La meva llengua,
és la meva Pàtria
Anònim segle XXI
Els prolegòmens
Avui aquest matí, Barcelona era una festa, la ciutat de les barricades, la Rosa de Foc s’ha mobilitzat per a recuperar l’esperit de l’1 d’octubre, i celebrar aquella victòria. Els motards per a la independència ens han rebut amb les seves banderoles i botzines, sempre he pensat que eren les nostres unitats mecanitzades.
Sota un Sol inclement, la manifestació ha anat de la Plaça Urquinaona fins davant la Generalitat, passant abans per la Comissaria dels horrors de Via Laietana, on s’han deixat uns petites urnes i butlletes, per a recordar que vam votar i guanyar l’octubre del 2017.
A la Plaça de la Batalla d’Urquinaona
Distints representants del món independentista, van fer breus intervencions analitzant la situació i proposant vies per avançar cap a la independència. Júlia Bala una noia molt jove, en la seva intervenció va tirar amb bala, amb un discurs clar i contundent, reclamant la continuïtat política de l’1 d’octubre, afegí que només la mobilització al carrer, permetria la clarificació i organització necessàries per avançar cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència. Marcel Vivet jove represaliat, va fer unes consideracions sobre la lluita dels joves. Nacho Pallàs parlà en representació de, Meridiana resisteix. La Presidenta de l’ANC Dolors Feliu, ha fet un discurs d’un notable contingut polític. El clam de la Plaça Urquinaona fou contra la situació d’opressió colonial, d’espoli econòmic i colonització cultural per part de l’Estat espanyol, les seves forces d’ocupació i els botiflers col·laboradors del sistema. Cadascun dels quatre oradors llençaren al contenidor de la història, les imatges dels polítics que més s’han caracteritzat darrerament pel seu anticatalanisme.
Velles consignes per a nous temps
Jo diria que la mitjana d’edat dels manifestants, era al voltant dels 60 anys, la generació que va viure l’engany i la decepció de la Transició. Les consignes que més es sentiren foren; Ni oblit ni perdó, Visca la Terra i Fora les forces d’ocupació, foren de les més repetides, tot un programa polític. El nostre Himne Nacional, fou cantat diverses vegades, enmig d’un mur de punys alçats en aquest diumenge de Sol. Fins aquí les activitats del matí.
