La controvèrsia sobre el canvi climàtic és només una estratègia de desinformació. Si consulteu els informes internacionals de la comunitat científica (IPCC, OMM, CCI), entre el 95% i el 98% dels científics defensen l’existència d’un canvi climàtic de conseqüències desconegudes.
No fa bon temps, tot i que a la metròpoli de ciment, uns quants aprofiten per fugir un moment per jaure vora mar. No fa bon temps, per més que una lectura presentista i curtterminista us permeti tenir certa alegria lumínica, un dia determinat, a una terrassa concreta. No fa bons temps, perquè el bon temps és aquell que pertoca per l’estació de l’any que transcorre i que provoca un infinit conjunt d’interrelacions vitals. Un mes de desembre amb temperatures de vint graus a Catalunya, amb arbres que dormen i altres que floreixen, amb insectes que pul·lulen com si fos la primavera, no és bon temps. Ho alerten els pagesos, que són els científics que conviuen cada dia amb el medi i observen extincions sobrevingudes, plagues inesperades i temperatures mai viscudes. No fa bon temps.
Les temperatures elevades, tampoc no són la conseqüència final de cap procés. Més aviat són la simptomatologia que manifesta un context esgotat, un entorn que no podem deixar de veure com un objecte del qual extraure recursos, sense pensar en el fet que comporta per demà, ni en res que estigui més enllà del consum insaciable d’avui. Haurà de canviar irremeiablement la relació de l’home amb el seu context. Haurà d’abandonar la visió de si mateix, autocentrada, en què tot gira al voltant de les seves necessitats, algunes certes i moltes de creades. Haurà de fer-ho perquè les necessitats mudaran i els canvis no seran susceptibles de ser ajornats a moments futurs que mai arriben.
Un gruix important de les demandes dels humans no són necessàries per a l’existència. El creixement poblacional i l’extracció de recursos, duta a terme amb la idea de la seva infinitud, auguren escenaris complexos de crisi global. Es posen en perill recursos impossibles de substituir: l’aire, l’aigua i la terra, els veritables béns de consum bàsics per a l’existència, generadors reals del fruit i del batec dels éssers. Es perpetra una destrucció i espoliació massiva de recursos que són també de la resta d’éssers que habiten l’escorça d’aquesta terra maltractada.
No fa bon temps, perquè es perden els matisos que comporten les estacions i es destarota l’ordre natural de les relacions. Es desorienta la planta, es confon l’animal i s’esfondra l’estructura de coordinacions que defensen el manteniment de la vida. Defensar les lleis de la natura és defensar la vida.
No fan bon temps, és una factura pendent de pagar.
