Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La llengua de la Franja de Ponent
02/10/2024 Àngel Soro

Baix Cinca, 28 de setembre de 2024.

 

Altre camí ens arriben senyals clars i inequívocs de la voraç i implacable destrucció d’un ecosistema lingüístic autòcton: la llengua de la Franja de Ponent. La glotofàgia és el lingüicidi, el genocidi lingüístic que esdevé per mitjà d’un procés polític-social en el qual la llengua d'una cultura desapareix, parcialment o totalment, víctima de la influència constant, directa i en molts casos coercitiva, d'una altra cultura.

Aquest fenomen suposa, que quan a un territori coexisteixen dues societats amb llengües diferents i s’ocasiona una col·lisió cultural, una d’aquestes dues societats superposa la seva llengua sobre l’altra. És llavors, quan la llengua minoritzada perd presència social i força institucional, fets que suposen, la seva desaparició.

Si no podem denominar la nostra llengua pel seu nom i acabem donant-li un altre nom, perdrem la possibilitat de comunicació. En aquesta pèrdua de comunicació desapareix la nostra societat. Sense ser superiors a ningú com a sistema lingüístic, esdevenim inferiors perquè no disposem de capacitat per respondre a aquesta aniquilació cultural. Per aquest motiu molts pobladors del nostre territori han emigrat al Principat, perquè els habitants autòctons acaben sentint que són estrangers a la seva terra.

D’aquesta manera molts conciutadans de la Franja han interioritzat que, malgrat ser catalanoparlants, són “aragonesos”. S’assumeix la propaganda instaurada des de l’oficialitat donant validesa a la confusió entre subjecte administrat i subjecte cultural. S’accepta una llengua forana a l’escola, perquè així funciona la “civilització” dels indígenes que parlen llengües inferiors i, amb aquest fet, es permet la substitució i l’exclusió lingüística.

Com si fóssim quítxues, observem a casa nostra aquell fet que va viure el Tio Canya, metges i advocats que parlen en castellà. Forma part del nostre paisatge la celebració de la festivitat abans desconeguda i s’instaura l’autoodi com a normalitat.

Quina pena sentir franjolins que usen qualsevol terme que no sigui català per denominar la nostra llengua. Com si la llengua dels nostres avantpassats l’haguérem d’amagar i haguéssim de demanar perdó a algú per parlar-la.

No deixeu morir el vehicle de comunicació dels nostres pobles. Transmetem-la i fem-la perviure. Deia Manuel de Pedrolo que amb la nostra llengua veiem el món a la nostra manera. Ens fa ser nosaltres. Per això mateix hi ha qui pretén desnonar-la de la Franja.

Valora
Rànquings
  1. Hi som: organitzar-nos i alçar-nos
  2. Rafa Burgos trenca el silenci: la primera investigació crítica sobre “la Caixa” arriba a les llibreries
  3. "La repressió no serveix per a tothom. Sempre n'hi ha uns quants que encara ens motiva més. I sort que en tenim, que sigui així."
  4. 200 professors d’arreu del món reclamen la llibertat de Pablo Hasél
  5. Llengua Morta debuta amb un single que reivindica llengua, País i futur
  6. Poble Lliure denuncia el “silenci còmplice” davant els casos de transfuguisme vinculats a Aliança Catalana
  7. El vídeo d’“Amb el cor” del Correllengua Agermanat supera les 15.000 visualitzacions en menys d’una setmana
  8. L’independentisme torna a omplir els carrers de Barcelona
  9. StopAgroparc denuncia una ofensiva judicial d’Ametller Origen contra l’ecologisme combatiu del Penedès
  10. 39 anys sense en Julià Babia "Nen"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid