Josep Vilarasau i Salat va tenir una destacada carrera com a alt funcionari i tecnòcrata de l'Administració de l'Estat durant el tardofranquisme, abans de convertir-se en el principal executiu de La Caixa. Dins del corrent de perfils tècnics impulsat pel règim a partir dels anys 60, va ocupar llocs clau en la gestió econòmica i financera de l'Estat fins a la Transició.
Càrrecs principals al tardofranquisme:
Director General Adjunt de Telefónica (1966–1969): Nomenat sota la presidència de Federico Silva Muñoz i amb el suport d'Antonio Barrera de Irimo.
Director General del Tresor i Pressupostos (1969–1972): Dins del Ministeri d'Hisenda, designat durant el mandat del ministre Alberto Monreal Luque.
Director General de Política Financera (1972–1974): També dins de l'estructura del Ministeri d'Hisenda.Gerent de CAMPSA (1974–1976): Al capdavant de la companyia petroliera estatal en els darrers mesos de la dictadura i l'inici de la Transició.
També va ser una figura de l'alta burgesia catalana i cosí de Carlos Ferrer Salat (que va presidir el Comitè Olímpic Espanyol).
