La decisió de Jordi Sànchez i Jordi Turull d'iniciar una vaga de fam indefinida aquest dissabte per denunciar la greu vulneració dels seus drets amb el bloqueig deliberat i contrari a l'Estat de Dret que està fent el Tribunal Constitucional espanyol ens ha colpit des d'una perspectiva humana però sobretot política. Tant és així que la majoria del poble català ha començat a reaccionar i adonar-se que ha arribat l'hora de donar un pas endavant en la línia de refer el més aviat possible la unitat d'acció i passar a la mobilització permanent. Precisament, aquests eren els crits que es corejaven avui a l'acampada espontània que s'ha convocat en poques hores davant la presó de Lledorners.
Aquesta resposta espontània que ja va sorgir en moments com la detenció del president Puigdemont a Alemanya no ha de tornar a refredar-se i és aquí que penso que la vaga de fam ha marcat un punt d'inflexió. Les piulades, el gran nombre de signatures recollides en poc temps al web #vagadefam i la reacció del govern espanyol a la defensiva sobre la decisió de Jordi Sànchez i Jordi Turull m'ho confirma, Només hi manca un cert lideratge col·lectiu per plantar-se i fer que la vaga esdevingui una referència per anar molt més enllà del 3 d'octubre de 2017.
