Més de 120 historiadors, investigadors i intel·lectuals catalans han impulsat una mobilització pública per denunciar la situació de precarietat i incertesa que viu el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Els professionals han fet públic un manifest amb el lema “Per un Centre d’Història Contemporània de Catalunya, amb projecte i futur renovats, al servei del país”, que ja ha recollit 125 signatures.
El text alerta que el CHCC —creat el 1984 i dirigit inicialment per Josep Benet— ha estat històricament una eina clau per a la recerca, la difusió historiogràfica i la recuperació de fons documentals tant de l’interior com de l’exili. Durant dècades, el Centre ha concedit quasi un miler d’ajuts a la recerca i un altre miler a la publicació, donant suport especial a joves investigadors i a estudis locals i comarcals.
"Un centre “a l’UCI cultural”
Els impulsors denuncien que el CHCC es troba actualment “a l’UCI cultural”, amb una dotació “ínfima” de recursos i personal. Entre les causes, assenyalen: que la transferència del projecte Cost humà de la Guerra Civil a la Direcció General de Memòria Democràtica, la pèrdua d’una plaça de tècnic, el trasllat recent del CHCC del Departament de Justícia al de Cultura, sense un projecte clar, i la manca d’un pressupost digne que permeti impulsar recerca i publicacions.
La situació ha comportat una reducció dràstica de les activitats del Centre: d’una cinquantena de llibres publicats anualment en els anys de més activitat, s’ha passat a només cinc. “Seria paradoxal que, en plena commemoració de la mort del dictador Franco, acabéssim amb la pràctica desaparició del CHCC, una eina essencial per a la memòria del país”, lamenta el manifest.
Els promotors i els signants
Entre els impulsors del text hi ha historiadors com Josep M. Roig, Enric Pujol, Lluís Ferran Toledano, Josep M. Solé i Sabaté, Lluís Duran, Josep Cruanyes, Jordi Oliva i Jordi Manent. El manifest també ha rebut el suport d’intel·lectuals i personalitats com: Quim Torra, Antoni Segura, Josep-Lluís Carod-Rovira, Anna Sallés, Ferran Mascarell, Mariona Lladonosa, Carles Duarte, Eudald Carbonell, Antoni Batista, Vinyet Panyella o Gemma Rubí, entre d’altres.
Què ha estat el CHCC i per què preocupa el futur?
Els signants recorden que el Centre ha estat, des dels anys vuitanta, un punt de referència nacional per a la historiografia catalana, especialment per donar suport a investigadors joves, impulsar recerques de base en història local i comarcal, coordinar exposicions de gran impacte com les del Centenari de les Bases de Manresa o els 50 anys de l’afusellament de Lluís Companys, i mantenir una biblioteca especialitzada en història contemporània, catalanisme i Guerra Civil.
Però, segons alerten historiadors com Jordi Oliva, Josep Maria Roig i Enric Pujol, el Centre ha entrat en una fase “de voler i no poder”, amb funcions desdibuixades i amb el risc de quedar relegat a una simple oficina dins del Museu d’Història de Catalunya. “Si el CHCC perd la seva autonomia, quedarà reduït a un apèndix administratiu, sense capacitat per impulsar recerca ni edició de llibres”, adverteixen.
Les cinc demandes clau del manifest
El document fa una crida als responsables polítics perquè preservin el Centre i estableix cinc demandes principals:
-
Dotar el CHCC d’una entitat i personalitat pròpia, amb la missió explícita de potenciar la recerca i la difusió de la història de Catalunya.
-
Endegar un projecte ambiciós, que abordi períodes i protagonistes encara poc treballats.
-
Designar una direcció estable, de prestigi historiogràfic i amb dedicació plena.
-
Asignar un pressupost digne, que permeti recerques, edicions i assessorament en commemoracions.
-
Garantir personal suficient i qualificat per donar resposta a tots els àmbits d’història contemporània del país.
A l’espera de resposta institucional
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha anunciat que al llarg del desembre es detallaran els plans del Govern per al futur del Centre. Tot i això, els historiadors temen que el projecte no garanteixi ni la seva autonomia ni el seu paper estratègic en la recerca sobre la història contemporània de Catalunya.
Els promotors, però, coincideixen en una idea central: el CHCC és un instrument essencial per entendre el país i el seu passat, i deixar-lo morir significaria una pèrdua irreparable per a la cultura i la memòria col·lectiva.
