Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1971 La policia assassina Antonio Ruiz Villalba a la Zona Franca de Barcelona

1971 La policia assassina Antonio Ruiz Villalba disparant contra una mobilització de treballadors de la SEAT a la Zona Franca de Barcelona

18/10/1971 Tal dia com avui

A la fi de la dècada dels ‘50, l'arribada del Seat 600 va suposar la primera motorització de masses de l’Estat espanyol, l'impacte econòmic de les quals i també el sociològic van marcar els anys del “desarrollismo”. També van sorgir les primeres lluites obreres en Seat, amb la vaga de 1958 en solidaritat amb els miners asturians. En 1965 es crea la primera comissió obrera i per primera vegada diversos dels seus membres entren en el comitè d'empresa. En 1967 esclata la primera vaga important en la cadena del model 850 en protesta pel deteriorament de les condicions laborals i ritmes de treball.

A la Seat l'organització taylorista del treball es va portar fins a les últimes conseqüències mitjançant un sistema jeràrquic totalment militaritzat, amb comandaments procedents de l'exèrcit per a reprimir qualsevol tipus de protesta. Però aquella que havia de ser l'empresa model del Règim franquista es va transformar en un exemple de la lluita del moviment obrer contra la dictadura, forjant-s’hi milers de quadres sindicals.

Per això, la repressió es va acarnissar especialment amb els treballadors i les treballadores de Seat, que van pagar un preu molt alt per la seva lluita. Milers de treballadors d’aquesta empresa sofriren l'acomiadament, la detenció, l'empresonament, la tortures, les llistes negres i l'exili. El treballador de Seat Antonio Ruiz Villalba va ser assassinat per les bales dels ‘grisos’ durant l'ocupació de la fàbrica de Zona Franca el 18 d'octubre de 1971, en la qual es van produir duríssims enfrontaments dintre de la fàbrica, taller per taller, responent a les càrregues de la cavalleria amb compressors i llançant rosques i cargols.

Per a reprimir els treballadors de Seat la denominada Policia Política (la Social) va crear a Barcelona una unitat especialitzada, dirigida pel comissari Navals (conegut torturador), a partir de la qual cosa van formar part de la pròpia plantilla de Seat desenes de ‘secretes’. Malgrat tot això, les lluites de Seat van generar una gran solidaritat entre veïns dels barris populars de Barcelona i el seu cinturó industrial, on vivien i viuen els treballadors de Seat.

Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  7. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  10. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid