Això és el que pretén que ens empassem el president de la CAC, l’honorable Salvador Illa, amb una cara impassible, amb la seva ganyota irada i perpètua. No, ell no ha tingut mai res a veure amb el tràfic de mascaretes i altres tràfics igualment sinistres, encara que era ministre plenipotenciari del sistema sanitari espanyol en temps de la pandèmia mundial. Apareixia regularment, l’aleshores ministre Illa, rodejat de militars emmedallats, ell el soldat major en aquella guerra cruel. I, no obstant aquell paper preponderant que hi tenia — pel que assegura avui i que passava davant dels seus nassos— ell no s´assabentava de res, no participava en res; no coneixia res ni ensumava cap indici de mal negoci o malversació: només comptava morts amb cara compungida al costat dels militars.
Aquest comportament aboca inevitablement només a dues possibilitats: o bé l’actual president Illa ens aixeca la camisa i exhibeix una barra indescriptible, prèviament pactada al psoe de Madrid o bé es tracta d’un personatge d’una petitesa, inanitat i inutilitat tan gran que davant dels seus nassos tothom traficava i s’enriquia amb la pandèmia i ell ni s’ho ensumava.
No sé quina de les dues possibilitats és pitjor. Però el fet és que l’abassegadora presència política i econòmica del psoe a Catalunya, en contrast amb el País Valencià i les Illes, on el pp/vox fa de les seves, atorga un valor i una dimensió extra que fan del polític Illa un personatge a preservar i protegir en interès del psoe, de l’Estat espanyol i de la monarquia. Si Illa trontolla, el psoe de les espanyes no té on agafar-se i s’ensorra; ni tan sols els bascos amb els seus estira-i-arronsa compensarien la pèrdua d’influència a Catalunya, el desaprofitament de la clau de la caixa autonòmica, per més espoliada que estigui aquesta caixa. De manera que queda clar que el polític Illa per al psoe i per a la monarquia borbònica és la clau, ara mateix, de l’espanyolització de Catalunya, el fre imprescindible als anhels del primer d’octubre del 2017 que volen extingir com sigui; per això li atorguen hores i hores de televisió “al govern de tothom”, conxorxes discretes a la Moncloa per tractar el cas Cerdàn, els altres contenciosos amb Erc i afers espinosos com el finançament “singular i plural” a la vegada, l’espoliació del patrimoni cultural de Sixena ( salvat i protegit al MNAC) , el tractament dels migrats amb unes lleis d’estrangeria que caldria derogar, l’ús arbitrari de la llei d’amnistia i la rebel·lió del poder judicial i, en general el clima de cop d’estat - de nova generació, sense tancs a la vista- que es respira a l’estat espanyol.L’exministre Illa, juntament amb el potinejament que va permetre l’alcaldia de Barcelona per un altre cap de brot del psoe són les dues perles cultivades que donen suport a la monarquia i a l’espanyolitat contra els anhels del primer d’octubre de 2017; la resta és peccata minuta: un batlle, ex de ciudadanos a Tarragona, dues batllies importants per al pp a Badalona i Castelldefels i l’independentisme institucional - molt desorientat i sense projecte de lideratge, de moment, a la Comunitat Autònoma de Catalunya, donant la cara antimonàquica i popular sobretot a les comarques nord-orientals, on el borbó gairebé no gosa aparèixer si no és acompanyat de la força bruta.
Queda el poble organitzat i conscienciat, ja sigui la força pagesa, ja sigui les associacions de defensa del territori- de terra endins i de la costa-, ja sigui la defensa del patrimoni cultural, ja sigui la lluita contra la xenofòbia i el racisme, ja sigui la xarxa popular que, sense descans, usa per a tota la llengua catalana, ja sigui la defensa dels serveis educatius, sanitaris i socials per a tothom.
Tot aquest conjunt és el nucli clau del moviment d’alliberament nacional i hem de tenir clar que descabdellar el govern Illa és una prioritat patriòtica, que no s’hi valen contemplacions ni ajornaments.
