Abans de tot la meva solidaritat amb les víctimes i suport als seus familars i persones estimades.
Fa dies que des de Madrid escalfen l’ambient per marcar perfil propi i monopolitzar allò que no van saber fer com a Estat espanyol el 17-A de l’any passat. A més a més, el rei i el govern espanyol vindran a Barcelona per recordar-nos que som súbdits.
Aquells dies d’agost de l’any passat, Espanya va perdre Catalunya. Tal com s’ha dit en més d’una ocasió, però no s’hi ha aprofundit gaire, Catalunya va controlar el territori. No tan sols ho van fer els Mossos d’Esquadra, sinó també es va fer amb l’ajuda de tot el poble català. Des del minut 0, com havia de ser, tothom va actuar d’una manera coordinada i eficient per atendre les víctimes i familiars, i desarticular l’escamot gihadista. I això encara no ho han paït des de Madrid, tot i que encara hi ha moltes qüestions per resoldre. Entre elles, la relació del serveis policials espanyols amb l’imam Abdelbaki es-Satty, per molta literatura que s’hagi escrit, tenint en compte que Catalunya es preparava per afrontar el referèndum de l’1-O.
Però després del 17-A, les qüestions sense resoldre s’incrementen encara més. Sobretot, a partir de l’editorial d’El País de l’endemà dels atemptats que deia que Catalunya havia d’abandonar la via sobiranista i al cap d’un dies, la falsa notícia d’El Periódico segons la qual els Mossos tenien coneixement sobre un possible atemptat gihadista a Barcelona. O sigui, que ens diuen que hem d’abandonar el procés independentista i per altra banda, es desprestigia la tasca del Mossos en el gestió del 17-A.
Allò que és clar per a molts mitjans de comunicació, i que jo comparteixo, és que Catalunya aquells dies va controlar el territori i va actuar com un estat independent i això els va fer molt de mal als aparells de l’Estat espanyol. La por va canviar de bàndol. Aleshores, penso que van haver d’improvisar per evitar l’1-O. Recordeu que a Catalunya estàvem preparant la Diada i el referèndum, i teníem molt clar que aniríem a votar.
Des d’una perspectiva històrica, els piolins i les expedicions des d’Espanya dels efectius policials sota el càntics «A por ellos», són el resultat d’una improvisació per evitar l’1-O. Així com les actuacions arbitràries a impremtes, mitjans de comunicación etc... Com també la irrupció a diverses seus de l’administració catalana i l’encerclament de la seu del local de CUP a Barcelona amb un intent de provocació per encendre la guspira i generar aldarulls amb l’objectiu d’ocupar policialment Barcelona.
Paral·lelament, el poble català organitzat evita caure en aquestes provacions i controla de nou el territori dipositant les urnes i les paperetes de vot, arreu dels col·legis electorals, la qual cosa genera la ira dels aparells de l’Estat espanyol amb l’actuació repressora de la policia espanyola i la guàrdia civil, de tots coneguda. Catalunya torna a guanyar i ho torna fer, més tard, també el 21-D.
Espanya no ho ha paït encara les derrotes d’aquell inici i amb la seva actuació, ara intenta humiliar-nos com a poble. D’aquí la repressió embogida i els empresonaments sense fonament. Malgrat aquests atacs hem de tenir clar que venim d’aquesta embranzida del 17-A de l’1-O, el 3-O i el 21-D, que no s’ha aturat; només ens cal posar fil a l’agulla. I fer-ho bé, seguint l’esperit del començament. Fem-ho, que la victòria és nostra.
