Fraga, 28 de setembre de 2023.
Falta una mica, però gairebé sense adornar-nos, aviat farà una dècada que practico l’escriptura a aquest mitjà digital anomenat llibertat.cat. Normalment, presento escrits sobre l’actualitat, i d’altres cops, articles asíncrons amb esperit d’atemporalitat. Mai fins avui havia parlat d’aquesta relació amb el mitjà, perquè mai fins avui havia sentit la necessitat de posar de manifest un fet contextual i menys en primera persona.
En aquests anys, a més a més d’articles i d’alguna col·laboració amb notícies en directe des de Ponent, he tingut l’oportunitat de realitzar entrevistes que creia podien tenir interès. Algunes d’aquestes persones m’han ofert la possibilitat de poder conèixer-les des d’un vessant menys oficial. Per desgràcia, m’he trobat nombroses negatives a dur a terme entrevistes de persones que, amb tot el seu dret, no volien aparèixer a un mitjà que era clarament posicionat políticament. Reconeguts escriptors, advocades penalistes amb cert recorregut dins l’àmbit de les lluites feministes, i fins i tot, diputades del Parlament de la presumpta esquerra i la presumpta independentista, tots ells en principi propers ideològicament, van preferir declinar la invitació perquè hi havia reticències de darrer moment en conèixer el mitjà.
No és el cas però de la Carme. La Carme Junyent, no. Coneixedora que molts sectors de l’amalgama feminista combaten el patriarcat des de la transformació del llenguatge, no va declinar la humil invitació, sinó que va respondre animada i agraïda. Potser perquè la Carme de petita s’avorria a classe, perquè somiava que si canviem el món, les llengües ja ho reflectiran, ho han fet sempre. Potser perquè volia ser mestra, principalment, per no ser com la mestra que ella havia patit, per deixar d’avorrir les nenes fent labors i resant el rosari. Qui sap si és perquè va abandonar els estudis de ciències per passar-se a les lletres i va deixar el poble enrere per conèixer món i créixer. Potser perquè apel·là als castellanoparlants perquè combatessin el procés d’homogeneïtzació lingüística del món i lluitessin contra la substitució de les llengües amenaçades.
Amb la Carme Junyent hi podies estar d’acord o no, però de segur t’oferia alguna visió argumentada que pogués fer trontollar el teu pensament defensiu. Per qualsevol mitjà i a qualsevol mitjà. Això era així, perquè la claredat, aquella visió tridimensional de l’objecte, l’esperit dialècticament suau, però concís i aquella afable postura, eren gairebé imperceptiblement impossibles de rebatre.
Ens deixa un llegat inconformista. Una crida valenta a actuar per sobre de les institucions en la defensa de la llengua de Catalunya. Una crida a tots nosaltres a anar acompanyats d’aquells que no tenen la catalana per llengua materna i que poden exercir la solidaritat per construir un món nou de totes i tots i no un món del pensament únic uniformat.
Carme Junyent, la rebel·lia calmada.
Recollim la falç que ens has deixat òrfena per continuar segant arran.
Parla Carme Junyent. Entrevista. Setembre de l’ any 2021.
https://www.llibertat.cat/2021/09/parla-carme-junyent-51183#.YUOQeGT4LqQ.twitter