El poble
Forma part de la comarca del Moianès. Té 400 habitants, (estanyencs) una farmàcia, una piscina, un camp d’esports, tres bars restaurants i el monestir de Santa Maria de l’Estany del s-XII una combinació de gòtic i romànic. En un dia assolellat fa de bo passejar pel poble i gaudir del silenci, del seu terreny pla i sovint d’una tramuntana que espanta els mals esperits.
El fet
A les set de la tarda de l’endemà de Nadal, el dia 26, al Local Social Cine del Poble es va fer la representació dels Pastorets de Josep M Folch i Torres, els d’en Lluquet i en Rovelló. Desafiant una pluja i una llevantada incòmodes, els estanyencs van omplir de gom a gom el teatre amb la il·lusió de fer reviure uns pastorets que feia uns quinze anys que no es representaven.
Els espectadors amb el deler de veure dalt de l’escenari a, parents, amics, coneguts. A més dels actors intervenien a l’obra els responsables dels llums i so, del maquillatge i perruqueria, els tramoies, les apuntadores, és a dir, els que no surten a l’escenari però que són imprescindibles per a la representació de l’obra. Un total d’unes cinquanta persones van fer possible la representació de l’obra.
Jo donaré la meva opinió amb el benentès que no sóc cap expert en el tema. Voldria destacar la interpretació de l’eix del mal, Satanàs i Llucifer que junt amb les fúries de l’Avern van arrencar més d’un crit d’esglai entre el públic de més edat. Els set pecats capitals van fer una excel·lent i pedagògica exposició dels vicis en els quals no podem caure, sinó volem anar a raure a les Calderes d’en Pere Botero o rostir-nos a les flames de l’infern. Voldria destacar d’entre l’entusiasta actuació de tots els personatges, els de Satanàs, Llucifer, Lluquet, Rovelló, la de l’Àngel Sant Miquel i la de Getsè; David Prat que amb una dicció pausada i bona vocalització va fer arribar el missatge al públic.
Conclusió
El que em va agradar més fou l’entusiasme de públic i actors. Què seria un Nadal sense l’escudella, la carn d’olla, els Pastorets i el caga tió ? Recuperem doncs, les nostres tradicions, els elements de la tradició que ens identifiquen com a poble. M’agrada especialment el moment en el qual l’Àngel foragita a Satanàs, i aquest marxa amb la cua entre cames, el bé ha guanyat al mal, la llum a la foscor. Jo m’aixecaria per aplaudir, però m’adono que la realitat diu el contrari, els set pecats capitals i sobretot la dictadura del diner del capital és el que impera al món, potser si fem aquesta lectura dels Pastorets ens permetrà lluitar al costat de l’Àngel contra les forces del mal. Així sia.
Agustí Barrera.
