Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Justicia transformativa
15/09/2018 Àngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

*Espai cedit a l'activista Kepa Uharte. Dedicat a totes aquelles persones que al llarg de la seva vida han set víctimes innocents del depredador.

 

Kepa Uharte. Traductor de literatura txeca, activista contra l’Abús Sexual Infantil i contra l’LGTBfòbia. Acabo de traduir Acabar amb l’Abús Sexual Infantil: un manual de Justícia Transformativa de generationFIVE (www.generationfive.org/resources/transformative-justice-documents/)

Nosaltres i l’Abús Sexual Infantil (o Introducció urgent a la Justícia Transformativa abans que el Papa Francesc ho engegui tot a rodar)

 

Sembla una bona notícia que per fi el Papa s’hagi adonat que l’Església ha fracassat a l’hora de protegir els nens dels abusos sexuals, però el cert és que només ha dit el que per les víctimes és una obvietat com un temple. També és obvi, però, que la severitat amb la qual anuncia respondre, com si fos la darrera recepta millorada, no només és més vella que Matusalem sinó que no pot funcionar. No ha funcionat mai. Fa temps que se’ns educa a creure que augmentant les penes i la vigilància als pedòfils se solucionarà el problema de l’ASI i que sent més intolerants aconseguirem un món millor.

El cert és que es calcula que l’ASI afecta mínim un de cada cinc infants a tot el món, inclosa casa nostra, i que la gran majoria d’aquests nens coneixen la persona que n’ha abusat, que sovint forma part de la família més propera. També se sap que la gran majoria de persones que abusen no responen, ni de bon tros, a la imatge tradicional i publicitada del pedòfil, la qual cosa els fa indetectables al nostre prejudici. Es calcula també que acaben passant pel sistema judicial amb prou feines un 12% de les incidències, un quart de les quals acaben en sentència. La raó és senzilla: la intromissió dels estaments garants de l’opressió acaba reemplaçant la violència íntima per la sistèmica, la mateixa que ja s’expressa contra les dones, la comunitat LGTB, els discapacitats, les minories ètniques o les classes treballadores. L’ASI, en fi, és tan antic com la divisió de les persones entre les que poden exercir la seva capacitat de decisió i les que no, entre les que controlen els recursos i les que no.

Tanmateix, en aquests darrers anys els supervivents d’ASI es van adonant, xino xano, que tenen dret a tenir veu i que amb aquesta veu poden clamar contra la injustícia. Però no demanen pas la justícia dels estats, que els falla sistemàticament, igual que els fallen l’educació, els mitjans de comunicació, els jutges o l’Església. Entenem per justícia que qualsevol víctima de violència sexual es trobi en un entorn on se senti segura i que participi en la curació de les ferides, sovint profundes, i en la recuperació de la seva autodeterminació. És de justícia que les persones que abusen de nens se’n responsabilitzin, per la qual cosa caldrà que la violència no sigui la primera i sovint única resposta i que ells també puguin accedir a recursos i informació. És de justícia que les nostres comunitats aprenguin a ser capaces de gestionar un fet tan comú des del coneixement, la col·laboració, la compassió i la inclusió.

La Justícia Transformativa, o Transformadora, cerca de comprometre’ns a totes en la tasca necessària de transformar les condicions socials que permeten l’ASI per arribar a unes on aquest no sigui possible i on, si ocorre, l’experiència de la víctima sigui completament diferent. I que també ho sigui per a la comunitat: que el procés acabi sent font de resiliència i la reforci, en lloc de debilitar-la.

Transformar el món és difícil, però no per això hem de llençar la tovallola: en això confien els règims opressius, en això i en què ens sentim aïllats i vulnerables. No podem confiar en aquells que l’administren amb discursos que parteixen d’una legalitat fundada per mantenir les coses tal com estan, perquè això resulta letal per almenys un de cada cinc nens, i posteriorment adults, abocats al silenci en una societat que estigmatitza la víctima. Som invisibles, tant al carrer com en la ficció, perquè les nostres ferides són invisibles. Però pensa-hi, no és broma. Una de cada cinc persones que coneixes, com a mínim, està sent o ha estat víctima d’Abús Sexual Infantil. Al teu edifici. Al teu carrer. Al teu barri. I el Papa fent-se el sorprès...

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid