Aquest dimarts han tornat les concentracions davant de la prefectura superior de la Policia Nacional espanyola de la Via Laietana, 43 de Barcelona. L'objectiu és que l'anomenada "casa del terror" com ha estat titllada la comissària, esdevingui en un centre d’interpretació de la repressió.
En aquesta tornada, els organitzadors la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC s'han adonat que faristol en memòria de les persones torturades i que en el seu lloc s'havia plantat un arbre, coincidint amb la remodelació del carrer. Per aquesta raó, l’advocada Pilar Rebaque, que ha presentat l'acte d'avui, ha exigit a l'alcalde de la ciutat que es torni a col·locar el faristol en el seu lloc, sense esmenar el seu contingut, sobretot que es mantinguin les paraules "Repressió" i Tortura".
L'acte ha seguit amb el testimoni Josep Bel, que va ser detingut i traslladat a Via Laietana, per un fet ocurregut l'any 1987, quan era militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), emmarcat en la campanya contra l'advocat ultradretà Esteban Gomez Rovira pel seu atacs a la llengua catalana. A continuació, s'ha explicat el relat de la sindicalista Isabel López de Comissions Obreres a l'empresa SEAT de la Zona Franca de Barcelona als anys 70. Detinguda quatre vegades i traslladada a Via Laietana on va ser torturada entre el 1971 i 1974. Va viure en primera persona els fets d'octubre de 1971: ·"El treballador de SEAT Antonio Ruiz Villalba va ser assassinat per les bales dels ‘grisos’ durant l'ocupació de la fàbrica de Zona Franca el 18 d'octubre de 1971, en la qual es van produir duríssims enfrontaments dintre de la fàbrica, taller per taller, responent a les càrregues de la cavalleria amb compressors i llançant rosques i cargols". El relat d'Isabel López va remarcar que van ser 8 bales que les van trobar al cos d'Antonio Ruiz.
Cal remarcar que per a reprimir els treballadors de SEAT la denominada Policia Política (la Social) va crear a Barcelona una unitat especialitzada, dirigida pel comissari Navals (conegut torturador), a partir de la qual cosa van formar part de la pròpia plantilla de Seat desenes de ‘secretes’. Malgrat tot això, les lluites de SEAT van generar una gran solidaritat entre veïns dels barris populars de Barcelona i el seu cinturó industrial, on vivien i viuen els treballadors de fàbrica de cotxes (Bellvitge).
Celdoni Fonoll i Lloll, van cantar a continuació Merla Blava. Tota una reivindicació dels Països Catalans i com a cloenda, les paraules de Pilar Rebaque, “no ens aturarem, no ens aturaran”, després d'haver enumerat un per un el llistat de torturadors de la "casa del terror".
