Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Via Laietana: el museu dels horrors o un museu per a la memòria
Recordo quan l’any 1972 vam ser detingudes nou persones, un dels detinguts es deia Josep Planchart, militant i després dirigent d’Estat Català. Passats els anys m'explicava que després de mesos de presó, un dia, es trobava comprant roba en una botiga al centre de Barcelona i es va adonar que la persona que l’atenia, el sastre de l’establiment, era el Peña (David Peña Àlvarez). Aquell home que l’atenia no era sinó el torturador Peña, en hores lliures el miserable comissari Peña també feia de sastre. Impunitat total, no se sentien responsables dels seus actes repugnants.

Després de tants anys, encara avui se’m fa impossible passar per davant de la "Jefatura Superior de Policia." Sempre pujo o baixo per l'altra vorera.

Tot i això, de passar allunyat de la casa del terror, no puc evitar una angoixa freda i profunda. I no tan sols per les tortures patides en la meva persona, penso també els centenars i centenars de torturats en aquell maleït edifici. Molts d'ells els vaig conèixer a la presó Model.

Sense anar més lluny, el meu company Ramon Llorca: a ell el van destrossar. Li van provocar una lesió medul·lar molt greu i mai més es va recuperar. Aquells criminals amb placa tenen nom i cognoms. Informació que era coneguda per tots els que vam passar per aquella comissaria general de policia.

Des de la Sectorial de represaliats de l’Assemblea/ANC portem a terme una recerca dels noms d’aquells torturadors. Perquè, si nosaltres no els vam poder jutjar, que sigui la història qui denunciï la maldat humana d’aquell i d’altres personatges com ell, cafres, vertaders salvatges i sàdics sense cap empatia ni respecte per la condició humana.

El Govern espanyol vol que la comissaria de la Via Laietana continuï al mateix lloc i amb les mateixes funcions, amb el simbolisme que implica el record d’aquells uniformes, d’aquella façana i la mateixa bandera. No hi ha cap intenció de preservar la memòria de les víctimes de la repressió ni de fes un gest democràtic de dignitat. Per això farem públics els noms dels torturador i hem de demanarem a la ciutadania de Barcelona i de tot Catalunya que obligui a enderrocar o reconvertir l’edifici en un museu, això sí, un museu dels horrors.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid