Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El 6-D, fem-ho dia feiner (res a celebrar)
04/12/2019 Carles Benítez

Com hem sabut aquest dies, no s’està per la feina ja que el 6-D, enguany no serà una jornada habilitada per treballar a l’administració pública i ni tampoc per a la resta de la població. El Govern havia fet una proposta per tal de fer-ho possible almenys per als funcionaris, però no ha trobat el suport dels sindicats que són majoritaris a la taula general de la funció pública, ja que s’hi han oposat tant UGT com CCOO. Només la Intersindical s’hi va mostrar a favor.

Pel que fa a CCOO, era d’esperar. Recordeu que no va es va sumar a la Vaga General del passat 18-O i va signar els Pactes de la Moncloa l’any 1977 amb l'objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic que més tard es va concretar amb la Constitució Espanyola. Tant la UGT com CCOO són sindicats constitucionalistes i per tant, partidaris de la monàquia. Arribats a aquest punt, la pregunta que cal fer-se,  també ho són els seus respectius militants a Catalunya?

Com veieu encara hi ha algunes elits allunyades de la realitat i no se n’adonen del context sòcio-polític de ruptura en el qual estem immersos i d’altra banda tampoc no hi ha polítiques valentes des de l’administració per liderar les reivindicacions populars. Ni tant sols, les universitats catalanes han recollit enguany el clam dels seus respectius claustres que van aprovar que el 6-D no hi havia res per celebrar i el reinvindicaven com un dia classe qualsevol.

I això que l'oposició a la Carta Magna espanyola s’ha anat escampant arreu del Catalunya com una taca d’oli d’ençà l'aprovació de la Constitució espanyola. Una oposició, molt abans que s’iniciés la cantarella pseudo-progressista que volia trencar amb el règim del 78 (fer veure que canviaven les coses, per no canviar res). Aquests dies ho estem veient amb els intents de formar un govern a Espanya després de les eleccions del 10-N.

Precisament a casa nostra, és una oposició que comença molt abans de l’aprovació de la Constitució espanyola, perquè havien vist com es passava de la nit al dia d’una ruptura a una reforma. Una evolució que donaria pas a un procés constituent a l’Estat espanyol per donar forma al que s’ha batejat com transició democràtica. Com ho veiem en aquell moment, una part de l’esquerra independentista (el PSAN-Provisional, entre altres organitzacions) van promoure el “Comitè Català contra la Constitució Espanyola”. En aquells moments fou l'única veu que es va alçar en contra i fou el primer pas de clarificació política enfront del nou marc jurídic de l'estat espanyol que s'anava perfilant, el Estado de las Autonomías.

Una veu, la de les organitzacions de l’independentisme combatiu que han continuat denunciant la Constitució espanyola un cop va ser aprovada un 6-D de 1978. Als anys 80, es va sumar el món municipal. Cada any que passava eren més els municipis que el 6-D posaven només la senyera al balcó dels seus respectius ajuntaments per mostrar la seva oposició a la Constitució espanyola. Als inicis del segle XXI, quan la CUP comença a tenir més protagonisme a l’àmbit municipal s’inicia la desobediència dels seus càrrecs electes als ajuntaments i fan del 6-D, un dia feiner qualsevol, ja que no hi havia “res a celebrar”, al cap dels anys també se sumen a la desobediència càrrecs electes municipals d’altres formacions sobiranistes.

La mateixa protesta es feia pel 12-O i l’any 2016, es comença a judicialitzar la insubmissió en aquesta lluita, a partir de la denuncia de l’exalcade de Badalona del PP,  Xavier García-Albiol contra 5 regidors d’aquest Ajuntament. Arribem al referèndum de l’1-O i la protesta s’estén encara més arreu del Principat. A nombrosos pobles de Catalunya comencen a obrir els comerços el 12-O i el 6-D. Ho fan no només per la situació d’anormalitat que viu Catalanya, amb presos i exiliats polítics i de repressió indiscriminada, sinó també perquè han assumit que s’està duent a terme un procés de ruptura amb l’estat. Per això era molt important enguany, tenint en compte la sentència i la violència policial que patim, que el 6-D fos declarat dia feiner.

Com dèiem al principi de l’escrit, enguany no ha estat possible, perquè no s’està per la feina i encara confiem massa amb tots aquells que ens posen pals a les rodes, quan tenim un poble mobilitzat que és capaç de qualsevol cosa. Hem de comença a fer el salt i assolir petites grans victòries. Fer feiner el 6-D i 12-O és possible i seria una petita gran victòria. Fem-ho amb la força del Poble. Aquella llavor del Comitè Català contra la Constitució Espanyola comença a germinar.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid