Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El gra de la palla
18/03/2019 Àngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

Ja fa estona que ha eixit de casa. L’Ali és gran però té molta activitat interna, vitalitat innata. Puja i baixa les escales de la casa pairal, ara les ovelles, després l’hort. Troba coses a fer a tort i a dret. S’apropa als noranta anys i n’ha passat moltes de situacions a la vida. Se n’adona que arreu hi ha gent infeliç, persones que creuen que necessiten moltes coses que són innecessàries i que, fins i tot, poden arribar a ser absurdes. Detecta pensaments que no treuen cap a res.

Sense voluntat expressa m’ha fet ballar pel cap una idea.

Assegut a la barana observo les valls i muntanyes. Veig, difuminat a la línia de l’horitzó, un castell ruïnós. Foragitar un rei d’una terra fèrtil com aquesta no devia ser feina fàcil. M’imagino orfebres i pagesos, ferrers i moliners, dones i joves medievals, plantats a la mateixa porta del representant del poble. Porten draps de color groc i profereixen crits per reclamar els seus drets com a persones, la seva quota de blat per alimentar la canalla, el dret a tenir la mula o el cavall, el dret de les filles a ser respectades.

Persones d’altres temps amb necessitats reals no creades per inoculació d’imatges calculades. Persones d’altres llocs amb necessitats de prendre les regnes del seu camí.

Quan l’Ali va a l’hort rega les plantes amb aigua. Quan baixa a les ovelles les treu perquè mengin herba fresca. Fora veritablement incomprensible que volgués alimentar les ovelles només amb aigua o que pretengués regar l’hort amb herba fresca tallada.

Això és el que passa a les nostres societats tan presumptament avançades: acumulen cada dia que passa més sabaters mal calçats. Moliners i orfebres, pagesos i treballadors a dins de la muralla, dones i joves que es planten a la mateixa porta del representant del poble i protesten pels impostos, per les situacions d’injustícia, lliris i cançons, demostracions col·lectives sota banderes complexes per demanar el dret a existir.

Honorables aquelarres d’autoafirmació. Missa de germanor, injecció d’autoestima i connivència veïnal que teix la xarxa.

Però l’hort no es rega amb herba fresca just acabada de tallar.

Les ovelles no s’alimenten només amb aigua.

El gra de blat que tu produeixes és el que volen. Clergat, noblesa i reis.

 

Els drets que vols són al gra de blat i no a la demostració col·lectiva a la porta dels sords.

Separar el gra de la palla.

Valora
Rànquings
  1. Suspès un concert d'una banda militar al Castell de Calonge per una protesta independentista i la pluja
  2. La CUP reclama la incoació d'expedients per a determinar i sancionar els responsables de les irregularitats denunciades a l'empresa comarcal de residus NORA SA
  3. SIXENA: el 155, encara
  4. Recorden que l'obra de teatre on es ridiculitza el català va representar-se a l'antiga presó model de Barcelona on centenars de catalanistes i independentistes van complir condemna
  5. El català, llengua nacional dels Països Catalans
  6. XLVI Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
  7. Reflexions sobre el Codi de Conducta i Bon Govern de l’Ajuntament del Vendrell davant l’afer de les factures del PSC
  8. Ens prenen la terra, ens prenen la vida
  9. Què es podria fer amb els 3.200 milions de l’aeroport? Manel Riu ho analitza a Crític
  10. La revolta popular a Vic aconsegueix celebrar una festa del poble i per al poble, sense bisbes ni fatxes
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid