Franja oest dels Països Catalans, 20 de juliol de 2025
Si hi ha una cosa en aquest país que podríem exportar és la misèria, perquè tenim un excedent ingent de miserables que la practiquen. Acostumo a tancar alguns articles que parlen sobre l’actualitat que ens imposen els miserables, recordant que malgrat que parli d’aquesta actualitat imposada, és fàcil observar que l’ensarronada temàtica serveix per amagar un dels fets veritablement importants del nostre dia a dia.
Aquest fet, veritablement cabdal, és saber com es gestionen els recursos públics i com s’està buidant l’economia comuna per lliurar els bitllets col·lectius a mans privades. Doncs bé, aquesta problemàtica de les “llatines subvencionades” que discriminen llengües a la vegada que cobren per denunciar discriminacions és perfecta per encabir-hi unes quantes idees inoculades que cal desmuntar. Aquestes idees inoculades s’han de desfer, perquè si no la mal anomenada dreta se les fa seves i augmenta el seu exèrcit d’adeptes i la mal anomenada esquerra continua parapetada en la mentida bonista, per cert, insuportable.
La primera que cal desmuntar és la idea que lliga sempre migració i pobresa. Com s’ha pogut comprovar, acollim migració de molts països que no sempre està lligada a la pobresa. Ans al contrari, migració també són totes aquelles persones que resideixen als Països Catalans i que provenen de famílies benestants. També aquestes mal anomenades llatines que han estudiat a escoles i universitats privades i que saben com teixir estructures per rebre subvencions ben sucoses, que surten de les arques dels ciutadans que menyspreen.
La segona que cal desfer és la idea que les persones vingudes dels països del sud del continent americà són per se catalanòfobes i no volen integrar-se. És clar que això depèn de moltes variables que ara no podem abordar. Tots tenim al cap, individus d’aquest tipus, com les “llatines xenòfobes” que defensen la seva paga pública (perquè el recurs ho és), el seu estatus personal i el seu odi colonial a la llengua nostrada.
Però no us deixeu enredar per aquestes masses desconegudes que no sabem com operen. Perquè malgrat aquesta fastigosa realitat, n’hi ha una altra de molt diferent. Una altra realitat fruit del treball quotidià i silenciós de milers de militants vinguts d’arreu que es troben amb milers de militants residents als Països Catalans i que connecten lluites i sumen esforços per enderrocar les mil cares del feixisme. Mestres a l’aula, padrines al mercat, nois al vagó en direcció a l’Hospital Clínic. Militants.
Com a Berlín, prenent els carrers portal a portal, els militants de les lluites populars, que inclouen les lluites pels drets lingüístics, avancem imparables en la defensa de la llengua de Manuel de Pedrolo i de Maria Mercè Marçal. Trobem en aquest camí persones vingudes de l’Argentina, Bolívia, Veneçuela, Cuba, Brasil, Xile, Equador, Mèxic, Colòmbia i de molts altres llocs del món. Totes elles conscienciades de la necessitat de preservar les llengües minoritàries. Totes elles disposades a plantar cara a les mostres de xenofòbia cap als catalans. Algunes d’elles, fins i tot, queixant-se a les escoles per l’absència del català en algunes activitats. Moltes d’elles inundant els consorcis de la normalització lingüística i quedant-se sense plaça.
Com en altres processos migratoris, la llengua autòctona pateix i ho fa de valent. Però també és acaronada per milers de persones que entren en contacte amb aquesta terra i la seva gent. Perquè malgrat algunes malifetes i traïcions, aquí hi troben un poble digne que es manté ferm. Militeu a cada minut i a cada portal de cada vila o ciutat de la nostra terra. No defalliu. El nostre exèrcit invisible fa tres-cents anys que combat.
Manteniu-vos ferms!
