Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Per què cal tornar la Diada al Roser
26/08/2019 Pau Juvillà

El 2009 Angel Ros declarava que "tot i disposar del nou espai, la ciutat de Lleida continuarà celebrant la tradicional ofrena floral al Roser 1'11 de setembre com preveu el conveni per la construcció a l'edifici d'un parador de turisme de l'Estat".

Tot just uns anys desprès, el 2011, el mateix Ros decidia traslladar l'acte institucional de l'onze de setembre, que la Paeria duia a terme històricament al Roser, a la seu Vella posant com argument les obres que s'hi feien per tal de construir-hi un hotel de luxe. El següent cop que Ros va participar en un acte al Roser va ser al costat del president de l'Estat Espanyol, Mariana Rajoy, per inaugurar-hi el "Parador Nacional". l fins aquí.

Les coses no sÓn mai perquè si. Una prèvia interessant, Oscar Uceda, un dels dirigents del partit taronja que faria coalició amb Ros els darrers 4 anys publicava el 2007 un opuscle on pretenia desmuntar el que ell anomenava mite nacionalista del Roser. "En 2007 publiqué un libro sobre el asedio de Lérida de 1707. Descubrí que el mito local del crimen del Roser, donde según un cronista local de mediados del XX fueron asesinadas 700 personas por los borbónicos era falso." Deia fa poc en una entrevista.

l d'aquella pols venen aquests fangs, la decisió del tripartit de PSC, ERC l ICV, el 2003, de renunciar a l'usdefruit del Roser per tal de fer-hi un hotel de luxe va ser el primer pas que el PSC ha continuat amb pas ferm, ocupant-se de posar palades de terra a sobre amb la voluntat manifesta d'esborrar la memòria històrica de l'edifici i del que representa.

El Roser És un símbol de la resistència de totes les lleidatanes i lleidatans a les tropes de Felip V que ocuparen Lleida el 1707. Una invasió que suposa, mitjançant el Decret de Nova Planta, l'intent sistemàtic d'extinció del català i de l'anorreament dels Països Catalans com a col·lectivitat. Mes enllà de la xifra de morts dins de l'edifici, es innegable el sofriment de la ciutat durant la guerra de successió i també És un fet que el Roser va esdevenir un dels símbols d'aquella ocupació que destruí bona part de Lleida i inicià l'ocupació del principat.

Les col·lectivitats i les nacions es nodreixen de símbols que les cohesionen i en forjen una identitat que els és pròpia, en el nostre cas el Roser és el nostre particular fossar de les Moreres.

A més a més l'edifici ha estat un important centre docent i cultural durant més de tres segles, on ha collit entre d'altres l'Escola Municipal de Belles arts o l'Escola Normal de Lleida, ha estat un espai d'ús públic per a tothom, un espai per al gaudiment de tota la població sense cap mena de restricció, un espai dins un edifici que forma part del nostre patrimoni arquitectònic i que ara es troba privatitzat.

La lnciativa Salvem el Roser i el conjunt de l'Esquerra Independentista vam sortir, des d'un bon principi i en solitari en la seva defensa. Vam recollir més de 1500 signatures contra el projecte, sol·licitant la inclusió d'aquest edifici (encara en tràmit després d'anys) com a be d'Interès Nacional, organitzant amb èxit una manifestació amb més de 2500 persones el 2007 i 700 persones el 2009 en defensa del Roser i realitzant al·legacions al projecte.

Vam portar la renúncia de la Paeria a aquest edifici al tribunal contenciós la sentència del qual va resoldre establint la la titularitat Estatal del Roser només des de 1987 i que en el cas de l'usdefruit deia que no existia cap documentació oficial que servis processalment per justificar-ne la seva extinció, únicament el reconeixement explícit que en va fer la Paeria. En resum, amb una mínima voluntat política per part de la Paeria es ben possible que el Roser encara fos de titularitat municipal.

El govern del tripartit, per sortit del pas, va prometre un memorial per explicar la història del Roser que, un cop el PSC va governar en solitari, va esborrar. Una nova palada sobre la memòria col·lectiva.

Malgrat tot, entitats de la societat civil, organitzacions, col· lectius i partits segueixen duent a terme l'ofrena al Roser cada 11 de setembre. La Crida (i també ERC, cal dir­ho) ens hem negat sistemàticament a assistir a l'acte institucional que la Paeria duia a terme cada any al Roser, negant-nos a esborrar la memòria ¡, fent nostra la frase de Montserrat Roig, aquella que diu que, si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria.

Ara, un cop el tripartit del 155 fora de la Paeria, Cal que aquesta recuperi el simbolisme del Roser, que recuperi la història de l'edifici i el que representa, que es negui a seguir els passos d'un PSC que va iniciar el camí de l'abandonament de l'edifici del Roser com espai simbòlic per totes i tots els lleidatans i que en reivindiqui el seu ús públic.

És hora de retornar l'acte institucional de la Paeria el proper onze de setembre al Roser, el contrari seria continuar el camí iniciat pel PSC i aplaudit pels seus socis de govern, una nova palada a la memòria històrica de la nostra ciutat.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid