Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La llengua de la Franja de Ponent
02/10/2024 Àngel Soro

Baix Cinca, 28 de setembre de 2024.

 

Altre camí ens arriben senyals clars i inequívocs de la voraç i implacable destrucció d’un ecosistema lingüístic autòcton: la llengua de la Franja de Ponent. La glotofàgia és el lingüicidi, el genocidi lingüístic que esdevé per mitjà d’un procés polític-social en el qual la llengua d'una cultura desapareix, parcialment o totalment, víctima de la influència constant, directa i en molts casos coercitiva, d'una altra cultura.

Aquest fenomen suposa, que quan a un territori coexisteixen dues societats amb llengües diferents i s’ocasiona una col·lisió cultural, una d’aquestes dues societats superposa la seva llengua sobre l’altra. És llavors, quan la llengua minoritzada perd presència social i força institucional, fets que suposen, la seva desaparició.

Si no podem denominar la nostra llengua pel seu nom i acabem donant-li un altre nom, perdrem la possibilitat de comunicació. En aquesta pèrdua de comunicació desapareix la nostra societat. Sense ser superiors a ningú com a sistema lingüístic, esdevenim inferiors perquè no disposem de capacitat per respondre a aquesta aniquilació cultural. Per aquest motiu molts pobladors del nostre territori han emigrat al Principat, perquè els habitants autòctons acaben sentint que són estrangers a la seva terra.

D’aquesta manera molts conciutadans de la Franja han interioritzat que, malgrat ser catalanoparlants, són “aragonesos”. S’assumeix la propaganda instaurada des de l’oficialitat donant validesa a la confusió entre subjecte administrat i subjecte cultural. S’accepta una llengua forana a l’escola, perquè així funciona la “civilització” dels indígenes que parlen llengües inferiors i, amb aquest fet, es permet la substitució i l’exclusió lingüística.

Com si fóssim quítxues, observem a casa nostra aquell fet que va viure el Tio Canya, metges i advocats que parlen en castellà. Forma part del nostre paisatge la celebració de la festivitat abans desconeguda i s’instaura l’autoodi com a normalitat.

Quina pena sentir franjolins que usen qualsevol terme que no sigui català per denominar la nostra llengua. Com si la llengua dels nostres avantpassats l’haguérem d’amagar i haguéssim de demanar perdó a algú per parlar-la.

No deixeu morir el vehicle de comunicació dels nostres pobles. Transmetem-la i fem-la perviure. Deia Manuel de Pedrolo que amb la nostra llengua veiem el món a la nostra manera. Ens fa ser nosaltres. Per això mateix hi ha qui pretén desnonar-la de la Franja.

Valora
Rànquings
  1. “Escrits en llibertat” de Joan Rocamora
  2. La CACG (Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines) ha reunit 100 persones a Figueres en una protesta contra la visita de Felipe VI
  3. Tuïr acollirà la tercera Trobada sense Fronteres
  4. Cerdanyola recorda a Txiki
  5. 174 entitats europees demanen a Sánchez la suspensió de la Llei Rovira
  6. Acte institucional a Girona per commemorar el 6 d'octubre del 1934
  7. Noranta anys després es reproduirà a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada la hissada de l'estelada del 6 d'octubre del 1934.
  8. Recullen gairebé tres mil signatures per protegir el volcà i els morrots del Montsacopa
  9. El Ple de Fornells de la Selva rebutja la moció d’Independents per Fornells per instal·lar fotografies de l’1 d’octubre de 2017 a la sala de plens
  10. L'ANC reivindica a la plaça Sant Jaume el valor revolucionari del Primer d'Octubre
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid