Quan l’any 2012 varen preguntar a David Fernàndez sobre la possibilitat de modificar el codi ètic de la CUP, que fixava la durada de la seva representació al Parlament de Catalunya en un sol mandat, respongué: “Formo part d’un projecte col·lectiu i compartit que té una cultura política obertament zapatista, que creu en els equips i els relleus. Jo no me’n vaig enlloc: segueixo en la mateixa lluita de sempre, des que l’any 1989 vaig anar a la meva primera mani. En temps de crisi de la política, combatre la cultura de l’apoltronament, que tan mal ha fet a les esquerres, requereix fets pràctics i concrets. Té més càrrega política transformadora que no repetim, que si repetim. No deixo la primera línia: la primera línia és el carrer.”
Nosaltres també ho tenim clar: no repetirem.
L’assemblea de la Crida per Lleida - CUP va acordar un codi ètic en què, a banda de limitar sous i establir altres compromisos amb la ciutadania, feia explícit que: “Es limita la continuïtat consecutiva dels mandats a un màxim d’un mandat. En la legislatura següent, la persona que abandona el càrrec o plaça remunerada no podrà assumir cap altre càrrec o plaça remunerada.”
I ho vam acordar convençuts que la repetició sense límit de mandats per part dels càrrecs públics ha fet que, per molta gent, la política hagi esdevingut un ofici, una forma de guanyar-se la vida. I a la Crida per Lleida-CUP defensem que la política no ha de ser una finalitat en si mateixa, sinó una ocupació temporal a la qual per poder dedicar totes les forces i energia possibles, per no perdre mai l’objectivitat, cal que sigui finita.
Com va dir Natàlia Sánchez, cap de llista de la CUP a la demarcació de Girona: “Mentre uns veuen la política com una manera d’enriquir-se personalment, nosaltres ho entenem com un compromís amb la ciutadania.” I ella mateixa ens recordava que “alguns candidats de partits que s’autoanomenen d’esquerres porten tota la vida cobrant sous desorbitats”.
Hem vingut a fer política, no a viure de la política. I per això entenem que té molt més valor ètic però també polític, que esdevé realment un factor de transformació de models caducats, que aquests dos regidors no repeteixin a les properes eleccions municipals. Perquè les males històries de l’esquerra tenen el seu origen quan comences a fer el que has dit que no faries.
Defensem fermament que un projecte polític netament d’esquerres ha d’anar mes enllà de les persones que l’encapçalen, i si diem que allò realment important és el projecte, cal demostrar-ho amb fets. Quan vam entrar a la Paeria i ens van dir que ens havíem de repartir els càrrecs de portaveu i president, ho vam fer a sorts. I en la mateixa línia, hem intentat tenir una participació coral en tot allò que hem dut a terme, en totes les accions i les lluites, repartint-nos els temps i el protagonisme entre els càrrecs electes i la resta de companys i companyes de la Crida que han pogut dedicar una part del seu temps a la política municipal.
El mes de maig del 2019 deixarem de ser regidors de la Paeria i passarem el relleu a altres companyes de la Crida. La nostra militància i l’experiència adquirida aquests quatre anys estarà al seu servei i al de l’assemblea. La decisió és no repetir i tornar al nostre primer espai d’actuació política, el carrer.
