L’octubre del 2007, amb una CUP que tot just començava a caminar, vam entrar per registre una proposta de moció per tal que Lleida s’agermanés amb Xàtiva: “entre dos territoris dels Països Catalans que entre moltes altres coses, tenen en comú una mateixa llengua, el parlar i la cultura.” La Paeria llavors ni tal sols va considerar sotmetre-la a debat.
Han hagut de passar 9 anys i que la Crida per Lleida-CUP entrés a la Paeria per poder tornar a plantejar aquesta proposta i, aquest cop sí, el ple de la Paeria, amb els vots en contra del PP i de Ciutadans, deia que; “estudiarà la possibilitat d’iniciar un acord d’agermanament amb la ciutat de Xàtiva (...) amb la voluntat d’assolir projectes conjunts que facilitin aquest agermanament que ja té bases sòlides en la història”:
Una proposta que s’havia aprovat prèviament per unanimitat (amb els 7 vots de PSOE, 5 de EUPV, 3 de Compromís, 5 de PP i un de Cs) a la vila de la Costera a instància de l’Ateneu Popular de Xàtiva.
El camí per formalitzar l’agermanament s’iniciava el desembre del 2016 amb la seva signatura a la Paeria i es culminava a la vila dels socarrats i socarrades el 15 de juliol del 2017.
Tan bon punt es va aprovar la moció, des de la Crida ens vam posar a treballar i a empènyer perquè es fes efectiva i per dotar de contingut l’agermanament amb propostes concretes. Tant és així que, fa poc, un membre del partit del govern de la Paeria ens demanava per aquest interès d'impulsar l’agermanament, textualment deia: "què hi teniu a Xàtiva, per què us feu tan pesats?"
El que ell anomena pesats, nosaltres en diem tossuderia, una voluntat tossuda de construir República Catalana, però fer-ho tenint sempre present la nació completa, pensant en un procés de re-construcció nacional que surti de la lliure voluntat dels territoris que els conformen tot establint-hi una relació de federalitat o confederalitat escollida lliurement, i per la qual el procés constituent ha de deixar la porta ben oberta.
Això vol dir, entre d’altres, que en aquest procés de construcció de la República Catalana passa per recordar de manera constant la Franja, la Catalunya Nord (obligatori llegir el llibre d’Aleix Renyé Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió, d’edicions El Jonc) i la resta de territoris dels PPCC , per estrènyer els llaços entre pobles i ciutats amb agermanaments o per posar a caminar una vella reivindicació de la CUP i de l’Esquerra Independentista, l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans.
Dèiem en la primera moció del 2007 que “Xàtiva i Lleida doncs, comparteixen el martiri i un llarg seguit de represàlies, pel fet d’haver-se mantingut ciutats i viles fidels a les nostres llibertats nacionals. Uns fets que ara, 300 anys després, cal recuperar de la seva memòria històrica, per reivindicar que som un poble viu i conscient de la seva història.” Aquest 2016 deiem senzillament: “Teixim Països Catalans”. Som-hi.
