Un reportatge publicat ahir a El Món.cat per Josep Maria Botanch retrata amb detall la tempesta interna que sacseja la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i, especialment, TV3. Sota el títol “Canvis tecnològics i tensió política: la tempesta perfecta a TV3”, l’article recull les veus de periodistes històrics i treballadors de la casa que alerten sobre una pèrdua d’identitat i de coherència nacional enmig d’un procés de reestructuració tecnològica i política.
La introducció de la marca 3CatInfo per agrupar tots els serveis informatius de TV3, Catalunya Ràdio i el 3/24 —en detriment de marques històriques que formen part de l’imaginari col·lectiu del país— ha obert un debat profund sobre el futur dels mitjans públics. Aquesta decisió, juntament amb els canvis de programació, el fitxatge d’influenciadores com Dulceida, la presència creixent del castellà o la censura d’un documental sobre zones inundables, ha provocat malestar entre els treballadors i denúncies públiques tant del Consell Professional com del Comitè d’Empresa de TV3 i Catalunya Ràdio.
Segons el reportatge, veus internes com la del periodista Joan Ramon Vallvé acusen la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, d’haver impulsat un projecte “personalista”, més orientat al màrqueting que a la missió de servei públic. Vallvé lamenta que “Romà no exerceix gairebé de directora general, sinó que és la responsable de màrqueting”, i que el canvi de marca obeeixi a criteris “economicistes” que pretenen unificar redaccions i reduir personal. “Una mateixa peça s’utilitzarà per a ràdio, televisió i digital, encara que el llenguatge no sigui el mateix”, denuncia.
Altres veus, com les d’Enric Calpena o Salvador Alsius, coincideixen que la integració tecnològica pot tenir sentit, però adverteixen que la confusió de marques i la pèrdua de referents visuals i lingüístics pot trencar la identificació del públic amb la televisió de país. “El que no pot ser és crear confusió, i això segur que s’ha fet malament”, admet Alsius.
Més enllà de la qüestió tècnica, l’article de El Món.cat posa el focus en una crisi d’orientació política i lingüística. Calpena lamenta que TV3 “mostri una manca de sensibilitat” quan convida experts que s’expressen en castellà o quan programes com Joc de Cartes donen visibilitat a establiments que incompleixen la llei de normalització lingüística. Vallvé hi afegeix que el castellà és també “una llengua d’ús intern” dins la pròpia TV3, un fet que considera preocupant i incompatible amb la funció nacional dels mitjans públics.
Tot plegat, segons diversos testimonis, dibuixa una televisió desconnectada del país que li dona sentit, atrapada entre les pressions polítiques i les modes del màrqueting digital. Mentre els partits discuteixen al Parlament el rumb de la CCMA, la sensació que aflora entre molts treballadors és la d’una “tempesta perfecta”: manca de lideratge, desorientació estratègica i un progressiu procés de desnacionalització.
En un context marcat per l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat i la regressió del català en tots els àmbits, la crisi de TV3 transcendeix el terreny comunicatiu i esdevé un símptoma de la crisi de sobirania cultural del país. El debat obert a partir d’aquest reportatge d’El Món.cat posa de nou sobre la taula una pregunta de fons: quin paper han de jugar els mitjans públics en la defensa de la llengua, la cultura i la consciència nacional catalana?
Els treballadors volem mantenir la marca TV3 als nostres informatius. TV3, Catalunya Informació, Catalunya Ràdio i 3.24. La banda sonora dels últims 40 anys de Catalunya. pic.twitter.com/cUSymsWduL
— Joan R Vallvé (@joanRvallve) October 1, 2025
