Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ajuntaments
Els quatre alcaldes de la CUP rendeixen comptes de la feina feta

Poques setmanes després dels 100 dies de govern, Arenys de Munt, Navàs, Celrà i Viladamat exposen els avenços aconseguits i els reptes a què han hagut de fer front

20/12/2011 Política
Els resultats obtinguts a les eleccions municipals del passat 22 de maig van donar a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) quatre alcaldies i li van permetre dur a la pràctica moltes de les propostes contingudes en el programa electoral.

A Viladamat (Alt Empordà) la CUP va obtenir majoria absoluta, mentre que a Arenys de Munt (Maresme), Navàs (Bages) i Celrà (Gironès), va arribar a acords que han portat els candidats fins a l'alcaldia. A Arenys de Munt, on la CUP va guanyar les eleccions, es va arribar a un pacte de govern amb CiU. A Navàs el pacte de govern va ser amb ERC i a Celrà amb ICelra-AM. En tots els casos les principals decisions sobre el paper de la formació durant la legislatura s’han pres a través d’assemblees obertes a tothom.

Ara, quan passen poques setmanes de la data simbòlica dels 100 dies de govern, els quatre alcaldies que ostenta la CUP han volgut passar comptes davant la ciutadania de les tasques de govern endegades en un exercici de transparència i validació democràtica.

En aquests 100 dies la CUP ha començat a treballar en una situació difícil, amb consistoris ofegats pels deutes i amb una percepció molt negativa de la política per part de la ciutadania. A més, en els quatre pobles on ha començat a governar s'ha topat amb rutines massa habituals com el clientelisme, l’amiguisme i el tràfic d’influències i els tractes orals que no queden registrats enlloc.

Malgrat aquest escenari, la CUP està aportant transparència, acomplint els compromisos i demostrant que una altra forma de fer política és possible. L’objectiu de la formació als municipis és “la conformació de comunitats més justes, més crítiques i més lliures que ajudin a construir contrapoder per avançar vers un nou marc de llibertat i justícia social per al conjunt dels Països Catalans”.

Irene Palol és l'alcaldessa de Viladamat, Josep Manel Ximenis d'Arenys de Munt, Dani Cornellà de Celrà i Jaume Casals de Navàs.

Sous d'alcaldes i regidors

Tal com ja va fer públic la CUP aquest estiu, els quatre grups municipals de la CUP que lideren els ajuntaments han reduït despeses pel que fa als sous d’alcaldes i regidors. La filosofia de la CUP és que els regidors poden ser retribuïts però sempre d'acord amb els sous i els convenis de la majoria dels i les treballadores d'aquest país.

El cas de Viladamat és il·lustratiu. Si fins el 22 de maig l'antic alcalde cobrava un sou íntegre per dedicació exclusiva, ara els quatre regidors de l'equip de govern (incloent-hi l'alcaldessa) han passat a rebre 90 euros mensuals.

Per la seva banda, Josep Manel Ximenis, que governa l'Ajuntament d'Arenys de Munt, percep 1.188 euros mensuals, és a dir, un 75% menys del sou de l'antic cap del consistori. Els cinc regidors de l’equip de govern (tres dels quals són de la CUP) reben un sou de 500 euros. Cap d’ells tenen dedicació exclusiva ni parcial.

Jaume Casals, el nou alcalde de Navàs, cobra un 51% menys que el seu predecessor en el càrrec. Professor de secundària, Casals ha demanat una excedència per dedicar-se a l'alcaldia, tasca per la qual percep 1.760 euros.

L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, també ha demanat una excedència per a la dedicació exclusiva, i ingressa 1.660 euros mensuals (un 17,50% menys que l’anterior alcalde), mentre que la resta de regidors de l'equip de govern veuen reduït un 10% el seu sou. En aquesta darrera localitat es va eliminar la figura del càrrec de confiança i en total es van reduir els salaris dels càrrecs municipals fins a 19.000 euros (un 15%).

Les quatre assembles locals de la CUP que dirigeixen els governs municipals, a més, s’han compromès a aplicar l’austeritat en l'ús de la telefonia i de les dietes i han garantit que cap càrrec electe rebrà retribucions addicionals d'altres institucions, com ara dels consells comarcals.

L’organització de l’Ajuntament

Els ajuntaments de la CUP han començat a modificar l’estructura per aproximar-se, cada cop més, al treball en equip. L’objectiu és fer funcionar els consistoris i els regidors de forma més integrada, eficient, democràtica i transparent.

A Navàs s’està estudiant la necessària reubicació física i de l’equip humà i d’algunes àrees de l’Ajuntament. A Viladamat, s’ha assumit el treball en equip i el repartiment de les diferents àrees de treball, on es treballa de forma assembleària. Semblantment, a Celrà, el nou ajuntament ha creat comissions de treball per a les diferents àrees del cartipàs, amb participació de membres de tots dos partits de govern i persones externes, amb la voluntat de superar “la rígida estructura institucional i dissenyar en equip la política municipal”. En aquesta línia, s’ha organitzat una taula oberta de cooperació per decidir conjuntament amb la ciutadania i les entitats quins projectes cal dotar econòmicament. A Arenys de Munt, en darrer terme, s’han redistribuït les regidories, aplicant una reducció de 24 a 7.

Pel que fa als plens municipals, a Navàs el govern ha canviat el dia de la seva celebració (de dilluns a dijous), per oferir, d’aquesta manera, un dia més a l’oposició per a preparar-se’ls. A més a més, ara els plens ja són oberts a la participació de la ciutadania en el torn de precs i preguntes. A Viladamat els quatre membres de l’equip de govern han decidit donar els 50 euros que els hi corresponien per assistència a les entitats dels poble. A Arenys de Munt s’ha decidit aplicar la mateixa modificació.

A Celrà, el nou equip de govern ha pres la determinació de facilitar a l’oposició la documentació sobre els plens amb la màxima antelació possible i l’accés a la informació necessària sempre que ho requereixin, així com permetre a tots els grups expressar-se lliurament als plens. L’equip de govern no vetarà cap moció que es presenti.

Informació i transparència


Pel que fa a la informació i transparència, destaquen les mesures dutes a terme per l’Ajuntament d’Arenys de Munt, que ha operat canvis en la pàgina web (facilitant la informació sobre els plens), ha estrenat perfil a les xarxes socials i un nou servei de comunicacions electròniques ofert des del mateix Ajuntament. Tot plegat són mesures aplicades per a millorar la claredat, la transparència i la informació general que es lliura a la ciutadania. També s’exposen les despeses del consistori i les dades d’atur de la població.

A Celrà, s’està treballant en la redacció d’un pla d’acció de millora dels sistemes informatius de l’Ajuntament, així com en la potenciació del web i del butlletí municipal i en la revitalització de la ràdio local. A Navàs s’està redissenyant i reestructurant la revista municipal. En aquest mateix sentit, a Viladamat s’ha endegat l’edició periòdica d’un butlletí d’informació municipal. A més, cada any s’hi publicaran els comptes municipals de forma “clara i entenedora”. A Navàs s’està duent a terme la renovació de la imatge corporativa de l'Ajuntment.

Participació ciutadana

El foment de la participació ciutadana és un dels compromisos més explícits de la CUP. A Celrà, en aquest sentit, el govern qualifica la participació com “un dels eixos clau” del seu projecte. Aquí, l’Ajuntament ha organitzat per primera vegada dues sessions obertes a tota la ciutadania en diferents barris del municipi a fi de facilitar el coneixement de l’estat de comptes municipal i encarar l’elaboració del pressupost de l’Ajuntament per al 2012. De cara a l’any vinent es preveu elaborar els pressupostos a través d’un procés participatiu.

L’Ajuntament també ha engegat el Consell Municipal de Joventut i està treballant per posar en marxa el Consell Municipal de Cultura. També s’han posat totes les facilitats perquè qualsevol ciutadà o ciutadana pugui entrevistar-se sense entrebancs amb l’alcalde o els regidors.

A més, cal remarcar les brigades ciutadanes que s’han començat a organitzar per mantenir i conservar espais públics o patrimoni. Finalment, la Comissió de Participació està treballant per dotar el consistori d’un Reglament orgànic municipal per participar als plens.

Amb aquest mateix esperit treballen des de Navàs, on, segons Joan Fernàndez, regidor de l’equip de govern, “les coses que fem a l’Ajuntament sempre les intentem consensuar amb les persones, entitats o empreses locals vinculades a cada tema. El nostre objectiu és que se’n sentin partícips”.

També a nivell de participació, a Viladamat s’ha dut a terme la redacció, conjuntament amb les entitats de la població, d’una normativa d’ús d’espais i béns municipals i s’ha prestat atenció i diàleg amb els veïns i entitats per solucionar problemàtiques. Gràcies a aquesta comunicació bidireccional, s’ha instal·lat un aparcament més per a bicicletes al costat de l’escola, s’ha reobert un espai per a joves autogestionat i s’ha augmentat el nombre de contenidors durant l’estiu.

Procés participatiu revolucionari a Arenys de Munt


A Arenys de Munt, per la seva banda, s’ha dut a terme un procés participatiu revolucionari per discutir les ordenances fiscals. A principis del mes de setembre es va fer la presentació pública d’aquest procés participatiu, juntament amb l’exposició de la situació actual del deute de l’Ajuntament. S’obria així el període de presentació de propostes per a la creació, eliminació o modificació d’impostos, taxes municipals i preus públics, que va durar fins el 20 de setembre.

El 23 de setembre es va fer un altre acte públic en el que es van exposar totes les propostes presentades i, a continuació, van ser presentades als serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament per tal que en fessin una valoració. Finalment el 28 d’octubre es va fer la presentació pública d’aquests informes i es van anar votant totes les propostes fins aconseguir la validació per part dels participants de les ordenances fiscals per l’any 2012. Finalment, aquestes ordenances seran votades en el proper ple municipal. En aquests moments, un procés similar està en marxa per discutir els Pressuposts Municipals del 2012.

La gestió econòmica, fiscal i urbanística

La CUP aposta per reestructurar les taxes i impostos municipals tendint a la màxima progressivitat, reduint les càrregues a aquells que menys tenen i augmentant-les als més rics.

Pel que fa als pressupostos municipals, a Viladamat, per exemple, s’han adaptat a la realitat econòmica i en conseqüència es deixaran de fer obres prescindibles i s’optimitzaran recursos i espais municipals, sense que això impliqui cap tipus de retallada social. Així, enlloc de retallar s’ha creat un ajut per als i les joves del poble que vulguin apuntar-se a cursos formatius.

La situació econòmica de crisi i les retallades als municipis afecten de ple els consistoris. Durant aquests mesos, l’Ajuntament de Celrà ha hagut de dur a terme una tasca reivindicativa pels diferents greuges que pateix el municipi, com ara l’elevat deute que l’Agència Catalana de l’Aigua té amb la vila o els 250.000 euros que els reclama l’Estat en concepte de la participació en els tributs dels anys 2009 i 2008. Conceptes, aquests, que són qualificats per l’alcalde com “autèntiques sagnies econòmiques per part de les altres administracions”. També s’ha renegociat algun contracte amb empreses externes, s’està racionalitzant la despesa i s’han fet públiques totes les subvencions que s’atorguen.

A Arenys de Munt, per la seva banda, van haver d’aplicar modificacions en les àrees de recollida selectiva per reduir costos. La gestió econòmica durant aquests pocs mesos, però, ha estat satisfactòria, ja que a l’agost es podia anunciar la reducció del termini de pagament de factures, per part de l’Ajuntament, a 60 dies. El consistori ha començat a resoldre la greu qüestió d’endeutament a creditors i proveïdors, que s’apropava al 20% del pressupost municipal i que s’havia heretat d’anteriors mandats.

Pel que fa als impostos municipals, a Navàs, l’Ajuntament apujarà un 8% l'IBI. A Viladamat, per la seva banda, s’han apujat un 50% de l’IPC els impostos directes que controla l’ajuntament i s’ha fet saber el cobrament de la taxa de l’1,5% a grans empreses que ocupen espais públics, ja sigui de forma aèria o soterrada.

Encara a Viladamat, s’ha ordenat la bonificació del 50% de l’impost de permís d’obres per a joves menors de 35 anys que vulguin construir o rehabilitar un primer habitatge a Viladamat. A Arenys de Munt, per la seva banda, han volgut incentivar l’activitat econòmica tot millorant i simplificant els tràmits requerits per a l’obertura de negocis i d’activitats al poble.

Pel que fa a l’urbanisme, a Navàs, l’equip de govern està modificant el POUM, que tot i que encara no està aprovat ha pogut ser reconduït respecte als projectes de l’antic equip de govern. A Viladamat, s’està en procés de modificar el pla urbanístic amb l’objectiu de fundar una cooperativa d’habitatge tutelada per l’Ajuntament, crear parcel·les més petites i assequibles o fer una reparcel·lació més coherent i justa.

Els serveis

Malgrat la crisi, els ajuntaments governats per la CUP no han volgut retallar els serveis oferts des dels municipis. Tot i els recursos limitats, els ajuntaments lluiten per mantenir la vitalitat i la qualitat de vida als respectius pobles a través de la municipalització dels serveis i fomentant l’ús de les infraestructures per part de la ciutadania.

L’Ajuntament de Celrà, per exemple, opta d’una manera clara per recuperar la gestió dels serveis municipals, després de comprovar que la tendència actual d’externalitzar-los sovint resulta més costosa per al municipi i tendeix a precaritzar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. És per això que s’ha municipalitzat el servei de neteja dels equipaments municipals.

En canvi, pel que fa als serveis socials, el govern de Celrà ha renegociat la delegació dels serveis socials al Consorci de Benestar Social del Consell Comarcal, ja que l’assumpció del servei per part de l’anterior govern acabava implicant un cost encara superior per al poble. Encara pel que fa a l’àmbit dels serveis i amb el consens de les AMPA de les escoles bressol, s’ha creat el Servei Bon Dia, perquè les famílies que necessitin conciliar la vida laboral i familiar tinguin l’opció de deixar-hi la mainada abans de l’horari establert. A Viladamat, per la seva banda, el govern ha augment les activitats socials, sobretot els cursos de diferents tipologies.

La celebració de fires i de festes majors que cohesionin el poble són també importants per a la CUP. Així, mentre a Viladamat s’ha organitzat una nova fira gastronòmica, a Navàs s’ha donat empenta a la Festa Major local, que aquest any ha gaudit de més activitats i de més participació.

Per altra banda, també a Viladamat, s’ha dinamitzat un espai municipal important, la biblioteca, amb la compra d’una partida de llibres nous, l’ampliació d’horaris i la tramitació d’un acord que possibiliti la cessió de llibres de la biblioteca de Figueres, la capital de la comarca.

En l’àmbit cultural, a Celrà s’ha obtingut una ajuda per al programa Tallers per a la Festa, una iniciativa per ajudar les entitats culturals i socials del municipi a crear una nova activitat en forma d’espectacle de carrer i afavorir, així, el treball col·laboratiu, la integració de tots els col·lectius i edats i la divulgació del patrimoni del poble.

A Navàs s’està començant a redactar el pla turístic, ja que encara no se n’havia fet cap. L’Ajuntament, ara, vol posar en valor la gran quantitat de patrimoni natural i cultural de què disposa Navàs, un dels municipis més extensos del Principat. En aquest mateix poble s’ha dut a terme l’homenatge al mestre Juan Teruel, de la Segona República, el primer reconeixement oficial de l’Ajuntament a un persona que no fou del bàndol feixista.

Alliberament nacional


La CUP ha donat també impuls als organismes de sobirania, com ara l’assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans. També impulsa i dóna suport -des dels plens municipals i des de molts altres àmbits- a aquelles iniciatives i mobilitzacions que promoguin la consecució del dret a l’autodeterminació.

Arenys de Munt és un dels referents contemporanis en el procés d’independència del poble català. Fou a iniciativa de la CUP que s’hi celebrà el primer referèndum per la independència, i el poble ha estat capdavanter en iniciatives en defensa del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Des que la CUP accedí a l’alcaldia, el poble s’ha convertit en el primer participant en l’Associació de Municipis per la Independència. Així mateix, ha activat una campanya pròpia de Voluntariat per la Llengua i ha estat el primer municipi a aprovar, mitjançant acord del Ple municipal, una declaració de suport al procés iniciat al País Basc per avançar cap a la seva lliure determinació per la via pacífica i democràtica.

En els quatre pobles governats per la CUP es va donar suport i es van aprovar les mocions de Som Escola a favor de la immersió lingüística i contra l’atac judicial a la llengua. També es van promoure les concentracions en defensa del model escolar d’una sola línia. Així mateix, s’ha dut a terme una política específica de retirada de la simbologia espanyola de totes les dependències municipals.

A Viladamat, i també a Arenys de Munt, l’Ajuntament estudia adherir-se a Somenergia per contractar l’energia que es consumeixi. Així mateix, a Viladamat es va procedir a reemplaçar les màquines de cafè dels espais municipals per màquines de cafè de comerç just.
Valora
Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  3. D’urnes i canvis de comarca
  4. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  5. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  6. Si els fills de puta volessin...
  7. Denuncien els agents de la policia espanyola que van coaccionar i detenir una dona per parlar en català a la comissaria de Terrassa
  8. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  9. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  10. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid