La història del món és un torcebraç entre la tendència humana a la cooperació i la intervenció agressiva de l’imperialisme. L’esclavatge mateix mostra un primer episodi cruel que trenca la cooperació que ha anat permetent l’avanç humà i imposa el pillatge i la submissió.
D’aleshores ençà tots els règims polítics i tots els sistemes econòmics es poden entendre més clarament a través d’aquest prisma fonamental. La lluita de classes mateixa, motor de la història en les anàlisis materialistes, es veu travessada per l’agressió imperialista dels grans estats. Els avanços socials del món occidental no haurien estat els mateixos sense els processos de pillatge econòmic exercits arreu. L’agressió dels estats imperialistes ha marcat la vida de la humanitat llançant a la misèria pobles sencers, destruint les seves economies i anorreant les seves cultures i llengües, un procés que s’ha combatut parcialment mitjançant lluites d’alliberament que han triomfat, en un cert nombre de casos, al llarg del segle passat.
Però la majoria dels pobles i nacions de la terra continuen sotmesos a formes de dominació no sols econòmiques sinó també ideològiques, culturals i lingüístiques. De les prop de 5.000 llengües existents al nostre planeta, més de 4.000 continuen fortament subordinades i la majoria no tenen el futur assegurat. Com a exemples de la continuïtat en les formes de subordinació podem observar que les independències americanes del segle XIX i les africanes del segle XX han donat com a resultat el predomini de llengües dels estats colonialistes. A l’Àfrica postcolonial, per exemple, les fronteres i les llengües oficials de la majoria dels estats són les creades pel colonialisme.
Malgrat tot, la resposta dels moviments d’alliberament dels pobles i nacions democràtics ha arribat a aturar algunes noves agressions posant fre a ambicions il·legítimes que campaven per l’escena internacional. La constitució de l’ONU (Organització de les Nacions Unides) i l’interès creixent pel reconeixement del dret internacional, la llibertat i especialment el dret d’autodeterminació, com a mitjà predominant per regular les relacions entre els pobles, són factors que poden portar una certa esperança. De la mateixa manera que la Declaració dels Drets Lingüístics proclamada a Barcelona l’any 1996, i que es troba avui en un procés d’actualització, són iniciatives que mostren el camí a seguir contra l’avanç d’un nou despotisme a escala mundial.
Fa més de cent anys que la defensa de la llibertat i la cooperació al si de la societat han marcat un camí per aturar guerres i conflictes derivats de l’opressió d’uns poders despòtics que volen perviure abjurant dels principis democràtics. El sistema capitalista, oposat a la cooperació a causa de la seva cursa irracional i il·limitada vers l’enriquiment individual, ja no es pot comportar com a democràtic. El capitalisme s’enfonsa avui en l’individualisme més atroç d’un grapat de multimilionaris, nascuts i engreixats sense limitació econòmica ni moral.
El gran problema del nostre món no és només ideològic i al si de les institucions (entre unes dretes que van avançant i unes esquerres en decadència), perquè les autoanomenades esquerres d’avui, dins institucions com la monarquia o semblants, són igualment formades per polítics professionalitzats que defensen règims corruptes, còmplices de la repressió i la restricció dels drets democràtics, com és el cas del PSOE i sucursals, veritables puntals del règim transfranquista espanyol. El problema seriós d’avui és la forta crisi global del poder vigent que, per mantenir-se, necessita restringir les llibertats i impedir, per tots els mitjans, les mobilitzacions populars.
Ens trobem, doncs, davant una seriosa fallada de tot un sistema econòmic i social que es manifesta en un enfonsament ideològic i un enfolliment en les relacions internacionals, contrari al principi de cooperació i orientat indefectiblement vers l’agressivitat i la guerra com a instrument privilegiat d’intervenció internacional. Només la força dels pobles i les nacions democràtics, mobilitzats i units amb un abast universal, imposant els principis nacionalpopulars de la cooperació humana, té la potencialitat de posar fre a les agressions del despotisme del nostre temps.
