La vaga de les Biblioteques de Barcelona continua. L'assemblea de treballadores reunida el passat 17 de juny va acordar mantenir la mobilització després de gairebé un mes de conflicte i davant la manca d'avenços significatius en les negociacions. La decisió confirma la determinació d'un col·lectiu que, malgrat el desgast econòmic i la limitada atenció mediàtica, manté la pressió per reclamar millores laborals i un replantejament del model de biblioteca pública.
La decisió no era menor. La vaga ja havia entrat en la seva quarta setmana consecutiva i el desgast econòmic i personal comença a ser considerable. Les pèrdues salarials s'acumulen i la incertesa sobre una possible resolució del conflicte continua oberta. Malgrat tot, les treballadores van optar per continuar, convençudes que les causes que van portar a convocar la vaga continuen plenament vigents.
La imatge d'aquesta quarta setmana de mobilització és precisament la de les assemblees. Lluny de desconvocar o afluixar la pressió, les treballadores han continuat reunint-se per valorar col·lectivament l'estat de les negociacions, compartir informació i decidir democràticament els següents passos. En un context marcat per la manca d'acords, l'assemblea del 17 de juny es va convertir en una mostra de la determinació del col·lectiu per mantenir viva la protesta.
Una vaga amb poca visibilitat mediàtica
La continuïtat del conflicte també ha posat en evidència una certa desproporció entre la magnitud de la mobilització i l'atenció mediàtica rebuda.
Durant les darreres setmanes, altres conflictes laborals han ocupat bona part dels titulars. Mentrestant, les bibliotecàries han sostingut una vaga indefinida que afecta un dels serveis públics culturals més utilitzats i valorats del país. Tot i això, la seva lluita ha tingut una repercussió molt inferior a la d'altres sectors.
Aquesta situació contrasta amb la importància que les mateixes administracions atribueixen a les biblioteques. Sovint presentades com a equipaments essencials per a la cultura, l'educació, la cohesió social o la inclusió digital, les seves professionals denuncien que aquesta centralitat no es correspon amb les condicions laborals ni amb els recursos que reben.
D'una protesta a Barcelona a una mobilització de país
El conflicte va començar a les Biblioteques de Barcelona, però amb el pas de les setmanes ha anat adquirint una dimensió molt més àmplia.
Les reivindicacions sobre la manca de personal, la sobrecàrrega de feina, la precarització de determinades categories professionals i la necessitat d'actualitzar les condicions laborals han trobat ressò en altres xarxes bibliotecàries. Això ha contribuït a l'extensió de les mobilitzacions i a la coordinació entre professionals de diferents territoris.
La denominada "Marea Negra Bibliotecària" ha estat una de les expressions més visibles d'aquest procés. Les mobilitzacions celebrades durant les darreres setmanes han permès visualitzar que moltes de les problemàtiques denunciades a Barcelona es reprodueixen també en altres municipis i xarxes de biblioteques del país.
D'aquesta manera, el que va començar com un conflicte local ha acabat convertint-se en un debat que afecta el conjunt del sistema de lectura pública.
Un debat sobre el model de biblioteca pública
Les treballadores insisteixen que la vaga no es limita a una qüestió salarial. El conflicte és també el resultat d'anys d'acumulació de problemes que afecten el funcionament dels equipaments.
Les biblioteques han experimentat una profunda transformació durant les darreres dècades. Avui són molt més que espais de préstec de llibres. Són centres culturals de proximitat, sales d'estudi, punts d'accés a internet, espais de dinamització comunitària, suport a processos educatius i equipaments oberts al conjunt de la ciutadania.
Tanmateix, segons denuncien les professionals, aquesta ampliació constant de funcions no ha anat acompanyada d'un increment equivalent dels recursos humans ni d'un reconeixement adequat de les tasques que desenvolupen.
Per aquest motiu, la vaga ha acabat obrint un debat més profund sobre quin model de biblioteca pública es vol per als pròxims anys i quins recursos està disposada a destinar-hi l'administració.
La determinació de continuar
La decisió adoptada per l'assemblea del 17 de juny té una càrrega simbòlica evident. Després de gairebé un mes de vaga, amb una cobertura mediàtica limitada i amb importants sacrificis econòmics per part de les treballadores, la mobilització continua.
Lluny de desinflar-se, el conflicte sembla haver reforçat la cohesió d'un col·lectiu que considera que les seves reivindicacions van més enllà de les demandes immediates i afecten el futur mateix del servei públic bibliotecari. Mentrestant, les negociacions continuen sense una solució clara a l'horitzó.
La vaga segueix oberta. Però també continua oberta una pregunta que les treballadores han aconseguit situar en el debat públic: quin valor real donen les administracions a les biblioteques públiques i a les persones que les fan funcionar cada dia?
Entrant a la 4a setmana de vaga, esgotades i amb sous que ni per pipes en tindrem, però... Seguim, pq n'estem fartes! Orgull de companyes! 🙌🏿💜 https://t.co/1OKNF4TvJH
— sílvia sansegundo ☂️ (@llunarium) June 17, 2026
Tot el suport als treballadors i treballadores en lluita de les biblioteques públiques; en vaga indefinida arreu del territori per acabar amb la precarietat i aconseguir les eines necessàries per seguir sent el cor cultural dels municipis.
— Xavi Pellicer (@XaviPalli) June 18, 2026
Cal que l'administració doni resposta. pic.twitter.com/3IrH4X6H8w
