El 16 de setembre de 2014, dos dies abans del referèndum d’independència escocès, els principals líders del partit conservador, liberal i laborista, Cameron, Clegg y Miliband van aparèixer en la primera pàgina Daily Record, afirmant que el Parlament escocès rebria nous poders si els escocesos acceptaven restar dins del Regne Unit, el que s’anomenaria la “devolution max”.
Cameron feia un pas enrere, amb l’aigua al coll desprès que les darreres enquestes donessin una victòria al si, desprès de rebutjar aquesta possibilitat la tardor del 2012 quan es van iniciar els tràmits pel referèndum i el líder del SNP, Alex Salmond va proposar una tercera pregunta que era “c) ¿ Escocia hauria de seguir formant part del Regne Unit, pero amb més devolució de poders al Parlamento d’Edimburg?”
L’operació diàleg de la campanya anti-independència “Better Toghetter”, desprès de mesos de campanya de la por anunciant, entre d’altres, la deslocalització d’empreses, la pèrdua de llocs de treball, de les pensions i el recolzament de tota la classe política britànica, gairebé tots els mitjans de comunicació i presidents com Barack Obama, cedia i oferia mes autogovern per Escòcia.
L’Estat Espanyol esta a anys llum del procés que es va dur a Escòcia. Com deia Otegi al Velòdrom d’Anoeta ja fa temps: “El projecte de dominació de les elits econòmiques i oligàrquiques espanyoles pivota sobre el manteniment de la unitat d’Espanya. La unitat d’Espanya és la clau per mantenir aquest projecte de dominació;”. L’Estat Espanyol no sols nega la possibilitat d’exercir l’autodeterminació per Catalunya sinó que, al contrari del que feia Anglaterra, ni tan sols reconeix el principat com a nació i subjecte polític propi.
I malgrat tot ens anuncien “l’operació diàleg” que comença, de manera molt significativa, per les visites a “provincias” de la vice-presidenta de l’Estat Espanyol, Soraya Saez de Santamaria amb la patronal i els dos partits que donen suport al PP a Madrid i que, curiosament, van treure menys percentatge de vot en les darreres eleccions al Parlament Espanyol.
Les reunions son un indicatiu de quin procés constituent volen combatre, el que va fer que a Escòcia el SÍ tingués un percentatge del 65% en els barris més pobres i els barris perifèrics, que el sí tingués una forta implantació en el que havien estat reductes del vot laborista com Dundee (75%) o Glasgow (54%).
Es evident doncs que la proposta de diàleg de l’Estat Espanyol es un pacte d’estat amb les elits socials i econòmiques del principat per evitar que res no canviï, queda clar que la ruptura avui es diu República Catalana.
