El llibre
L’obra de 608 pàgines a estat editada per editorial Base de Barcelona el 2025. L’índex organitzat cronològicament ens dóna una perspectiva dels temes tractats en el text, en destaquem alguns: La Campanya Pujol, Volem Bisbes Catalans, L’escissió del PSAN, L’equip de Fronteres del FNC, L’Exèrcit Popular Català (EPOCA), Terra Lliure (TLl ), Solidaritat amb Euskadi (Procés de Burgos 1970), Els sopars d’en M.Sellarès.
El llibre recull la producció bibliogràfica de l’amic R.Surroca, els seixanta-quatre tríptics breus biografies sobre persones destacades en el món independentista, va recuperar noms de l’exili i d’abans de la Guerra del 1936. El 2014 va publicar: La Diada. L’onze de setembre a través de la història, segons el meu criteri el millor que a escrit. La bibliografia ha estat triada de forma acurada, per a donar una panoràmica global de la història de l’independentisme dels darrers vuitanta anys. Em deixo altres treballs que ha escrit, però no em vull estendre trobareu la informació al llibre.
L’autor ha tingut la idea senzilla alhora que brillant d’acompanyar el relat amb documents que reforcen i en alguns casos amplien el que s’explica en el text, molts d’aquests escrits són informes de la: Jefatura Superior de Policia de Barcelona. Així tenim la versió des de l’altre costat de com veien “la agitación separatista”, les forces del seu ordre, encara que la majoria del informes tenien un to absolutament burocràtic. En aquest sentit cal aplaudir el treball de recerca en distints arxius, tasca que hauria de proliferar en el món de la història, cosa que ens permetria recuperar la nostra història nacional.
L’amic
Vaig conèixer en R.Surroca el 1963 a Terrassa quan ja havia acabat els meus estudis de química a l’Escola Industrial, i m'havia incorporat junt amb cinc companys més als rengles del FNC, ell venia a portar informació, documents, consignes, perquè aleshores era responsable de la Secció de Coordinació Comarcal, d’aleshores neix la nostra amistat que ha persistit al llarg del temps, de tempestes i ventades. Després de l’escissió del PSAN el 1968 la nostra amistat i la col·laboració política continuà. Gairebé sempre em coincidit en l’anàlisi i valoració de la conjuntura política. D’ell sempre he admirat la combinació precisa del sentit de la realitat i l’idealisme del Patriota. Ell és d’aquells amics que sempre te’l trobaràs al costat en el moments difícils, recordo amb enyorament els dinars a casa seva i sobretot el cafè amb la copa de licor i l’anar teixint projectes alguns dels quals quallaren.
Algú que ha fet funcionar els passos de Frontera i l’equip de propaganda amb les multicopistes, sense “caigudes” es mereix tot el meu respecte.
Vull destacar que l’equip de Fronteres del FNC passa 30 militants de l’organització ETA del 1969 al 1974, dins el context d’una política de col·laboració internacionalista amb el poble germà d’Euskal Herria.
El llibre és de referència obligatòria per a qui vulgui conèixer la lluita antifeixista durant la dictadura, els seus protagonistes, perquè no cal oblidar que la història la construeixen les persones, el poble, amb la seva lluita al carrer i arreu. Algú va dir que en unes memòries, és més important el que no es diu que el que s’escriu. Esperem el proper llibre d’en R.Surroca on ens pot ampliar el que s’ha deixat al tinter.
Honor als militants del FNC que amb el seu esforç i sacrifici, han permès la persistència de la Nació.
Agustí Barrera. Grup d’Historiadors Jaume Compte. Octubre2025
