El fins ara candidat d'ERC a l'alcaldia de Girona, Marc Puigtió, ha anunciat aquest dijous que renuncia a encapçalar la candidatura republicana a les eleccions municipals del 2027. La decisió arriba després de la difusió d'uns àudios privats en què assegurava que volia "fotre fora" tots els actuals regidors del grup municipal i admetia que utilitzava el logotip d'Esquerra en activitats de la plataforma Moviment Gironí perquè "el partit pagués la festa".
En declaracions a l'ACN, Puigtió ha assegurat que assumeix les conseqüències del que considera un "error greu" i ha defensat que fa aquest pas "per dignitat i responsabilitat". Tot i això, també ha criticat la difusió d'enregistraments privats editats amb finalitat política i ha advertit del risc que aquestes pràctiques es normalitzin.
La renúncia posa fi, almenys de moment, a una candidatura que des del primer dia ha estat envoltada de controvèrsia. Puigtió va aconseguir imposar-se a les primàries d'ERC Girona per un únic vot davant Adam Manyé, en unes eleccions internes marcades per la polèmica anul·lació d'una papereta que hauria provocat un empat. El cas va acabar a la Comissió de Garanties del partit, que finalment va validar la victòria de Puigtió.
Però les tensions no es van acabar aquí. Pocs dies després de les primàries van començar a produir-se moviments interns que diversos militants van interpretar com un intent de consolidar el control de la secció local d'ERC.
Les altes massives que van aixecar sospites
Tal com van publicar diversos mitjans el novembre passat, entre el 14 i el 17 d'octubre es van registrar vint-i-dues noves afiliacions a la secció local d'ERC Girona, només unes setmanes després de les primàries impugnades.
Segons la informació publicada aleshores, una part important d'aquestes noves altes corresponien a persones de l'entorn familiar directe de Marc Puigtió, incloent-hi familiars seus i de la seva parella, així com matrimonis vinculats al seu cercle més proper.
Les dades també apuntaven a un altre focus d'afiliacions relacionat amb l'alcalde de Sant Martí Vell i conseller comarcal, Robert Vilà, amb qui Puigtió mantenia una estreta sintonia política. Entre els nous militants hi figuraven familiars directes del batlle, persones del seu entorn personal i laboral i fins i tot diversos correus electrònics vinculats al restaurant que regenta a Sant Martí Vell.
Aquelles incorporacions es van interpretar dins del partit com un moviment per ampliar la majoria interna de Puigtió davant les impugnacions de les primàries i per assegurar el control dels futurs processos orgànics de la secció local.
Robert Vilà ja havia estat objecte de controvèrsia dins d'ERC. Tot i militar a la secció local de Girona, és alcalde de Sant Martí Vell, municipi on el seu govern va quedar assenyalat després que ERC s'abstingués en una moció per declarar el poble "republicà i antimonàrquic", enmig de la polèmica per l'estada de membres de la família reial al municipi (on el restuarant de Vilà va fer el càtering).
Una crisi que s'ha anat agreujant
Després d'aquells episodis, el conflicte intern a ERC Girona va continuar escalant. A principis d'any, més de la meitat de la militància local, majoritàriament afí a Puigtió, va impulsar una moció de censura contra l'executiva de la secció local. L'anterior direcció va acabar dimitint abans que prosperés la votació i posteriorment es va escollir una nova executiva alineada amb el nou lideratge.
Aquest mateix juny, la militància havia avalat que Puigtió concorrés a les municipals del 2027 sota les sigles d'ERC conjuntament amb la plataforma Moviment Gironí, el projecte polític impulsat pel mateix candidat.
Ara, però, l'escàndol dels àudios ha precipitat la seva caiguda. Després de l'obertura d'un expedient informatiu per part d'ERC i del fort impacte polític de les gravacions, Puigtió ha optat per retirar-se assegurant que el projecte col·lectiu és "més important" que la seva figura.
La seva renúncia deixa oberta una nova etapa d'incertesa dins d'ERC Girona, una federació que en menys d'un any ha acumulat unes primàries judicialitzades internament, denúncies per presumptes maniobres d'afiliació massiva, una renovació traumàtica de l'executiva local i, finalment, la dimissió del candidat escollit després de l'esclat d'un nou escàndol polític.
