Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Parla Miquel Marcelino
15/05/2019 Àngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

Entrevista breu al saliner de Vilanova de la Sal, una persona que explota diferents facetes, però que ens parla en aquest cas d’un antic ofici a les salines.

Miquel Marcelino i Camarasa, fill de Vilanova de la Sal des del 1956, és una persona inquieta, implicada, autodidacta en la major part dels seus coneixements, molt preocupada pel territori, pel patrimoni i la cultura popular, i com a educador mediambiental compromès en el coneixement, difusió, protecció i defensa de la natura en tots els seus besants, sobretot entre els infants i joves.

Músic de carrer, animador i cantant, darrerament ha abraçat l’ofici de saliner per poder salvaguardar i posar en valor les salines de Vilanova de la Sal.

Que és l’Associació Catalana de Lleure Formatiu?

Un grup de voluntaris/es, professionals i especialistes de diferents àmbits ( Lleure, educació, espectacle, turisme, estudiants/es…) que compartim uns objectius: la conservació del patrimoni tan natural, cultural, etnològic o paisatgístic i   l’educació i  formació de les persones en el temps de lleure tenint com a base el creixement personal, el respecte, la solidaritat i l’ètica conservacionista.

 Que són les salines?

No sé sap des de quan existeixen les salines de Vilanova de la Sal, tot i que les primeres restes que s’hi troben són del Bronze, ara fa entre 6.000 i 10.000 anys i d’època romana.

 El primer document on apareix una possible referència és del 2 de juliol del 1035, on apareix una fita del salí amb el nom de Monte Salabro, prop de la font d’Almahaleve (actual font de Privà o també anomenada de Masaleu) Hi ha un pergamí a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que data del 1784 en el qual apareix un dibuix d'aquestes salines; també s'ha localitzat un inventari fet pel ministeri d'hisenda espanyol l'any 1853. Però es creu que aquestes salines podien haver estat explotades ja en època del baix imperi romà.

Durant el segle XX les salines van ser explotades per part de propietaris privats i se n'extreia un volum considerable.

Després d'un llarg període d'abandonament a finals de la dècada de 1970 , s'ha fet treballs de neteja i adequació per poder visitar l'indret. Actualment les salines són propietat de l'Associació Catalana de Lleure Formatiu (Ascalfó).

Aquesta entitat ha organitzat diversos camps de treball des de l'any 2005 al 2012 amb la intenció de recuperar al màxim la instal·lació pel seu interès cultural, paisatgístic i etnològic i així fer un museu per mostrar com es produïa la sal. Des de l'any 2010 es produeix sal que es comercialitza com a sal de muntanya.

Quin camp obre en l’àmbit pedagògic?

A les salines hi organitzem visites guiades on es parla de geologia, història, artesania de la sal i projectes de futur, tenim una secció especial per escoles on es compagina la visita guiada amb experiments amb aigua salada i diferents tallers de treballs manuals relacionats amb la temàtica de la sal o dels recorreguts de natura que fem a l’entorn de les salines.

Quina és la contrada on es troben?

Les salines estan situades al costat de ja carretera LV9045, que uneix el poble de Vilanova de la Sal amb l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el pantà de Camarasa. A 1,7 km de Vilanova de la Sal i a uns dos del nucli antic de Privà.

S'accedeix a les salines des d'un camí que travessa el salt del barranc per on marxa l'aigua salada sobrant del procés d'obtenció de la sal. Les salines ocupen un espai d'uns 3.000 m². Trobem les casetes per emmagatzemar la sal i la que cobreix la sínia de fusta on hi ha el pou d'aigua salada. Aquest edifici es troba en molt mal estat de conservació, ha sofert reparacions al llarg del temps emprant materials diversos. Aquestes casetes -construïdes amb pedra amb arrebossat al damunt i teulades a doble vessant amb bigam de fusta- estan força malmeses i necessiten ser restaurades

Les basses o eres on s'evaporava l'aigua fins a obtenir la sal estan disposades de forma esglaonada. S'hi dipositaven uns pocs centímetres d'aigua salada que es deixava evaporar i posteriorment es recollia la sal. Aquestes basses han patit transformacions i només en algunes es conserva la base feta amb grans lloses de pedra.

Les salines de Vilanova de la Sal van deixar de funcionar a finals de la dècada de 1970. Actualment les salines estan en un mal estat de conservació tant estructuralment com arquitectònicament. Aquest indret va quedar abandonat entre finals dels anys 70.

Coneixeu d’altres experiències similars a aquesta?  

Si, coneixem i estem en contacte directe amb Añana (Euskal Herria), Gerri de la Sal, Sali de Cambrils i altres salines de la península Ibèrica, ja que formen part de la  Xarxa Ibèrica d’Espais Geominers.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid