Passaven les hores, uns intentaven dormir, altres donant voltes a les preguntes i altres jugaven a jocs de taula...
Cap les 6 del matí, hem d’abandonar l’escola, però no ho podem fer del tot, ja que arriben més veïns i veïnes. Tothom s’emociona... Comença a ploure. Els més pessimistes diuen que ens oblidem de la jornada històrica. Pels mòbils veiem que els piolins surten motoritzats dels vaixells... Crits entre la gent per tancar les portes i fer una filera per evitar que entrin a l’escola.
A tot això les primeres alegries, no para de venir gent i també les urnes. Aquell pessimisme inicial es va esvaint. Més alegries, es fa saber a tothom que hi haurà en cens universal...i deixa de ploure.
Es preparen les urnes i les taules, i es fa una filera per començar la votació. Arriben notícies de les primeres actuacions dels piolins i la gent tot d’una crida “Volem votar”...
No puc escriure més... m’emociono! Tanco els ulls i em venen a la memòria tot el que ha passat durant aquests 3 anys i no acabo d’entendre del tot, de com encara no hem enllestit la feina... Si tenim la força d’aquell 1 d’Octubre, com fa molts anys ens va deixar escrit Joan Brossa:
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que les lleis que
imposen no són necessàries.
