Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Medi ambient
La gestió insostenible de l'aigua als Països Catalans avança cap al desastre ecològic

Els Països Catalans es troben en aquests moments en les condicions idònies per a la intensificació del conflicte de l'aigua. Ho analitza el dossier central del darrer número de la revista de Maulets

13/05/2012 Territori

El conflicte de l'aigua sempre ha estat més o menys actiu als Països Catalans. Ara, però, amb un PP fort a l'Estat, però també a les Illes Balears i al País Valencià, i amb un aliat al Principat -CiU va donar suport al Pla Hidrològic Nacional a l'era Aznar- fa el conflicte més vigent que mai. Es tem doncs un nou impuls de la política de transvasaments.

A banda, la forta crisi econòmica sembla donar carta blanca a l'explotació dels recursos naturals sota la justificació de la cerca de creixement econòmic a qualsevol cost. Aquestes circumstàncies podrien ser l'argument per realitzar inversions faraòniques en grans obres d'infraestructures, en benefici de les grans empreses constructores.

A més cal destacar que l'Estat espanyol, amb un consum d'uns 165 litres per persona i dia, és un dels països que més aigua gasta d'Europa, per mal ús i mala distribució.

El darrer número de la revista nacional de Maulets, "En Marxa!", repassa ens conflictes relacionats amb l'aigua que hi ha actualment vigents als Països Catalans:

- Conca del Ter 

El Ter és sens dubte una de les principals víctimes ecològiques de l'explotació aqüífera catalana. Eixugat a costa del transvasament de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona des de la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, pot arribar a abastir a una població de 4,5 milions, essent un riu de característiques modestes.

Un augment de la lluita en defensa dels interessos ecològics i dels agricultors de la conca del Ter per part de diferents col·lectius i l'impuls de la Plataforma del Ter a principis de 2008 ha forçat la Generalitat a començar a fer gestos i a marcar l'ampliació del cabal del riu.

Amb tot, gran part d'aquesta reducció no hagués estat possible sense l'aportació de la dessalinitzadora de Blanes o El Prat. 3 m3/s és el que marca el cabal mínim de la llei del Ter, sovint incomplert, mentre 8 m3/s és el que es transvasa a la conurbació de Barcelona.

- Conca del Llobregat

El Llobregat, plenament afectat per la forta pressió industrial i residencial, sofreix una clara sobreexplotació aqüífera. Si bé és cert que els nivells de contaminació s'han anat reduint els últims anys, queden encara punts negres.

Un dels punts principals del riu en perill és el seu delta, plenament afectat pels continus projectes d'especulació urbanística, com ho exemplifica l'ara suspès Barça Parc. Ara per ara, però, el punt de mira enfoca a l'Eurovegas, el polèmic megaprojecte que la Generalitat de Catalunya reclama. El Govern de Catalunya ja ha mogut fils, proposant la ubicació al delta del riu, amb una extensió que afectaria gran part de la comarca.

800 ha, una inversió de 17.000 milions d'euros i la construcció de 10.000 habitatges és el que ofereix la Generalitat de Catalunya a l'Eurovegas del multimilionari americà Sheldon Adelson.

- Ebre

En alerta constant i en el punt de mira és l'estat en què es troba la conca de l'Ebre. Després de les multitudinàries mobilitzacions contra el PHN, encapçalades per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, al llarg de la dècada passada, l'aigua de l'Ebre a hores d'ara continua sent la moneda útil per al creixement insostenible i per a la confrontació entre territoris propis dels Països Catalans.

Els precedents confirmen el temor sostingut per a la població del territori, ja que l'amenaça ha tingut origen en partits polítics de tots colors. A causa del rebuig social que tindria un transvasament de l'Ebre, han estat diversos els eufemismes emprats per treure l'aigua de la conca de l'Ebre.

- Segre

Per al riu Segre, principal afluent de l'Ebre, l'eufemisme per al transvasament prendria el nom del canal Segarra-Garrigues, obra que es troba a dos anys de la seva finalització. Per a la part meridional, seria el cas Xerta-Sénia. Sense encara haver establert el cabal ambiental de l'Ebre -d'extraordinària necessitat, segons la PDE-, una exorbitant i poc realista planificació de rec amb unes colossals infraestructures serien la base per a futurs transvasaments i per a la conversió completa del secà al regadiu.

Sense eufemismes es mostra la Diputació de Castelló, que reclama directament el que la mateixa institució autodenomina minitransvasament de l'Ebre de 90 hm3 d'aigua anuals.

- El Xúquer

El Xúquer, el riu més cabalós del País Valencià viu en aquest territori una forta pressió a causa de la deriva d'una bona part del seu cabal cap a l'agricultura de regadiu i altres usos humans. Amb tot, compta encara amb un bon grapat d'espais d'interès natural i una gran concentració d'espècies biològiques protegides.

Un milió d'habitants a la zona de la seva desembocadura i una forta industrialització amenacen espais cabdals com el de l'Albufera, el 80% de l'aigua de la qual prové del sistema del Xúquer. Una sobreexplotació que ja comença a la Manxa amb la creació a inicis de la dècada passada de 100 mil hectàrees de regadiu subvencionades per la UE i que s'ha anat consolidant al llarg dels últims anys, fins i tot amb la crisi econòmica a sobre.

Ho demostra també el faraònic projecte Manhattan de Cullera que s'està promovent a la desembocadura del riu. Tot això a gust del PP, però també del PSOE, que va promoure inicialment el projecte des de l'Ajuntament de Cullera el 2003. Uns recursos d'aigua insuficients haurien d'abastir, doncs, a 22 mil nous veïns.

- El projecte Manhattan

La urbanització de 610.340 m2 i l'edificació de 35 gratacels amb una inversió de 93 milions d'euros haurien de perfilar un nou skyline per a la zona de la desembocadura del Xúquer, donant-li nom al projecte.

El que marca, però, l'ordre del dia de 2012 del riu és el nou transvasament Xúquer-Vinalopó, que ha donat ales a seguir entestant-se amb el model especulatiu obsolet. Ho indica la construcció de 60 mil habitatges i 12 camps de golf a les comarques del sud del País Valencià.

Davant la situació, ha estat la mateixa Unió Europea qui ha obert un expedient sancionador per incomplir els terminis marcats per la Directiva Marc de l'Aigua europea, amb un pla hidrològic de la conca del Xúquer que s'havia de presentar el 2009 i que hauria de marcar el cabal ecològic del riu.

- L'aigua a les Illes

En estat de paralització es troba el nou Pla Hidrològic de les Illes Balears, des del passat mes d'octubre per part del Consell de Govern balear. El fet ha aixecat totes les sospites que el govern de José Ramón Bauzá està aplanant el terreny a favor dels interessos urbanístics i l'eixugada dels recursos aqüífers.

Així, les zones humides i d'alt valor ecològic com l'Ullal, Maristany, Ses Fontanelles o Ses Feixes podrien quedar en perill. Moltes d'elles, trobant-se al litoral, són als ulls del PP una nosa per al creixement urbanístic i el seu insostenible model turístic, pretenent estirar així a les Illes cap a una accentuació de la situació de dèficit d'aigua.

Després d'anys de crítiques constants, els camps de golf continuarien estan a l'agenda de les Illes, i és que només a l'illa de Mallorca s'hi troben 24 camps de golf, uns dels principals focus de consum d'aigua. Aquest mateix mes de febrer el Govern balear ha aprovat un nou Decret Llei que permet la construcció d'hotels amb camps de golf, fet que no era permès fins fa poc per la llei i que el mateix PSOE també ha recolzat.

24 camps de golf hi ha a l'illa de Mallorca, cadascun dels quals consumiria de forma mitjana uns 2 M litres d'aigua al dia, l'equivalent a una població de 8000 habitants.

Tret de l'explotació de pous d'aigua, els recursos hidràulics a les Illes des de fa anys ja depenen de les plantes dessalinitzadores, com la nova de Santa Eulària (Eivissa).

- El transvasament del Roine

Una CiU favorable als transvasaments, però coneixedora del rebuig social que li pot suposar un transvasament de l'Ebre, està tornant a fer pública la idea del transvasament del Roine com a defensa davant del nou PHN, idea que ja va ser donada a conèixer per Jordi Pujol el 1995.

Una gran inversió d'uns 1300 milions d'euros permetria la construcció d'una canalització soterrada de 330 km de recorregut (de Montpeller al riu Ter, a Cardedeu), bombejant contínuament 15 m3/s d'aigua que significarien també la contínua dependència envers l'Estat francès per a l'obtenció del recurs natural.

A més a més, en cas que se'n decidís la construcció, a la vegada també es plantejaria la interconnexió de gas a través dels Pirineus, sumant-se a la ja existent interconnexió elèctrica que suposa la MAT.

17 és el nombre de centrals nuclears que hi ha a la conca del Roine, on també hi trobem 5 fàbriques de combustible nuclear, 3 plantes d'enriquiment d'urani, 6 unitats de conversió de conversió d'urani i 4 plantes de fabricació d'hexafluorur d'urani.

- Les dessalinitzadores

L'entrada al poder de Zapatero al govern espanyol l'any 2004 va suposar l'esclat de les plantes dessaladores, amb la planificació de l'entrada en funcionament de 51 plantes al llarg de la costa mediterrània de l'Estat, tot presentant-se com l'alternativa al Pla Hidrològic Nacional impulsat per l'anterior govern del PP. Sense canviar el fons del model de consum, aquestes instal·lacions havien d'aportar el 60% dels 1.063 m3 previstos pel PHN.

D'aquestes, avui en dia només en funcionen 17 pels elevats costos econòmics i energètics que suposa aquest mètode de potabilització d'aigua marina, sumat a la mala qualitat de l'aigua obtinguda que fa que el sector agrari sigui sovint reticent al seu ús. Per altra banda, el cost ambiental que significa aquesta despesa energètica i el constant vessament de salmorra al mar són els responsables d'un desastre ecològic atesa la conseqüent degradació de la flora i fauna marina per l'alta concentració salina. 4.000.000 euros és el preu aproximat del funcionament anual d'una dessalinitzadora.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid