Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
On està l’Unicorn?
26/09/2017 Àngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

Per Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

 El dret a decidir d’una persona sobre la seva pròpia vida és quelcom inherent a la seva mateixa existència. Cada dia prenem decisions incorrectes i d’altres cops n’encertem alguna. Però aquest seguit de decisions correctes o incorrectes no ens fan plantejar el dubte sobre si hauríem de poder decidir fer el dia a dia. Obrir els ulls i aixecar-nos, encendre la ràdio, baixar al carrer...Prenem decisions a tort i a dret.

El dret a decidir dels pobles ja es un altre tema. Hi ha persones, com veiem, que entenen que no existeix un subjecte concret amb aquest dret a decidir o que aquest subjecte implica més persones, normalment aquesta segona línia de pensament, es troba afilerada amb la victòria de la majoria sobre una minoria. I aquí ja podríem entrar en matèria sobre els drets de les minories conjugats amb el dret a decidir de les persones i que aquestes persones conceben una voluntat general de conjunt, i en aquest sentit, amb dret a decidir en tant que poble.

Més enllà del dret a decidir hi ha la voluntat. La voluntat de comprendre o la voluntat d’imposar-se. Cal dir que en aquest sentit i si fos en el camp de la dialèctica i no de la repressió, ambdues opcions podrien cercar imposar-se. Vull votar una cosa o no vull que la votis. Les formes són cabdals per recobrir de maduresa i argument l’opció més vàlida i fan d’una opció una reclamació de drets i de l’altra una imposició no dialogada de lleis que potser ja no són acceptades. Aquesta segona per la seva banda porta a un cul de sac que l’única cosa que aporta és un desgast innecessari a ambdues bandes.

I dins d’aquesta espiral de voluntats, on es confronten dos interessos principals i molt diferents, sorgeixen els qui tenen un tercer interès. Els del primer interès, els qui expressen una realitat desitjada són uns valents que es juguen molt. Els del segon interès, que diuen no i ho tenen tot de cara per imposar-lo, també s’expressen públicament i defensen el seu interès.

I desprès estan els qui asseguts a una cadira ens parlen de l’Unicorn. Els del tercer interès. Aferrats a un llenguatge llefiscós van trontollant entre els primers i els segons, deixant-se acaronar ara per uns i més tard pels altres, en funció del ritme que marca el teatre. Ens parlen del futur sense drets del seu fill mentre l’aplaudeixen els qui són suposadament els seus contraris.

Mentre ell et diu que espera l’unicorn, tu piques la pedra, llaures el camp, reculls la fruita, vas a la fàbrica, rentes els plats, serveixes la taula, gires el molí, tens cura dels pacients, vas a l’escola, plantes la terra...Mentre ell espera l’unicorn...es va fregant les mans amb cremes bones. De sindicalista de la construcció a assessor d’una hidroelèctrica, tranquils obrers, esperem a l’unicorn...

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid