Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Josep Manel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt

 ximenis2

“El municipalisme serà essencial per aconseguir la independència"

 

L’actual alcalde d’Arenys de Munt, nascut el 1962, està casat i té dos fills. És treballador en una entitat bancària. Va  començar a col·laborar en el MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació)  l’any 2000, entitat de la que és president des del 2005. Encara que de ben jove ja va  aproximar-se a l’ independentisme amb el PSAN durant la campanya contra la constitució espanyola, al 1978. 

09/08/2011 00:19 Entrevistes
L’any 2001 entra a ERC i també per aquesta formació s’estrena com a regidor el 2005 que al cap d’un any renuncia per disconformitat amb l’establiment del segon tripartit i més tard impulsarà la constitució de la CUP al seu poble i serà escollit regidor, mantenint-se a l’oposició durant la legislatura 2007-2011. Els quatre regidors que va treure la CUP a Arenys de Munt el passat 22-M, la força més votada, i el suport rebut dels 3 de CiU l’han  convertit en el nou alcalde, substituint a en Carles Móra.
 
En Josep Manel Ximenis fora de la seva vila es més conegut com un dels iniciadors i impulsors -juntament amb en Pep Jordana, també militant de la CUP- de la Consulta per la independència d'Arenys de Munt al setembre del 2009. Va ser el Coordinador i portantveu de la Comissió Organitzadora de la Consulta d'Arenys de Munt. I continua vinculat a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana, de la qual és actualment el seu president. A més, forma part del Consell Permanent que impulsa el procés constituent de l'Assemblea Nacional Catalana
 
 
Tarda d'agost. Fa calor i arribo aviat a la cita amb el nou alcalde d'Arenys de Munt. Com en Josep Manel Ximenis treballa pels matins -no ha deixat la seva feina malgrat el seu nou càrrec- només em pot rebre per les tardes, un cop ha enllestit la seva jornada laboral.

El vaig conèixer tot just fa dos anys, com a regidor de la CUP -llavors era sol al Consistori- i membre del grup impulsor de la llavors polèmica consulta independentista al seu poble. També era estiu . Ara, però, la riera no bull d'agitació com aquell dia de setembre. És una plàcida tarda d'agost...Mentre penso en aquella consulta arriba en Josep Manel . Baixa directament d'una entrevista que li ha fet l'emissora municipal . "Demà -em comenta- tenim ple i es presenten els nous pressupostos municipals que estan prorrogats des de fa un any". És un tema de gran importància que li permetrà al poble canviar mínimament alguna cosa respecte els darrers mesos, "perquè encara estem executant decisions del govern anterior malgrat que no ens agradi".

Mentre enfilem riera amunt, cap a l'Ajuntament, ens paren a cada passa que fem. Tot tipus de gent requereix a en Josep Manel. Ara un dubte, ara una queixa, ara una nova consulta...Com puc enceto l'entrevista amb el nou alcalde. Hem pogut parlar sobre els reptes del seu govern i sobre la unitat del moviment independentista.

L'inici del mandat sembla que no us ha portat cap bona notícia...heu hagut de veure com s'incrementaven les xifres del deute municipal i com creixien les factures...

-Sí, estem prenent mesures dràstiques. Hem de ser clars. Sincers i clars amb la gent. En poc més d'un mes se'ns ha girat molta, molta feina. La situació econòmica és problemàtica, no vull negar-ho, però sense l'ajuda de la gent serà del tot impossible trobar solucions i sortir-nos-en. Això voldria remarcar-ho i fer arribar aquest missatge als veïns...

L'endeutament municipal és molt més gran del que s'esperava, com és això?

-Per una banda tenim el deute financer que es superior als cinc milions d'euros, amb la qual cosa ja hi comptàvem. Però cal sumar un altre deute municipal a proveïdors i creditors d'un milió cent quaranta sis mil euros. Fins que no hem entrat al govern se'ns deia que aquest deute oscil•lava entre els 600 i 700 mil euros. A mitjans de juny , però, tant bon punt prenc possessió del càrrec demano conèixer l'abast real del deute i encarreguem una auditoria. Amb sorpresa veiem que puja a la xifra que t'he dit. També ens hem trobat que moltes de les obres iniciades entre febrer i març se'ls va dir als proveïdors que presentessin factures a partir que existís el nou pressupost , que aprovarem el proper 4 d‘agost, ja que funcionem amb un pressupost prorrogat des de fa un any. La xifra del deute, doncs, serà més grossa. Hem hagut d'entomar aquesta situació perquè no pots prendre mesures si no coneixes el volum del problema. Aquesta ha estat una cosa. La segona era aprovar un pressupost que necessariament es de transició perquè tindrà una durada de cinc mesos, només. Vull dir que nosaltres encara ara estem executant decisions del govern anterior malgrat no sigui del nostre grat, perquè estem amb un pressupost prorrogat. D'aquí la urgència d'aprovar-los, encara que estem a primers d'agost. Aquest nou pressupost patirà una reducció en més d'un 12% respecte l'anterior. Amb el nou pressupost, però, podrem començar a canviar alguna cosa encara que no disposem de gaire marge de maniobra. Tot el que s'ha fet fins ara han estat reduccions, i poca cosa restarà pel lluïment per dir-ho clar. Una de les causes de la situació econòmica actual és el desgavell del mandat anterior. Des del moment que ens fem càrrec del consistori dictem mesures de contenció pressupostaria, ben realistes i conseqüents. Aquests són els paràmetres amb els que ens movem. Primer sanejar els comptes municipals. Amb això no vull dir que no es puguin introduir mesures polítiques innovadores sense disposar de gaires diners.

-En qualsevol cas, quines mesures heu pres?

-El més important, per ara, es sanejar els comptes municipals, insisteixo. Ara calen mesures econòmiques , després ja vindran els projectes. Això no només és important per a nosaltres, sinó per a molts proveïdors que estan amb l'aigua al coll. Alguns estan a punt de tancar per culpa que l'Ajuntament els deu factures. Hem de trobar una solució ràpida, doncs tot aquest deute arrossega un problema de caire social de magnitud impressionant que afecta una part important del poble. Acollir-nos a la línia ICO per pagament de factures de l'any 2010 pot ser una sortida. Satisfarem els proveïdors via confirmació de pagaments, negociant al seu favor. El procés de pagament serà llarg, dos anys probablement, però es podrà avançar per tal que disposin de líquid. Les noves factures és pagaran a 50 dies. Pensa que els ingressos van a la baixa i tenim un problema afegit, que molts serveis eren amb concessions a llarg termini. Ara les despeses són fixes i el marge de maniobra es va estrenyent.

ximenis1Parlaves de la necessitat de reduccions....

-Sí, abaixar els sous ajudarà a pal•liar la situació econòmica municipal. Calculo que haurem estalviat uns 110.000 euros l'any sense cap dedicació. Ens hem abaixat el sou, cap regidor està a dedicació plena ni parcial...L'única forma que tenim de reduir el deute i afrontar la situació es que la gent sigui conscient i sigui partícip de les decisions que es prenen...perquè si ho anéssim amagant els ciutadans es pensarien que poden continuar tirant de beta. I realment no poden fer-ho. Per això hem decidit informar de la situació financera de l'Ajuntament i explicar el deute, aplicant una política d'obertura i transparència. A la pàgina web de l'Ajuntament expliquem la situació del deute cada mes i si puja o baixa. Un dels nostres compromisos es baixar el deute i , ara per ara, es pot veure com l'hem anat reduint en quasi dos mesos que hi som al govern. Com també fem públiques les despeses de personal cada mes.

Aprimar l'administració, un altre dels compromisos?

-Efectivament, va lligat a tot l'anterior. Una altra mesura és reduir les despeses de personal com et deia. S'ha d'aprimar l'administració perquè no podem mantenir una despesa tant alta. Pensa que estàvem al voltant dels dos milions i mig d'euros de despesa en personal contra un pressupost de sis cents, set-cents mil euros..., per tant estem parlant de més del 30% i s'hauria d'ajustar no més del 25%. Ho volem anar fent per fases. No volem acomiadar de cop 10 treballadors al carrer. No, no ho farem. Plantegem no substituir aquells treballadors que es jubilen, probablement també a aquells que siguin susceptibles de fer una prejubilació. Entrarem a negociar cada cas.

Per altra banda es contractarà a un gestor i a un optimitzador. L'optimitzador és una persona que s'estarà al voltant d'un any per elaborar un estudi què analitzarà tots els llocs de treball i detectarà les feines duplicades, les burocratitzades... en una paraula, les que són inútils. Així ajustarem tots els treballs amb les feines que els pertoca, millorant l'eficiència i la productivitat.

Normalment els ajuntaments estan acostumats a mantenir polítics amb dedicació exclusiva i, justament, per ser polítics, acostumen a ser ineficients en la millora de la productivitat dels treballadors. Estan més de cara... l'aparador. Allò que en diem mirar de quedar bé envers els ciutadans, enlloc d' introduir mesures per millorar l' eficiència. Que un polític faci de tècnic, penso, és contradictori. Moltes vegades l'eficiència va en detriment del populisme. I això és una cosa que la hem vist bastant aquí a Arenys de Munt.

També molts ajuntaments acaben posant gestors dels seus partits, que no deixen de ser polítics a l'ombra igual d'ineficients. L'administració pública acaba sent una menjadora. Per això, si Arenys de Munt vol sortir de l'actual atzucac hem de trobar una reordenació interna municipal equilibrada, amb uns tècnics professionals pensats exclusivament en la millora de l'eficiència del Consistori.


Quina és la percepció dels veïns d'aquest mes i escaig d'ençà que vas prendre possessió del govern?

-És una obvietat que no tothom comparteix la nostra participació en el govern. Qualsevol cosa que facis o proposis estan a sobre teu. Fins i tot una formació política ha arribat a criticar que féssim consultes, perquè això era no assumir les nostres responsabilitats com a polítics i traspassar-les als ciutadans, quan aquesta és justament la nostra concepció política, no? Bé, hi ha qui està acostumat a dirigir-ho tot des de dalt. Aquests difícilment podran arribar a entendre mai la filosofia de les consultes populars, del moviment assembleari o de les assemblees populars...allà ells, perquè la societat està canviant. Però, en general, responent, crec que la percepció dels ciutadans és bona. Veuen que com a mínim hi ha treball, determinació i esforç...perquè el fet que haguem renunciat a sous, que no hagi cap polític amb dedicació exclusiva, ni parcial això ja són per si mateixes bones mesures. Procurem ser coherents amb el nostre programa.

La CUP heu conformat govern amb CiU. Quines són les línies bàsiques de l'acord de govern?

-Encara no hem tancat cap acord global, perquè estem esperant que s'incorpori ERC. Els varem fer una darrera oferta el 14 de juliol per la qual cosa el tancament d'un pacte de govern a tres bandes, com jo voldria, encara no està fet. Quan tinguem clar si s'incorpora o no Esquerra, llavors el tancarem amb CiU. Curiosament moltes de les mesures que ja teníem pensades per aquest mandat són força coincidents amb les de CiU. Ells també consideraven que era necessari una reestructuració profunda del funcionament del Consistori. Coincidíem en les figures del nou gestor i optimitzador, amb l'aprimament de l'administració i la reducció de regidories... Penseu que abans havien 24,...ara tant sols hi ha 7.

Sembla una mesura força dràstica!....explica-ho.

-Bé, senzill...diguem que abans no existia cap proporció. No podia ser que existís una regidoria d'Urbanisme i una altra de Planificació urbanística. O una de Promoció del Poble i una altra de Promoció comercial...i així amb tot. A part d'aprimar l'administració hem de dotar-nos de coherència i facilitar la feina als funcionaris i treballadors de l'Ajuntament. Els treballadors estan adscrits a una regidoria i quan tu tens 65 treballadors, vol dir que molts estaven a tres regidories, amb tres regidors diferents i tres caps diferents. I succeïa que cada cap els manava coses diferents.... Necessitàvem posar una mica de coherència dins l'administració. Ara hem constituït 7 àrees. Una de les claus es la concepció com s'ha de gestionar cadascuna d'aquestes regidories. Fins ara estàvem acostumats que el regidor ho dirigia tot, havia de decidir com s'havien de fer fins i tot les festes...i no! Les festes les decideix la comissió de festes i allò que la comissió decideixi el regidor ha de donar el vist-i-plau. Àrea de Joventut, doncs el mateix: acceptar el que l'assemblea de joves proposa... Vull dir que partim d'una concepció de fer política ben diferent a la que hem conegut o concebut fins ara.

Observo que la participació és un dels eixos d' aquest mandat. Si no vaig errat heu presentat les bases per a una elaboració de les ordenances fiscals per participació ciutadana...

-Juntament amb els pressupostos municipals, sí. S'han fet públiques les bases per tal que la gent, els veïns, puguin participar directament dels pressupostos i les ordenances fiscals. A finals de juny presentarem les bases de les ordenances fiscals i a finals de juliol les bases per aprovar mitjançant la participació ciutadana els pressupostos municipals. Diria que som un poble pioner, cap altre municipi no s'ha atrevit a fer una cosa d'aquesta magnitud. Demostra que a pesar d'estar lligats de mans i peus amb el pressupost prorrogat i trobar-nos a inicis de vacances, hem fet feina presentant iniciatives polítiques de transcendència.

Com es farà això? Reunint el poble en una assemblea...

-Tot està molt ben pensat i estructurat i disposa d'una regulació. Nosaltres pensem que l'assemblearisme, l'assemblea, és la forma de fer política més eficient, no la més ineficient. I no entenem l'assemblearisme com un mètode caòtic, espontani, sense normes...en absolut. Les assemblees han d'estar regulades. És la forma o mètode que implica que tothom se senti més corresponsable en una decisió comunitària. Justament a qui no els agrada l'assemblearisme proposen assemblees caòtiques per donar a entendre que no funcionen. Nosaltres preferim aprofundir en fórmules de major democràcia participativa.

No us heu entès amb ERC encara. Ells reclamen compartir l'alcaldia i que els seus regidors tinguin una dedicació parcial. Vols dir que hi haurà acord a tres bandes?

-Jo puc dir-te que un govern sense ERC no l'entendria. Estem esperant resposta a la nostra proposta. Si ERC entra es formaria un govern que representaria a la majoria social que va organitzar la consulta sobre la independència. Sempre des de la CUP d'Arenys de Munt hem fet l' aposta per un govern d'unitat independentista. I hem de mirar de fer-ho encara. El que no pot ser es que hagi pobles en que tothom s'uneixi contra uns o altres....Nosaltres hem de fer de dinamitzadors de la unitat del catalanisme. Del catalanisme i de l' independentisme. Hem de procurar portar CiU cap a l' independentisme. I només la portarem amb gestos poderosos. Penso que el govern d'unitat que podem crear a Arenys pot ser un exemple per molts altres indrets del país.

En qualsevol cas, la dinàmica d'Arenys és ben local, no?

-L'eix dreta-esquerra funciona en un país normal...nosaltres som un país ocupat. I com som un país ocupat el nostre eix no pot ser sempre dreta-esquerra, sinó que hauria de ser catalans-espanyols. Perquè de la mateixa manera que el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres,...el que més s'assembla a un català de dretes ... és un català d'esquerres. Mira, els espanyols sí que s'uneixen per anar contra Catalunya sense cap problema. Potser que els catalans comencem a unir-nos. I si som independentistes millor que millor. I si ho fem amb polítiques d'esquerres, també, millor que millor.

-Has participat en propostes com la creació d'una Assemblea de Municipis per la Independència. També la CUP plantegeu una Assemblea de càrrecs electes dels Països Catalans per l'autodeterminació. Sembla haver-hi un garbuix d'iniciatives (com ara també els municipis exclosos de la constitució espanyola)... Quin paper pot tenir l'acció municipal en la unitat independentista?

-El treball local és bàsic en el nostre procés. El creixement de les CUP en les darreres eleccions de maig, amb més d'un centenar de regidors electes, posa de manifest l'arrelament d'una opció política inequívocament independentista i rupturista. Per altra banda, Arenys de Munt, com bé sabem, va ser pionera en la consulta sobre la independència. En aquell moment varem demostrar que una molt bona idea, a pesar de les dificultats i dubtes per part d'alguns, es pot posar en pràctica. I això mateix va fer que molts altres municipis consideressin també la oportunitat de fer-ho. D'idees hi ha moltes. Jo penso que el paper del municipalisme és i serà essencial per aconseguir la independència del nostre país, com ho va ser per aconseguir la República el 1931. Tot passa perquè comencem a perdre la por a l'hora de dur a terme les idees. Ara com ara, però, totes aquestes iniciatives estan a l'aire. Si de veres volen ser eficients han de servir per coordinar-nos perquè quan hagi un ajuntament que decideixi tirar endavant una iniciativa valenta, se senti recolzat per molts altres municipis. Et diré una cosa, quan nosaltres vam tirar endavant la iniciativa de la consulta el setembre del 2009 estàvem sols. Sols i abandonats. Varem anar a demanar ajuda, i inicialment se'ns va abandonar des de tots els àmbits. Fins i tot alguns creien que estàvem totalment torrats. Altres intentaren convèncer-nos que no ho havíem de fer, que tot allò no portaria enlloc. Després tot va canviar....

Bé, doncs ara la següent mesura podria ser que hi hagués un o uns ajuntaments que tiressin endavant l'objecció fiscal. Jo penso que l'objecció fiscal serà el gran cavall de batalla d'aquests propers quatre anys. Objecció fiscal duta a terme pels ajuntaments. Això suposa abans clarificar com donar solucions i alternatives perquè l'objecció fiscal no acabi suposant un delicte cap a determinats col•lectius o empreses, sinó en tot cas sigui un delicte cap a l'Ajuntament, respecte a l'estat espanyol. No podem oblidar que els ajuntaments formem part de l'administració estatal i com a part d‘aquesta administració podem entrar en un conflicte contra l' aparell estatal.

ximenis-arenysdemunt-250_1Just el que ens cal,...si volem creure en una estratègia independentista.

-Naturalment, entrar de ple en el xoc d'interessos i posar-los en evidència. Per tant, aquest hauria de ser el següent pas. Després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i el que suposa aquesta crisi, amb l'espoli econòmic pel mig, amb creixents sectors de la nostra societat patint directament les conseqüències, l'objecció fiscal pot representar un pas ferm en el camí cap a la independència. Un pas que serà, no ho nego, complicat. Entre d'altres coses perquè les "forces del mal" -ja les vaig començar a anomenar-les així durant la Consulta d'Arenys- estaran molt més a l'aguait i atentes a cada pas que fem. Per tant, ara, començar a fer passos en favor de la independència, diguem que... d'una forma molt més valenta, suposa avançar de manera definitiva i real, donat que fins ara no ens hem anat gaire més enllà del simbolisme. I només s'avança cap a la independència real amb accions reals. I aquestes accions sí que es poden dur a terme perfectament des dels ajuntaments.

Vols dir que aquesta estratègia pot agafar volada?

- Els àmbits que estant estudiant i assumint propostes semblants són creixents. Òmnium, per anomenar un cas concret, no fa pas masses dies apuntava quelcom semblant. Però deixa'm dir. A banda de nosaltres, la CUP amb més d'un centenar de regidors, hi ha molts altres ajuntaments governats per diverses formacions independentistes, fins i tot municipis amb alcaldes de CiU,amb milers de càrrecs electes que es veurien en cor de prendre mesures dràstiques de trencament amb l'estat espanyol. Quan hagi ajuntaments que iniciïn aquestes mesures, aquests han de sentir-se recolzats per la resta de municipis que estiguin dintre d'aquestes associacions, assemblees de càrrecs electes o xarxes municipalistes. Hem d'engegar un procés d'insubmissió amb l'estat i encomanar-ho.

La CUP ha aconseguit més d'un centenar de regidors, ho acabes de recordar. Una enquesta recent d'un diari barceloní us concedia fins a dos diputats si ara mateix se celebressin eleccions al Parlament i us haguéssiu presentat...Seran les properes eleccions catalanes del 2014 el moment de presentar-se?

-Jo et puc parlar com a membre de la CUP d'Arenys de Munt. En aquest debat nosaltres sempre hem cregut en la necessitat de participar en les eleccions al Parlament de Catalunya. No va ser així el passat novembre. Considerem l'electoral un front de lluita més i si vols guanyar una guerra has de guanyar a tots els fronts. Succeeix ara, en aquests moments, que cal apostar també per la unitat de tot l' independentisme. Pensem la CUP d'Arenys de Munt que tenim una oportunitat el 2014, que es quan presumiblement tornaran a haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya, d'estructurar de forma sensata i de veritat un front independentista. Un front configurat per guanyar les eleccions. El moment ha canviat. Ja no hem d'aspirar a dos diputats de la CUP, quatre de Solidaritat i deu d'ERC...i potser alguns convergents que es considerin independentistes. No. El 2014 hem d'aspirar a un front. No podem desaprofitar aquesta ocasió. I això és una cosa que hem de començar a treballar des d'ara mateix.

A les espanyoles del 20-N serviria aquesta fórmula o proposta unitària?

-Jo amb altres persones del món independentista, com en Josep Guia, varem començar a establir ponts de cara a plantejar o estudiar aquesta possible unitat en el futur aprofitant el context de les eleccions espanyoles. Ara, jo crec que l'independentisme no s'hauria de presentar a les eleccions a les Corts espanyoles. Penso que anar a Madrid és anar a perdre el temps. Diguem-ho clar, tenir un diputat o dos a Madrid es perdre el temps. Segur que hi ha gent que defensarà que allà pots fer campanya en favor de la independència,...però als espanyols els és ben bé igual. Nosaltres hem de pensar en clau exclusivament catalana. I la clau catalana , ara, demana començar a treballar envers el 2014. Hem de començar a establir aquests ponts de confiança que ens permetran d'avançar cap a la unitat. Aconseguir la unitat és i serà molt complicat. No la farem a corre-cuita uns mesos abans. No serà tasca gens fàcil i s'ha de fer pas a pas. No podem improvisar-la tampoc. Fer quatre passes de cop només serveix per espatllar-ho tot, ja ho hem vist masses vegades. No, fonamentalment, el que hem de fer es aprofitar el 2014, tinguem això ben present. Els propers mesos són crucials per aixecar l'Assemblea Nacional Catalana i amb ella iniciar tot un seguit de campanyes i propostes que ens han de facilitar acumular experiències i fer xarxa. Ara imagina't que en aquests anys alguns municipis engeguen l'objecció fiscal...i tira endavant. Si al 2014 no fem el front únic independentista...serà una traïció! Per tant, tots hem de començar a ser valents, a pensar més en clau de país, també en clau de poble. Sobretot l'independentisme. Hem de deixar-nos de baralles fratricides. Tothom ha de ser capaç de sumar. Des de la diversitat, per descomptat. Mantenint les ideologies. Ja ens barallarem a l'hora de discutir i redactar la Constitució catalana. Ara, els propers tres anys ens han de servir per treballar la unitat, constituir un únic front pel 2014 i defensar el que és nostre.


Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid