En l’estudi de la història sovint és difícil establir paral·lelismes entre situacions que poden figurar semblants, encara que les circumstàncies i, el context històric es modifiquen al llarg del temps, malgrat això, hi ha coincidències, punts de contacte entre el passat i el present històric, que ens permeten analitzar amb més precisió la realitat política del moment i, per tant, facilitar-ne la comprensió.
Quan el President Ll. Companys el 6 d’octubre del 1934, a les 8h 10 min del vespre, des del balcó del Palau de la Generalitat va proclamar l’Estat Català de la República federal, feia un acte de dignitat nacional i recollia la voluntat del poble. En el conflicte establert entre l’Estat espanyol i el Parlament Català, el subjecte de decisió política era el Parlament Català com a representant del poble, i el President Ll.Companys va actuar amb criteri nacional i democràtic proclamant l’Estat Català, com abans ho havia fet el seu predecessor en el càrrec el President Francesc Macià.
De fet, traslladant-nos en el temps, podem dir que la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) que defensà el bloc independentista el 2017, no es res més que la continuïtat de les dues anteriors proclames de l’Estat Català dels dos Presidents de la Generalitat.
Fins i tot, l’encapçalament de la proclama del President Ll. Companys ens sembla d’una extraordinària actualitat, diu així:
Catalans ! Les forces monarquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenen de trair la República…
Jo gosaria dir que amb totes les consideracions respecte a l’espai polític i el temps, que ens trobem en una situació propera a la de la proclama del President Ll. Companys.
La confrontació del Sis d’Octubre del 1934 fou el resultat dels interessos contraposats entre l’Estat espanyol i el Govern Català, junt amb l’increment de la lluita de les classes populars contra un Estat, que malgrat les reformes defensava els interessos dels terratinents castellans i l’alta burgesia basca i catalana.
La revolta armada del Sis d’Octubre fracassà per manca de voluntat i direcció política. Els independentistes d’Estat Català defensaven una situació de secessió, bona part del Govern de la Generalitat no volia anar tan enllà.
Com a resultat dels Fets d’Octubre 3.200 militants d’organitzacions polítiques, ERC, Unió Socialista de Catalunya (USC), Partit Català Proletari, culturals, Pompeu Fabra, sindicals, l’Aliança Obrera, foren detinguts i processats, el Govern de la Generalitat condemnat a 30 anys de presidi.
Cinc mesos més tard, a les eleccions del febrer del 1936 el poble votava els polítics empresonats, el President que havia fet la DUI del Sis d’Octubre interpretant la voluntat popular i s’havia sacrificat en defensa dels interessos de la majoria, els membres del seu govern, retornen als seus antics càrrecs, per així, seguir servint la Nació i els seus sectors populars.
Aquestes ratlles volen servir com a element de reflexió, establint les semblances que hi puguin haver entre el passat i el present, és a dir, fer un exercici d’història.
Agustí Barrera.
Grup d’Historiadors Jaume Compte
