Banyoles va acollir dissabte 17 de desembre l’acte nacional de memòria a l’Operació Garzón amb motiu dels 30 anys dels fets. L’acte, organitzat per la CUP i Alerta Solidària, va aplegar mig centenar de persones a la Plaça del Teatre de la ciutat. Presentat i conduït per la periodista Sònia Bagudanch, que va fer un repàs del cas, l’esdeveniment va tenir lloc just cinc anys després de l’acte d’homenatge als encausats del 92 que es va celebrar també a la capital del Pla de l’Estany coincidint amb el 25è aniversari de l’Operació Garzón.
Ramon Piqúe, encausat el 1992 i president de l'associació Memòria contra la Tortura, va fer un repàs al fil repressiu que al llarg de la història ha acompanyat el moviment independentista català, mencionant noms com el de Montserrat Tarragó, Manel Viusà, Gustau Muñoz o els independentistes detinguts l'any 1982 per portar una estelada a la manifestació contra la LOAPA. Piqué va fer un relat de les tortures patides en aplicació de la Llei Antiterrorista l'any 92 i va recalcar com el jutge Baltasar Garzón va incomplir el seu deure d'investigar-les. Així mateix, va recordar com el col·lectiu de presos es va mantenir unit i va resistir així els intents d’ERC que optessin per la via de la reinserció.
L'advocat Benet Salellas va narrar el litigi que l’any 2004 va culminar amb la gran victòria política, judicial i humanitària que va suposar la sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg que va condemnar l’estat espanyol per no haver investigat les tortures infligides als detinguts l’any dels Jocs. Un fet, va dir, que va marcar un abans i un després i que va permetre que més casos de maltractaments i tortures fossin processats, sobretot a independentistes bascos, malgrat la tendència històrica de l’estat espanyol d’arxivar-ho tot. En aquest sentit, l'advocat va afirmar que «la tortura continua essent un instrument de l’Estat».
Salellas va fer una valoració «molt negativa» del paper d’ERC a l’hora de pactar amb el govern espanyol la reforma del Codi Penal assenyalant que, tot i la derogació del delicte de sedició, l’estat espanyol «no s’homologa en res» amb Europa perquè es continua perpetuant la repressió contra les formes de lluita no violenta, que haurien de quedar fora del Codi Penal. «ERC és la peça clau necessària per a dur a terme la pacificació de l’independentisme que proclama Pedro Sánchez», va concloure.
Martí Majoral, portaveu nacional d’Alerta Solidària, organització que ha assistit jurídicament un total de 1.186 represaliats per motius polítics, va explicar que l’Operació Garzón no va obtenir el ressò mediàtic que es mereixia ─ans al contrari, ja que es van posar en dubte les tortures i els mitjans van tancar files amb el relat oficial de l’Estat─, però va remarcar com aquest fet s’ha anat modificant. En aquest sentit, va posar d’exemple l’Operació Judes o els casos de Tamara i Adrià Carrasco, del CDR, per a il·lustrar com els mitjans ara estan més oberts a reconèixer el caràcter repressiu de l’Estat.
Pel que fa a la situació de la lluita independentista, Majoral va reconèixer que l’independentisme està «desmobilitzat» i va apuntar que hem de «superar el dol aprenent de la història». «Som molts més que fa trenta anys. La repressió afecta més gent. Tenim més mitjans i més gent; el que manca és consciència. No tenim el grau de consciència dels independentistes de fa 30 anys», va sentenciar. En aquesta línia, va fer una crida als independentistes a «assumir que hi haurà repressió». «Si volem que la lluita avanci, la repressió l’haurem d’afrontar amb dignitat», va manifestar, destacant que «la independència l’aconseguirem quan la gent estigui disposada a lluitar malgrat els embats repressius de l’Estat». Majoral també va tenir paraules de record per als presos polítics catalans Dolores López "Lola" i Pablo Hasel i per als exiliats Enric Duran i Valtònyc.
Finalment, Carla Costa, una de les més de 4.000 represaliades del procés independentista, va explicar el seu propi cas repressiu. Costa, acusada de desordres públics agreujats, s'enfronta a una pena de dos anys i mig de presó i a 34.000 euros de responsabilitat civil per haver participat a les protestes contra la sentència del procés l'octubre del 2019. El judici s'havia de celebrar el 14 de novembre passat, però l'Audiència de Girona l'ha ajornat fins al 26 de juny del 2023.
L'acte, que va acabar amb un vermut per a tots els assistents i una sessió musical a càrrec del discjòquei Lluís Cardenal, va ser portada d'El Punt Avui de diumenge 18 de desembre i va aparèixer a una desena de mitjans, entre els quals l'ACN, el 324, VilaWeb, El Nacional, La República, Público, el Diari de Girona o El Gerió.
