Ara, tres universitats catalanes han posat les dades sobre la taula: hi ha compostos cancerígens a l’aire que respirem —benzè, 1,3-butadiè, òxid d’etilè— i la Generalitat té les competències per actuar. Ja no poden dir que “no hi ha prou informació”, ni que “calen més estudis”. Hi ha proves, hi ha eines i hi ha inacció.
Per al Govern i per a les institucions, el Camp de Tarragona és una zona de sacrifici. I continuar amb el silenci institucional pot esdevenir perillós: si el veïnat pateix realment les conseqüències de la contaminació amb greus malalties, l’administració haurà d’assumir la seva responsabilitat.
No falten dades; el que falta és posar-se del costat del veïnat i no del poder de les petroquímiques.
