Des de 1996, fa ja vint-i-nou anys, el Correllengua recorre pobles i ciutats de tot el país per reivindicar l’ús social del català. Nascut com una iniciativa popular per mantenir viva la llengua i la cultura dels Països Catalans, avui s’organitza en centenars de municipis d’arreu de Catalunya, però també cada vegada amb més presència al País Valencià i al nord de l'Albera, on l’acte de cloenda se celebra tradicionalment a Perpinyà, coincidint amb els actes de la Diada de la Catalunya Nord.
El que hem viscut a Reus enguany n’és un exemple vibrant: durant un mes, la ciutat ha parlat, cantat i pensat en català. La Marxa per la Llengua, amb més de cinc mil participants, n’ha estat el símbol visible, però el veritable Correllengua és la xarxa invisible de complicitats que ha fet possible aquesta explosió de vida. Perquè cada cançó, cada cartell, cada infant que s’ha expressat en la seva llengua, és una llavor plantada contra la indiferència i el silenci.
El Correllengua demostra que la llengua catalana és viva allà on la gent s’hi implica, l’estima i la parla sense por. No depèn de de sentències judicials, decrets ni de pactes parlamentaris, sinó del cor col·lectiu que batega als carrers. En temps d’ofensives polítiques, mediàtiques i educatives contra el català, la resposta no pot ser altra que aquesta: fer córrer la llengua per fer-la viure.
Ara bé, com ja s’ha reclamat des d'aquest portal i a molts punts del territori, cal que els actes del Correllengua tornin a ser simultanis als Països Catalans, trencant fronteres administratives i mentals, com una gran acció popular que encengui consciències i relligui el nostre país complet.
El futur del català no és només a les lleis, sinó a les places, a les escoles, als comerços, a les xarxes, als teatres i a les cases. I sobretot, en la voluntat compartida de fer-ne ús com a expressió de dignitat i llibertat. Perquè si la llengua corre, el poble camina. I si el poble camina, res no el pot aturar.
