L’Estat ha convocat unes eleccions, que pretén autonòmiques, en un context d’excepcionalitat evident i de modificació del marc electoral amb, per exemple, globus sonda d’il·legalitzacions i d’amenaça de repetició en cas que les forces que aposten per una República Catalana guanyin. Una contesa electoral amb la que pretén legitimar la seva ocupació amb l’ajut d’uns partits unionistes que fan esforços per normalitzar l’estat d’excepció en el qual es troba el principat.
Caldrà anar-hi malgrat tot. Anar-hi, anar-hi i anar-hi per no cedir cap espai als que, amb connivència amb l’Estat espanyol, volen aprofitar els espais que els puguin deixar per aplicar el 155 (i mes enllà) des del govern de la Generalitat.
Se’ns presenten, doncs, les eleccions del 21D, sobre les que m’agradaria fer una sèrie de consideracions. La primera sobradament coneguda es que les eleccions son un instrument i no una fi, una segona, cal fixar aquest objectiu abans de decidir la millor manera de concorre-hi, i una darrera d’addicional, cal tenir memòria (històrica) per avançar i no repetir errors.
Lligant-ho tot plegat, la construcció de la República Catalana que va néixer el 2 de novembre, via votació al Parlament de Catalunya, no serà un procés curt sinó que esdevindrà al final d’un procés d’acumulació de forces i, també, de resistència. Per tant, tot allò que es faci de cara al 21D ha de tenir amb dues finalitats, consolidar i construir aquesta República Catalana i fer-ho eixamplant-ne el suport social.
Caldrà denunciar els presos polítics i també la repressió exercida des de l’Estat per denunciar el context d’absoluta excepcionalitat amb que es posaran les urnes el 21D, però no sols. Cal pensar, definir i escriure el que hi farem al Parlament el 22, el 23 i la resta de dies que calgui ocupar les cadires del Parlament.
I per fer tot això l’eina: les eleccions i com s’hi participa, amb una llista unitària, la famosa llista de país o be en llistes separades imitant el model del referèndum escocès. Un 'Yes' que ocupi la part central de l’espectre polític i una la Radical Independence Campaign que desbordi a la CUP ocupant altres espais sobiranistes a l’esquerra de la campanya central i altres espais de lluita per un veritable procés constituent cercant aliances i teixint complicitats amb tots i totes aquells i aquelles que, des de la radicalitat democràtica, lluiten per un canvi de sistema econòmic que garanteixi la justícia social.
No ens podem permetre perdre cap vot ni tampoc cap pas enrere en la construcció de la República Catalana, l’elecció de la millor eina per a concórrer a les eleccions ha de tenir, sense cap dubte i, com a mínim, aquests dos paràmetres per definir-ne la fórmula.
