Malgrat les pressions, les campanyes i les facilitats administratives impulsades pel Govern Prohens per afavorir la segregació lingüística i el castellà com a llengua vehicular, la societat ha tornat a respondre amb contundència. Segons les dades oficials recollides fins ara, el 80,52% de les famílies amb infants que iniciaran 4t d’Educació Infantil en centres sostinguts amb fons públics han triat el català com a llengua de primer ensenyament, mentre que només un 19,48% han optat pel castellà. En xifres absolutes, això suposa 6.458 matrícules en català i 1.563 en castellà.
Les dades representen un increment respecte al curs passat, quan el 78,5% de les famílies van escollir el català. Es tracta del segon any en què es pot escollir explícitament la llengua d’ensenyament en el procés de matrícula, després que el PP i Vox reformessin la normativa educativa.
La tria majoritària pel català es manté arreu del territori, amb algunes diferències segons l’illa:
Menorca: 91,65% en català, 8,35% en castellà
Mallorca: 82,78% en català, 17,26% en castellà
Eivissa i Formentera: 60,34% en català, 39,66% en castellà (Tot i ser el territori amb més pressió demogràfica i política, el català continua sent la llengua escollida per la majoria de famílies.
Fracàs del pla de segregació lingüística
Aquestes dades arriben després d’un curs marcat per l’ofensiva política del PP i Vox per afavorir la segregació lingüística. La Conselleria d’Educació va implantar un procés de matrícula completament telemàtic, tal com exigien les entitats espanyolistes. Fins i tot es va desplegar una campanya comunicativa per incentivar l’ús del castellà a l’escola.
Malgrat això, només 19 centres (tots concertats) s’han adherit al pla pilot de segregació lingüística, fet que suposa menys del 5% del total de centres educatius de les Illes Balears. Paral·lelament, 171 centres es van adherir el curs passat a una campanya de rebuig al que van qualificar com “el pacte de la vergonya” entre el PP i l’extrema dreta.
L’Obra Cultural Balear (OCB) valora molt positivament els resultats: “Una vegada més, malgrat els obstacles i les campanyes del govern per satisfer els seus socis d’extrema dreta. Una gran notícia!”
Les dades consoliden el català com a llengua d’acollida, d’aprenentatge i de cohesió social, i deixen en evidència l’absència de demanda social real per a una escola segregada per llengües.
Un model que el poble defensa
Lluny de respondre a cap “imposició lingüística”, les famílies han exercit lliurement el seu dret i ho han fet trient el català per damunt de l’ofensiva política i mediàtica. L’objectiu de PP i Vox de trencar el model d’escola catalana no només fracassa, sinó que reforça el compromís social amb la llengua.
A les escoles de les Illes, el català no retrocedeix, sinó que resisteix, arrela i creix.
