No sé si recordeu aquest lema o el teu ja oblidat? O aquell altre, “Sense por”. Son lemes que no oblidarem mai. Ningú, ni per molta repressió que hem patit o que segurament tornarem a patir oblidarem. Responen a una memòria col·lectiva d’uns moments que realment eren històrics. Erem protagonistes d’unes vivències on la llibertat fluïa d’una manera espontània. La sentíem a flor
de pell, i com diu la cançó, “i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure”. Ho volíem canviar tot i vam estar a punt d’assolir-ho i encara ho podem assolir, malgrat s’hagi perdut pistonada.
Tot i així, encara som una majoria de persones que encara contiuem impregnats per l’alenada d’aire fresc de llibertat de la dècada del 2010 i molts també, per la d’aquell any de 1976, en plena transició. Tots plegats amb un bagatge prou important, malgrat s’hagin repetit algunes errades molt significatives del temps de l'anomenada transició. La primera errada, perdre la iniciativa i acceptar les lleis de l’estat espanyol i la segona, menysprear la força de tota una maquinaria d’Estat, com l’espanyol i la tercera la desmobilitació, partits com el PSUC i PSOE-PSC i sindicats com CCOO i UGT, a partir dels dels Pactes de la Moncloa.
Ahir, que va fer 17 anys que ens va deixar en Xirinacs em va fer reflexionar sobre aquestes qüestions, fent memòria dels seus llibres sobre La traïció dels líders i el desmantellament de l’Assemblea de Catalunya i de moltes entitats combatives, ja que les institucions anomenades “democràtiques” serien les encarregades satisfecer les necessitats dels súdits. Recordeu que a partir del 2017, ER no ha vist amb bons ulls l’Assemblea Nacional Catalana i va desmantellar pràcticament Súmate.
Tot i així, com que dèia abans, contiuem impregnats d'aquella alenada d’aire fresc de llibertat i cantem a la vida amb el poema “Res no és mesquí”, tot recordant al poeta independentista i defensor de la justícia social, Joan Salvat-Papasseit, el dia que fa 100 anys de la seva mort. Ho fem tornant a omplir els carrers sense por per generar de nou la revolta per canviar-ho tot! No només per assolir la Independència, sinó també per fer un país millor, més solidari, més humà i respectuós amb l’entorn. Com deia Eva Serra, “Sense rebel·lia no hi hauria història i la identitat catalana és una manifestació continuada de resistència i rebel·lia que explica que encara hi siguem a inicis del segle XXI".
Carles Benítez i Baudés
PS. Per cert, Joan Salvat-Papasseit era molt amic d'en Daniel Cardona, que es va enfrontar al president Macià, per haver renunciat a la República catalana, un cop proclamada,seguint les indicacions de Madrid.
