Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
“Cal protestar fins i tot quan no serveix de res” (Manuel de Pedrolo)
04/07/2024 Carles Benítez
Carles Benítez Baudés, membre de l'equip de Llibertat.cat Carles Benítez Baudés, membre de l'equip de Llibertat.cat
Fa uns dies recordàvem el 34è aniversari de la mort de mort de Manuel i em preguntava que diria avui sobretot que el que està passant a casa nostra. No ho sé, malgrat m’ho puc imaginar, tot i així no ho encertaria, ja que sempre tenia unes sortides molt espontànies i quasi sempre molt encertades.

Personalment em refermo amb la sentència del títol d’aquest escrit, i més després de conèixer que només 11 escoles de les Illes d’un total de 339 s’han adherit al pla de segregació lingüística que impulsa el govern del PP i Vox. I és que com catalans no podem abaixar la guàrdia en cap moment. Segur que ens agradaria està protestant sempre, malgrat no serveixi de res contra les desigualtats socials i un món més solidari. En la protesta, per mol simple que sigui genera la visualització del conflicte, la conscienciació i qui sap, també sorgeix l’espurna.

I d’ençà fa uns anys, la protesta, a casa nostra, simplement per la qüestió nacional i lingüística esdevé revolucionària, pel simple fet que reivindicar-ho a cada un dels territoris dels Països Catalans es també fer-ho per un món millor.

Per molt bé que visquem en uns Països Catalans Lliures Socialistes i Confederats, sempre hem de protestar perquè sempre hi haurà alguna cosa perquè lluitar. Només cal recordar la lletra del Viatge a Itaca:

"...Més lluny, sempre aneu més lluny,
Més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
Torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre més lluny,
Més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes..."

Arribats aquest punt, recordem a l’Eva Serra, que tot just ahir va fer 6 anys que ens va deixar. L’Eva, en aquesta línia, encara era molt més contundent i directa "Sense rebel·lió no hi hauria història i la identitat catalana és una manifestació continuada de resistència i rebel·lia que explica que encara hi siguem a principis del segle XXI

Sense aquesta persistència i aquesta perseverança de les famílies illenques no ho haguessin assolit.

Ho podeu qualificar com una petita victòria, però amb tot el que ens està passant, esdevé una gran victòria, i això demostra que cal mantenir-se ferm. Com la campanya per aconseguir la reciprocitat de tots els mitjans en llengua catalana arreu del territori de l'àmbit lingüístic de @reciprocitat ara! impulsada per Decidim!. Tot i que fa 4 anys en marxa, persiteix... i també s'assolirà... 

“Cal protestar fins i tot quan no serveix de res” (Manuel de Pedrolo)

Cal Anar-hi, Anar-hi i Anar-hi és el camí de la victòria.

Per això el dia 13 de juliol ens veiem a Via Laietana

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid