Amb la puntualitat pròpia d’un tren de Rodalies gestionat per Adif/Renfe, va començar a les cinc de la tarda del diumenge 1 de febrer l’acte d’homenatge a l’Antoní Massaguer a la Sala del Casino de Berga organitzat pel Casal Panxo i la Fundació Reeixida (Arrels, Orgull, Memòria). Inicià l’acte de presentació Òscar Caldera del Casal Panxo, que ens recordà que enguany era el 26è aniversari de la mort de l’A. Massagué i que aquest 26 de gener hem tornat a commemorar el dia del Soldat Català. El músic i cantant Quim Tusón a la guitarra interpretà un cant de lluita dels patriotes al llarg de la història.
L’Oriol Falguera president de Reeixida va parlar de la presència de l’independentisme a Cuba i del naixement de la bandera estelada. De la relació, el mimetisme, a començaments del segle XX entre la lluita irlandesa i la catalana. El 1922 a la seu del CADCI Francesc Macià i els seus seguidors funden l’organització paramilitar Estat Català, parlen del sacrifici de la sang, es creen els Escamots, Bandera Negra (Fets de Garraf 1925), Prats de Molló (1926), el ponent fa esment de la Constitució Provisional de la República Catalana (l’Havana 1928), eines per a alliberar la Pàtria. El 17 d’abril del 1931 el President Francesc Macià proclama la República Catalana A l’Octubre del 1934 El President Lluís Companys declara l’Estat Català de la república Federal Espanyola.
La guerra del 1936, fou una confrontació nacional i de classe, alhora que un esforç en la lluita antifeixista plantejada a nivell mundial, i la col·laboració amb els Aliats contra l’ocupació nazi. El conferenciant explica que la lluita continua amb la creació d’ÈPOCA i després Terra Lliure.
El darrer ponent fou Aleix Renyé, ell s’identifica com a soldat de la Pàtria, membre d’ÈPOCA, refugiat a la Catalunya Nord durant trenta anys, allí treballà a Ràdio Arrels i de periodista. Explica la coneixença militant amb l’Antoní Massaguer, quan coincidiren a ÈPOCA, les marxes de muntanya, els passos de frontera i les tasques per continuar la lluita. Amb la interpretació de la Muixeranga i el cant dels Segadors s’acabà l’acte.
Consideració final
La sala de la conferència estava plena de gom a gom, una vuitantena de persones, moltes testes blanques, vells/bells coneguts de belles lluites i la consigna: Per a vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi, com a consigna, exemple i testament polític de l’Antoní. La nostra història nacional està feta per militants com l’Antoní, que amb el seu esforç han fet possible la nostra pervivència com a poble. Glòria i honor !!
Agustí Barrera. Grup d’Historiadors Jaume Compte.
