USTEC, Professors de Secundària (Aspepc), CGT i la Intersindical consideren insuficient el pacte impulsat pel Govern i denuncien que no resol els problemes estructurals del sistema educatiu: la precarietat laboral, la pèrdua de poder adquisitiu, les ràtios elevades i la manca de recursos per a l’escola inclusiva. També critiquen que el Departament hagi optat per “la repressió policial” en lloc d’obrir una negociació real.
La jornada ha començat de matinada amb talls viaris a la ronda de Dalt, la Gran Via, l’AP-7, la C-32 o la C-17, així com marxes lentes i accions simbòliques en diversos punts del país. A Vic, per exemple, els docents han aixecat un petit mur amb taules i cadires escolars per denunciar l’estat de l’educació pública.
La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha reiterat que el professorat arrossega una “pèrdua de poder adquisitiu” des de les retallades del 2010 i ha defensat la necessitat d’una proposta salarial clara. El sindicat ha rebaixat la seva demanda inicial i planteja ara un increment d’entre 400 i 500 euros mensuals, complementat amb el retorn del deute dels estadis i una clàusula d’actualització vinculada a l’IPC.
Per contra, el Govern manté que l’acord amb CCOO i UGT —valorat en 2.000 milions d’euros— és “històric” després d’una dècada de desinversió. La portaveu Sílvia Paneque ha defensat que el pacte permet reduir burocràcia, ràtios i millorar la retribució dels docents. Esther Niubó, per la seva banda, ha qualificat de “maximalistes” les exigències salarials dels sindicats crítics i ha demanat “rebaixar la tensió”.
Posteriorment, dues columnes de manifestants han recorregut Barcelona des de plaça Espanya i el Clot fins a confluir a plaça Urquinaona, des d’on ha arrencat la manifestació unitària cap a plaça Sant Jaume. La marxa, tenyida de groc, ha avançat entre crits de “Lluitant també estem educant”, “Menys mossos, més recursos” o “Les despeses militars per escoles i hospitals”.
Les pancartes carregaven directament contra la consellera Esther Niubó i el president Salvador Illa. “Illa, si això dura, et passarà factura” o “Niubó, escolta, això és una revolta” han estat alguns dels lemes més repetits. També s’han vist nombroses referències a les infiltracions policials en assemblees sindicals i al pla pilot per introduir agents de paisà en alguns instituts.
Segons la Guàrdia Urbana, la manifestació ha reunit unes 27.000 persones, mentre que els sindicats eleven la xifra fins a les 80.000. El Departament d’Educació ha fixat el seguiment de la vaga en un 31,97%, amb dades del 85% dels centres públics, mentre que USTEC assegura que la participació ha estat “absolutament majoritària” i la situa entorn del 70%.
Des de dalt d’un camió, els portaveus sindicals han acusat el Govern de prendre decisions “d’esquena a la comunitat educativa” i han advertit que mantindran les mobilitzacions si dijous no hi ha una “proposta seriosa” a la mesa sectorial. També han amenaçat amb noves mesures de pressió, com no corregir les PAU o no programar excursions i colònies el curs vinent.
El conflicte, però, s’ha agreujat els darrers dies arran de la revelació que dues agents dels Mossos d’Esquadra es van infiltrar en una assemblea de docents a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Els sindicats consideren els fets una vulneració greu dels drets sindicals i han anunciat accions judicials contra el Departament d’Interior, alhora que exigeixen la dimissió de la consellera Núria Parlon i del director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero.
Les mobilitzacions continuaran fins al 5 de juny amb vagues territorialitzades i noves jornades de protesta a tot Catalunya. Els sindicats adverteixen que el conflicte només es podrà desactivar amb una negociació real i amb mesures reals per revertir anys de retallades i manca d’inversió.
