Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La llengua de la Franja de Ponent
02/10/2024 Àngel Soro

Baix Cinca, 28 de setembre de 2024.

 

Altre camí ens arriben senyals clars i inequívocs de la voraç i implacable destrucció d’un ecosistema lingüístic autòcton: la llengua de la Franja de Ponent. La glotofàgia és el lingüicidi, el genocidi lingüístic que esdevé per mitjà d’un procés polític-social en el qual la llengua d'una cultura desapareix, parcialment o totalment, víctima de la influència constant, directa i en molts casos coercitiva, d'una altra cultura.

Aquest fenomen suposa, que quan a un territori coexisteixen dues societats amb llengües diferents i s’ocasiona una col·lisió cultural, una d’aquestes dues societats superposa la seva llengua sobre l’altra. És llavors, quan la llengua minoritzada perd presència social i força institucional, fets que suposen, la seva desaparició.

Si no podem denominar la nostra llengua pel seu nom i acabem donant-li un altre nom, perdrem la possibilitat de comunicació. En aquesta pèrdua de comunicació desapareix la nostra societat. Sense ser superiors a ningú com a sistema lingüístic, esdevenim inferiors perquè no disposem de capacitat per respondre a aquesta aniquilació cultural. Per aquest motiu molts pobladors del nostre territori han emigrat al Principat, perquè els habitants autòctons acaben sentint que són estrangers a la seva terra.

D’aquesta manera molts conciutadans de la Franja han interioritzat que, malgrat ser catalanoparlants, són “aragonesos”. S’assumeix la propaganda instaurada des de l’oficialitat donant validesa a la confusió entre subjecte administrat i subjecte cultural. S’accepta una llengua forana a l’escola, perquè així funciona la “civilització” dels indígenes que parlen llengües inferiors i, amb aquest fet, es permet la substitució i l’exclusió lingüística.

Com si fóssim quítxues, observem a casa nostra aquell fet que va viure el Tio Canya, metges i advocats que parlen en castellà. Forma part del nostre paisatge la celebració de la festivitat abans desconeguda i s’instaura l’autoodi com a normalitat.

Quina pena sentir franjolins que usen qualsevol terme que no sigui català per denominar la nostra llengua. Com si la llengua dels nostres avantpassats l’haguérem d’amagar i haguéssim de demanar perdó a algú per parlar-la.

No deixeu morir el vehicle de comunicació dels nostres pobles. Transmetem-la i fem-la perviure. Deia Manuel de Pedrolo que amb la nostra llengua veiem el món a la nostra manera. Ens fa ser nosaltres. Per això mateix hi ha qui pretén desnonar-la de la Franja.

Valora
Rànquings
  1. Clam acadèmic per salvar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya
  2. Nova protesta de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) davant la seu de la Generalitat
  3. La maldat com a bandera
  4. Detingudes dues militants d’Arran Sant Just en una operació policial vinculada a accions de suport a Palestina
  5. IPS–CUP reclama un lideratge compromès amb Salt després de la dimissió de l’alcalde
  6. Xirinacs i la força de plantar-se: 1975 i 2017, la mateixa lliçó
  7. Independents per Salt–CUP vota en contra dels pressupostos de 2026 per incompliments de govern i manca de projecte
  8. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  9. Entitats ecologistes denuncien una “campanya de criminalització” contra Collserola
  10. El Correllengua Agermanat 2026 passarà per més de 80 municipis dels Països Catalans
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid