La Fundació Reeixida, els Ajuntaments de Colera i Llançà, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili t inauguraren de les primeres senyalitzacions de les rutes de la llibertat, que es faran aquest dissabte a Colera i Molinàs, i aquest diumenge a Llançà.
Dissabte 2 de maig a Colera i Molinàs
A les 11h al Centre cívic de Colera Inauguració de la placa de dedicada a Jaume Martínez
A les 12h a Molinàs Inauguració de la placa de dedicada a Francesc Vilà
Als actes del matí ens acompanyaran l’Alcalde de Colera i el director del Memorial Democràtic Jordi Font, a més dels membres de l’ARAM, Reeixida i els familiars de Jaume Martínez Vendrell, Gregori Font i Francesc Vilà.
A les 18:30h al Trull de Colera Presentació de les rutes de la llibertat amb membres de l’ARAM, Reeixida i els familiars de Jaume Martínez Vendrell, Gregori Font i Francesc Vilà.
Diumenge 3 de maig a Llançà
A les 12h al Camp de la Vela Inauguració de la placa de dedicada a Gregori Font
Intervindran Josep Calvet (Cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic), l’Alcaldessa Núria Escarpanter, Famílies de Can Vadella (testimoni i memòria local), els familiars d’en Gregori Font i Oriol Falguera de Reeixida.
Tot seguit es farà una ruta guiada per explicar els fets i els punts importants d’aquest fets.
Les poblacions de la Mar de l’Albera i de l’interior es bolquen en aquestes rutes:
Colera, Molinàs i Llançà que comptaran amb les senyalitzacions que s’inauguraran aquest cap de setmana, i des de l’interior Vilamaniscle i Rabós que ho faran l’any que ve, seran el resultat de la feina feta i de la col·laboració entre els Ajuntaments àvids de recuperar la memòria i Reeixida que els ha proporcionat el coneixement d’aquests transcendentals fets, ajudant d’aquesta manera a tenir un bagatge de contingut cultural encara més profund, formant part de la memòria històrica col·lectiva i que cal recordar i divulgar, més enllà de l’innegable atractiu paisatgístic com a sender de gran interès turístic.
I és que per aquestes poblacions passaren, al juliol de 1939, els primers lluitadors catalans a la Catalunya ocupada per Franco per iniciar la resistència al franquisme i salvar als qui s’escapaven dels nazis. Primer foren jueus, i més tard, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, entre molts d’altres.
Arran del manifest de Vilamaniscle, el gener de 2025:
A partir de les presentacions que s’han fet des de l’any 2022 fins al 2025 del projecte rutes de la llibertat al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, i a les poblacions de Llançà, Colera, Portbou i de l’acte a Vilamaniscle / Rabós, on es va fer públic el manifest, en el que es van adherir 700 persones, entre presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats al Parlament, historiadors, docents i entitats memorialístiques i culturals de l’Alt Empordà i nacionals.
Les forces vives de l’Alt Empordà van deixar clar la demanda de senyalitzar aquestes rutes de la llibertat, la informació de les quals ha estat presentada a Ajuntaments, Consell Comarcal, muME i Memorial Democràtic (senyalització, continguts i direcció).
Aquest projecte que precisament va engegar al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, al Museu d’Història de Catalunya amb el nostre Govern i els de les potències els quals vam ajudar durant la Segona Guerra Mundial, de La universitat de la Sorbona a París, fins a Londres amb càrrecs del Parlament britànic.
Les quatre primeres plaques, de les moltes que vindran:
Finalment els herois que entraren aquell 26 de juliol de 1939, tindran els seus noms immortalitzats d’aquesta manera, i es seves famílies podran veure homenatjat els seus noms tal com toca.
Jaume Martínez (Colònia Güell, 1915 - Barcelona, 1989)
De ben jove va militar al grup Nosaltres Sols! i durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser voluntari en el desembarcament a Mallorca, enquadrat a les milícies d’Estat Català, i més tard va ingressar a l’Escola de Guerra on obtingué el grau de tinent d’artilleria i posteriorment fou ascendit a capità per mèrits de guerra.
L’any 1939 s’exilià a França essent internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde. Al ser preguntat pels membres de la seva unitat quan tornarien a Catalunya, la seva resposta fou: “Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa”. Això succeí el juliol de 1939, formant part amb Gregori Font, Francesc Vilà i Ramon Pallarès del grup que entrà a Catalunya.
L’any 1940, un mes abans que els nazis entressin a París, participà en la creació de l’organització (resultat de la unió d’Estat Català i NS!) que a partir de 1942 va prendre el nom de Front Nacional de Catalunya. Martínez esdevindria el responsable de nombroses accions de resistència i col·laboració del FNC amb els aliats. Així, l’onze de setembre de 1944 penjaren la primera bandera catalana que va aparèixer en públic des de la fi de la Guerra Civil suspesa dels cables del telefèric del port de Barcelona, repetint l’acció al Palau de la Música i a la Sagrada Família.
Detingut durant caiguda de la secció militar del FNC l’any 1946, i condemnat a 20 anys de presó, seria alliberat el novembre de 1952, continuant amb les seves activitats antifranquistes fins a la seva senectut.
Gregori Font i Cativiela (Ejea de los Caballeros, 1913 – Santa Coloma de Cervelló, 1991)
Va viure a la colònia Güell on treballava en una indústria tèxtil. De ben jove va militar a l’organització Nosaltres Sols! (NS!) prenent part en els Fets d’Octubre de 1934. Durant la Guerra Civil (1936-1939), junt amb altres militants d’Estat Català, va formar part de la columna de milicians que va intentar alliberar Mallorca. Fracassada l’expedició va integrar-se a la Columna Volant Catalana i a les Milícies de Muntanya de NS!.
El gener del 1939 va passar a França i va ser internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde, d’on escapà per ser el primer militant independentista que s’introduí a Catalunya després de la fi de la Guerra, per iniciar la resistència contra el franquisme. Va formar part de la xarxa del FNC que transportava documentació i fugitius del nazisme a través de l’Albera Marítima.
Fou detingut el gener del 1941 a Barcelona i al novembre de 1943 quan fou torturat junt amb un nombrós grup de militants del FNC. Després de la mort de Franco continuà el seu compromís polític integrant el nucli del FNC a Sant Boi de Llobregat.
Francesc Vilà i Sales (Colònia Güell, 1916 – Barcelona, 1986)
De molt jove va començar a treballar a la indústria tèxtil a la vegada que participava en grups que promovien la cultura i les tradicions catalanes. Militant de l’organització Nosaltres Sols!, durant la Guerra Civil va participar en la temptativa d’alliberar Mallorca i més tard ingressà a l’Escola Popular de Guerra on obtingué el grau d’oficial d’artilleria. Lluità en el front d’Aragó.
L’any 1939 s’exilià a França i fou internat al camp de concentració d’Argelers. Aconseguí evadir-se i contactar amb el dirigent independentista Daniel Cardona amb qui organitzà el seu retorn a Catalunya un cop finalitzada la Guerra Civil. El 26 de juliol de 1939, junt amb Gregori Font, Jaume Martínez i Ramon Pallarès feu la primera incursió des de Catalunya Nord a l’interior, per la ruta de l’Albera marítima, per tal de constituir un nucli de resistència antifranquista, executant tasques de falsificació de documents i signatures per ser utilitzats per militants del FNC i pels perseguits pels nazis.
Fou detingut l’any 1941, jutjat en un consell de guerra sumaríssim i condemnat a dotze anys i un dia pel delicte d’auxili a la rebel·lió militar. Després d’obtenir la llibertat condicional va realitzar accions de suport a l’organització tot recuperant les seves activitats culturals. L’any 1943 va entrar a treballar com aparellador, i més tard essent-ne soci, del taller d’arquitectura d’Emili Bofill, pare del prestigiós Ricard Bofill.
I el contingut explicatiu en totes elles:
Rutes de la llibertat per l’Albera marítima
Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945) els camins de la zona de l’Albera marítima van ser l’escenari del pas de milers de persones que fugien dels conflictes bèl·lics que s’havien desenvolupat, primer a l’Estat espanyol, després al continent europeu.
Camins i itineraris ancestrals que facilitaren el trànsit a banda i banda dels Pirineus a aquells que pretenien escapar del franquisme i del nazisme. Durant la Segona Guerra Mundial, joves francesos que volien unir-se a les tropes aliades, militars i aviadors aliats, famílies jueves i càrrecs del Govern francès i belga van aconseguir arribar a Catalunya gràcies a aquestes rutes que esdevingueren camins de llibertat.
Republicans que s’havien establert als departaments del sud de França s’integraren en les xarxes de resistència i evasió constituïdes per fer front als nazis i facilitar el pas d’evadits a la península Ibèrica.
Un dels itineraris sortia de Banyuls de la Marenda cap a Portbou on travessava la frontera cap al mas Tarragona i baixava fins a Molinàs i Colera, des d’on es dirigia cap a Llançà per agafar el tren. La ruta acabava a Barcelona on els rebien els consolats aliats i les organitzacions benèfiques jueves.
Aquesta ruta va ser emprada, entre d’altres, per militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) i d’Estat Català que formaven part de les xarxes d’evasió i que van facilitar l’evasió a Catalunya a centenars de persones. Entre aquests cal esmentar a Gregori Font, Felicià Manzanares, Jaume Martínez, Enric Pagès, Ramon Pallarès, Joan Sardà, Francesc Vilà i Octavi Viladrosa, i els seus enllaços a Perpinyà, Jaume Cornudella i Manuel Valls de Gomis que lligaven amb la xarxa Maurice-Alibi i la resistència francesa a través de Jean Olibo.
