Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Tancar portes a la ultradreta és també parlar de model de seguretat
06/12/2018 Pau Juvillà

La setmana passada la Paeria va organitzar una sessió participativa amb veïnes i veïns de la Mariola per parlar sobre les propostes que tenen pel barri. Prop d’una seixantena de persones,  membres de diferents associacions,  de veïns, de nouvinguts, de gitanos, membres de Mariola en Moviment o de jubilats es van trobar al centre cívic  per debatre sobre els problemes i els reptes del barri.

Des de la gent que dinamitzava la sessió ens van plantejar una pregunta: De que hem de parlar quan parlem del futur del grup Mariola?”.  Els diferents grups de debat van donar les seves respostes que es van penjar en un taulell a la paret amb cartolines de color.  En l’espai central, ocupat pels elements que es consideraven principals, diverses targetes sota els títols “Seguretat” i “Civisme”.

Després de la irrupció de la ultradreta de Vox a les eleccions andaluses s’han prodigat els anàlisis del perquè d’aquest ascens.  Precisament Sergi Picazo, en un article a CRITIC publicat fa pocs dies posava ordre a moltes de les idees que aquests dies s’han anat desgranant a l’entorn del creixement de la força que encapçala Santiago Abascal: discurs blanquejat per la dreta, posició anti-inmigració, imatge anti-establishment, discurs securitari com a resposta a problemes socials, una classe mitjana que ha perdut poder adquisitiu arran de la crisi i te, davant seu, un futur incert i por.

Però mes enllà de l’anàlisi, que es compartit, i de l’autocrítica necessària per avançar, des de l’esquerra cal acció i, aquí discrepo de Picazo, no defensiva. Cal anar barrio adentro, com tuitejava no fa gaire, Vidal Aragonés “Construir des de la base, al costat de la gent més explotada, no alliçonar i donar alternatives concretes.”.

La manca de respostes clares des de l’esquerra, intel·ligibles i entenedores de problemes que bona part dels veïns i veïnes perceben com a urgents obre una autopista per al creixement de la extrema dreta que enarbora, com una de les seves pors recurrents, la  “inseguretat”.

L’esquerra transformadora ha de tenir un model de polítiques de seguretat propi, concret i treballat. Diferent, evidentment de UPOS i  OMEGAS. Un model que s’allunyi de lògiques repressives, coaccionadores i de control social, que no esdevingui de manera exclusiva patrimoni dels cossos policials sinó que sigui una tasca col·laborativa amb totes les persones.

La gent de Badalona el 2015 van organitzar unes jornades de debat a l’entorn del model de seguretat que van anar precedides de diverses taules de participació ciutadana amb associacions de veïns, dones, joves, entitats i educadors, entre altres. Posant primer el debat ciutadà, públic i obert abans d’atacar el debat sobre el model securitari.

Dolors Sabater, deia en la presentació de les jornades que  el seu objectiu era “posar en comú el concepte de seguretat per tal de poder implementar un model per a Badalona basat en la proximitat a la ciutadania i en el control democràtic” i que “Hem de reflexionar sobre quin model de seguretat volem per a la ciutat. (...) repensar el concepte de seguretat en ciutats i societats complexes i modernes i té en compte la seguretat com un dret de tota la ciutadania i no com una excusa per retallar drets als ciutadans”.

El 2017, a Lleida, vam presentar el document “un futur per a la Mariola”, propostes pel barri sorgides de més d’un any de trobades i reunions amb entitats, associacions i veïnes i veïns del barri, més de 40 propostes agrupades en 6 eixos i un petit apartat, sobre el model de seguretat, la nostra aposta era la implantació de la policia de barri amb funció de vigilància però també d’acompanyament. “Una policia de “baixa intensitat” que s’integri i conegui l’estructura del barri, els veïns i les veïnes i que estigui enxarxada amb l’oficina d’atenció als veïns/es.”

Cal treballar en un model de seguretat compartit des de l’esquerra transformadora, extens, clar que posin al centre l’ajut i la protecció a col·lectius vulnerables, començant per la gent gran, i que rebutgin la ingerència i l’assetjament al jovent i a les persones racialitzades. Cal socialitzar experiències i debats com les que es van dur a terme a Badalona. Cal tancar tots els camins a la ultradreta.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid