L’Ateneu Barcelonès acollirà aquest divendres 8 de maig l’acte Catalunya a debat: 3 repúbliques, 1 confederació, una conversa amb Antoni Infante, fundador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, moderada per Marina Vergés, secretària de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. L’acte arriba enmig del debat generat al voltant d’aquesta proposta política, que planteja una articulació confederal entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
En un article recent, Infante defensa que la polèmica ha posat en evidència “la greu crisi de pensament polític” que, segons ell, afecta una part del sobiranisme dels Països Catalans. També critica les respostes basades únicament en afirmacions identitàries o essencialistes, com ara “Catalunya és Catalunya” o “els Països Catalans són els Països Catalans”, i considera que aquestes formulacions substitueixen l’anàlisi política per una reafirmació emocional i tautològica.
Infante argumenta que la realitat nacional compartida està travessada per diferències històriques, socials i polítiques entre Catalunya, el País Valencià i les Illes, i que ignorar aquestes contradiccions dificulta qualsevol estratègia emancipadora viable. En aquest sentit, reivindica una lectura “dialèctica” de la realitat i apel·la a referents com Lenin, Gramsci, Mao, Ho Chi Minh o el Che Guevara per defensar una política basada en la construcció d’hegemonia social i no només en la radicalitat verbal.
L’article també recupera la figura de Joan Fuster, a qui presenta com un intel·lectual crític i antidogmàtic, lluny de les lectures “litúrgiques” o simplificadores que, segons denuncia, n’han fet alguns sectors. Per a Infante, la proposta de “3 repúbliques, 1 confederació” no pretén negar els Països Catalans, sinó fer-los “políticament pensables i factibles” en les condicions actuals.
Des del seu punt de vista, el repte principal al País Valencià continua sent construir una majoria social favorable al dret a decidir i a una consciència popular valenciana emancipadora. Per això defensa una estratègia flexible, basada en el reconeixement mutu entre subjectes polítics diferenciats que decideixen cooperar lliurement.
El debat de l’Ateneu Barcelonès es presenta així com una oportunitat per abordar les tensions estratègiques i ideològiques dins del sobiranisme contemporani, així com les possibilitats d’una articulació confederal entre els diversos territoris dels Països Catalans.
