Els orígens
El pare tenia els ulls blaus de color aigua de mar. Era una persona de blanc o negre, de caràcter passional i dogmàtic, el vaig estimar molt perquè tot i la seva rigidesa de temperament, tenia gestos de tendresa.
Als nou anys començà a treballar de mainadera a Torelló, després d’ajudant de barber remullant barbes, el coneixien afectuosament amb el diminutiu de “Josepet”. Passà a l’Escola del poble el temps necessari per aprendre a llegir i les quatre regles d’aritmètica. Aprofitava les nits per llegir uns volums gruixuts que tractaven de distints aspectes de l’electricitat. Entrà a treballar com a electricista a la colònia tèxtil, La Farga Bebiè de capital suís, prop de Montesquiu on portà a la pràctica els seus coneixements teòrics.
De ben jove sent la crida patriòtica de Francesc Macià, quan aquest funda l’organització Estat Català el 18 de juliol de 1922 a la seu del CADCI, se’n fa militant, sempre més restarà fidel als seus ideals de joventut.
Cap a l’Àfrica minyons
La guerra del Rif durà del 1909 al 1927 les tribus amazigues mai acceptaren el colonialisme espanyol. La guerra es caracteritzà per la ferotgia entre els dos bàndols que no acceptaren les normes de la guerra establertes per la Convenció de Ginebra, Quan el desastre d’Annual el 21 de juliol del 1921, on moren de 8.000 a 14.000 soldats com a resultat d’una maniobra mal concebuda pel seu cap, el general Fernandez Silvestre, que mor en la batalla. L’envien a la guerra d’Àfrica, on junt amb el seu grup de quatre a cinc soldats, queda aïllat enmig del desert uns dies, havent de sobreviure menjant insectes i bevent la seva orina. En un combat és ferit en una cama, li donen una medalla, sempre més és ressentirà de la ferida que serà un baròmetre per anunciar pluja.
El líder polític i militar Abd -el-Krim al Khattabi proclama la República Confederal de les tribus del Rif (1921-1926).El meu pare fa amistat amb un venedor de peix amazic, que li pregunta en quin idioma parla quan el sent parlar en català amb els seus amics de la tenda de campanya, aviat s’entenen perquè tots dos són víctimes de l’imperialisme, del colonialisme espanyol, tenen el mateix enemic. L’amic amazic li ofereix una Kàbila dues filles i un ramat de cabres, si es queda a viure en terra Rifenya, el meu pare declina l’oferiment, perquè els seus pares són molt grans i ha de tornar a Catalunya per a tenir-ne cura
La crida del mar
El 1925 es trasllada amb la família, a Mataró on treballa com a cap d’una brigada de manteniment de línies d’alta tensió a la Cooperativa de Fluid Elèctric. Manté contactes amb la francmaçoneria, i els militants d’Estat Català en concentracions clandestines que es fan durant la dictadura de M. Primo de Rivera
Va viure obeint la seva consciència,
va morir servint al seu País.
Bushido.
El novembre del 1932, quan es fundà la secció de Nosaltres Sols! a Mataró, Josep Barrera és nomenat president de l’entitat, perquè és el més gran de la colla i per la seva experiència anterior com a militant d’Estat Català, Joan Layret n’és nomenat secretari. Esteve Albert, Joan Layret, Domènec Gironès, i Joan Bachs, són el nucli del separatisme al Maresme, E. Albert els bateja en el seu llibre com; Els Quatre boigs de Mataró, pel seu abrandat patriotisme i idealisme.
Quan els Fets d’Octubre del 1934, a Mataró un escamot armat de NS! defensa l’església de Santa Maria dels elements que la volien cremar. L’any 1936 Josep Barrera és detingut per ordre del Comitè Revolucionari, ingressat a la presó de Mataró, l’endemà un escamot d’EC vingut de Barcelona l’alliberà. Durant els primers mesos de la guerra, els militants mataronins de NS! fan gestions per a facilitar la fugida dels germans maristes de la ciutat, els traslladen al Port de Barcelona on embarquen en vaixells que els traslladen a ports italians.
Després del 1939 Josep Barrera és denunciat com a,”rojo-separatista” i “depurado” considerat com a “no afecto”, és detingut i passa uns dies a la Comissari Central de Via Laietana, 43, allí junt altres detinguts és obligat a netejar les latrines, és sotmès a la tortura de “el passadís”, consistent en què un grup de policies posats en forma de corredor rebien al detingut i se l’anaven passant de l’un a l’altre mentre el colpejaven cops de puny, puntades de peu, cops de porra.
Sembla que la intervenció dels seus amics francmaçons li permeté tornar a casa. Queda sense feina a l’empresa com a resultat de seu passat polític, amb una família de set persones. Subsisteix arreglant motors vells i venent-los a les petites fàbriques tèxtils de gènere de punt del maresme. Després de cinc anys castigat serà readmès a l’empresa d’on fou acomiadat, però amb un sou i amb una categoria professional inferior a la que tenia.
Agustí Barrera. Grup d’Historiadors Jaume Compte.
Veure també: https://historiavibrant.cat/el-meu-pare-josep-barrera-i-nogue/
