Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El gra de la palla
18/03/2019 Àngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

Ja fa estona que ha eixit de casa. L’Ali és gran però té molta activitat interna, vitalitat innata. Puja i baixa les escales de la casa pairal, ara les ovelles, després l’hort. Troba coses a fer a tort i a dret. S’apropa als noranta anys i n’ha passat moltes de situacions a la vida. Se n’adona que arreu hi ha gent infeliç, persones que creuen que necessiten moltes coses que són innecessàries i que, fins i tot, poden arribar a ser absurdes. Detecta pensaments que no treuen cap a res.

Sense voluntat expressa m’ha fet ballar pel cap una idea.

Assegut a la barana observo les valls i muntanyes. Veig, difuminat a la línia de l’horitzó, un castell ruïnós. Foragitar un rei d’una terra fèrtil com aquesta no devia ser feina fàcil. M’imagino orfebres i pagesos, ferrers i moliners, dones i joves medievals, plantats a la mateixa porta del representant del poble. Porten draps de color groc i profereixen crits per reclamar els seus drets com a persones, la seva quota de blat per alimentar la canalla, el dret a tenir la mula o el cavall, el dret de les filles a ser respectades.

Persones d’altres temps amb necessitats reals no creades per inoculació d’imatges calculades. Persones d’altres llocs amb necessitats de prendre les regnes del seu camí.

Quan l’Ali va a l’hort rega les plantes amb aigua. Quan baixa a les ovelles les treu perquè mengin herba fresca. Fora veritablement incomprensible que volgués alimentar les ovelles només amb aigua o que pretengués regar l’hort amb herba fresca tallada.

Això és el que passa a les nostres societats tan presumptament avançades: acumulen cada dia que passa més sabaters mal calçats. Moliners i orfebres, pagesos i treballadors a dins de la muralla, dones i joves que es planten a la mateixa porta del representant del poble i protesten pels impostos, per les situacions d’injustícia, lliris i cançons, demostracions col·lectives sota banderes complexes per demanar el dret a existir.

Honorables aquelarres d’autoafirmació. Missa de germanor, injecció d’autoestima i connivència veïnal que teix la xarxa.

Però l’hort no es rega amb herba fresca just acabada de tallar.

Les ovelles no s’alimenten només amb aigua.

El gra de blat que tu produeixes és el que volen. Clergat, noblesa i reis.

 

Els drets que vols són al gra de blat i no a la demostració col·lectiva a la porta dels sords.

Separar el gra de la palla.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid