Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La llengua de la Franja de Ponent
02/10/2024 Àngel Soro

Baix Cinca, 28 de setembre de 2024.

 

Altre camí ens arriben senyals clars i inequívocs de la voraç i implacable destrucció d’un ecosistema lingüístic autòcton: la llengua de la Franja de Ponent. La glotofàgia és el lingüicidi, el genocidi lingüístic que esdevé per mitjà d’un procés polític-social en el qual la llengua d'una cultura desapareix, parcialment o totalment, víctima de la influència constant, directa i en molts casos coercitiva, d'una altra cultura.

Aquest fenomen suposa, que quan a un territori coexisteixen dues societats amb llengües diferents i s’ocasiona una col·lisió cultural, una d’aquestes dues societats superposa la seva llengua sobre l’altra. És llavors, quan la llengua minoritzada perd presència social i força institucional, fets que suposen, la seva desaparició.

Si no podem denominar la nostra llengua pel seu nom i acabem donant-li un altre nom, perdrem la possibilitat de comunicació. En aquesta pèrdua de comunicació desapareix la nostra societat. Sense ser superiors a ningú com a sistema lingüístic, esdevenim inferiors perquè no disposem de capacitat per respondre a aquesta aniquilació cultural. Per aquest motiu molts pobladors del nostre territori han emigrat al Principat, perquè els habitants autòctons acaben sentint que són estrangers a la seva terra.

D’aquesta manera molts conciutadans de la Franja han interioritzat que, malgrat ser catalanoparlants, són “aragonesos”. S’assumeix la propaganda instaurada des de l’oficialitat donant validesa a la confusió entre subjecte administrat i subjecte cultural. S’accepta una llengua forana a l’escola, perquè així funciona la “civilització” dels indígenes que parlen llengües inferiors i, amb aquest fet, es permet la substitució i l’exclusió lingüística.

Com si fóssim quítxues, observem a casa nostra aquell fet que va viure el Tio Canya, metges i advocats que parlen en castellà. Forma part del nostre paisatge la celebració de la festivitat abans desconeguda i s’instaura l’autoodi com a normalitat.

Quina pena sentir franjolins que usen qualsevol terme que no sigui català per denominar la nostra llengua. Com si la llengua dels nostres avantpassats l’haguérem d’amagar i haguéssim de demanar perdó a algú per parlar-la.

No deixeu morir el vehicle de comunicació dels nostres pobles. Transmetem-la i fem-la perviure. Deia Manuel de Pedrolo que amb la nostra llengua veiem el món a la nostra manera. Ens fa ser nosaltres. Per això mateix hi ha qui pretén desnonar-la de la Franja.

Valora
Rànquings
  1. El passat i el present de l'independentisme es troben a Girona en la presentació del curtmetratge "Badia"
  2. Quan el poder parla al poble com si fos menor d’edat
  3. El Correllengua 2026 homenatjarà Josep Maria Espinàs en l'acte d'inici de la campanya al Palau Robert
  4. El SEPC convoca vaga estudiantil el 26 de maig a universitats i secundària dels Països Catalans
  5. Santa Coloma de Farners impulsa un Cicle de Memòria Antifeixista pels 90 anys de l’assassinat de les germanes Buxadé
  6. La Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa demana la mediació del Papa per recuperar l’edifici de la UCB
  7. Reeixida organitza un acte el proper divendres a Girona
  8. Convocada la 94a concentració per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria antirepressiva
  9. La CUP reclama clausurar l’activitat il·legal de la Gola del Fluvià i comprar els terrenys aquest 2026
  10. La fundació Reeixida, denuncia censura en un homenatge als germans Badia celebrat en un edifici de la Generalitat a Girona aquest divendres
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid