I és més necessari que mai. A Perpinyà, l’extrema dreta governa l’ajuntament i avança en la laminació de la llengua i dels símbols catalans. A les Illes i al País Valencià, PP i Vox s’han proposat desmantellar l’escola en català i arraconar la llengua dels mitjans públics i dels espais institucionals. I al Principat, mentre el govern ens vol entretenir amb els anomenats Pactes per la Llengua, el PSC ignora que fa més de quaranta anys que reclamem el mateix: un compromís institucional real amb la llengua pròpia i una voluntat política ferma per defensar els drets lingüístics i nacionals del poble català.
En aquest context de retrocés i ofensiva, recuperar amb força el sentit col·lectiu de la diada de Sant Joan és més que una proposta cultural: és un acte de sobirania i insubmissió nacional.
Cal tornar a impulsar una campanya decidida: que cada ajuntament dels Països Catalans reconegui Sant Joan com la Festa Nacional del nostre país. Quan un municipi aprova una moció en aquest sentit, quan organitza l’arribada de la Flama, quan encén la foguera amb consciència, està exercint un acte de resistència simbòlica. Diu: “Som aquí, som nació, i no renunciem.”
A més, proposem que els municipis s’agermanin entre ells. Que un poble de la Ribera d’Ebre s’agermani amb un de la Safor. Que una vila del Pla de Mallorca ho faci amb una del Conflent. Trenquem els murs administratius i celebrem plegats que compartim llengua, cultura, memòria i futur. Aquesta és la millor resposta als qui ens volen petits, dividits i callats.
Sant Joan és la festa de la llum i del foc, però també pot ser la festa de la consciència nacional. En temps d’incertesa política i de fragmentació social, visualitzar l’essència de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans és una manera de dir-nos, a nosaltres mateixos i al món, que seguim vius, que no oblidem i que no renunciem.
I ja que les fogueres de Sant Joan també serveixen per cremar allò que no ens cap mena de servei, per deixar enrere el vell i obrir pas al nou, potser també hi podríem llençar allò que simbolitza l’opressió i la submissió. I com que som republicans i volem assolir una terra lliure i fraternal amb tots els pobles del món però amb un gran bany de tendressa. Enguay us proposem cremar el retrat de Felip VI, símbol d’un règim imposat i d’un estat que nega la nostra sobirania. Que les flames s’emportin la por i ens retornin la dignitat.
Enguany, encenem la flama amb més raó que mai. Que la foguera il·lumini el camí de la unitat i de la llibertat. I que cada flama ens recordi que encara hi ha futur si sabem reconstruir-lo plegats, amb orgull, memòria i compromís.
