L’acte de presentació del curtmetratge Badia a Girona ha comptat amb un suport visual de diapositives per recordar la figura de Miquel Badia. Oriol Falguera ha repassat la seva trajectòria, des de l'intent d’atemptat contra Alfons XIII als túnels del Garraf l’any 1925, passant per la seva detenció, el pas per la presó i després ocupant la direcció de l’orde públic de la Generalitat republicana, fins a la seva mort el 1936 a mans de la FAI. Acompanyant-lo, l'historiador i secretari de la Revista de Catalunya Frederic J. Porta, revisant una biografia de Badia de Fermí Rubiralta, també ha aprofundit en els anys 30, analitzant com la violència política era una eina habitual en la lluita partidista d’aquella època. Josep Oller, productor del curtmetratge, ha recordat que algunes escenes es van rodar al mateix edifici d'on es feia l'acte (a la farmàcia i pati de l'antic Hospital Santa Caterina)
Després de la projecció del documental, s'ha obert el torn de paraula al públic. En un moment, un assistent ha començat a comentar el documental, centrat en la reflexió sobre l’autodefensa i la lluita armada de les nacions. No obstant això, ha estat interromput per un responsable tècnic de l’auditori, un empleat de la Generalitat que s’encarregava del so, el qual ha censurat la intervenció i ha demanat que no es tractessin aquests "temes de militarisme". Aquest gest ha provocat les xiulades d’una part del públic, que ha criticat l'intent de censura, i alguns assistents han assenyalat que es notava com la Generalitat, ara, "està controlada pel PSOE". Algú també ha recordat que en aquesta mateixa sala fa un any s'havia convocat un acte de la Fundación Princesa de Girona (finalment desconvocat per la pressió d'una manifestació de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines).
Per concloure, l'acte ha deixat un ambient de debat i d'una mica d'incredulitat per l'episodi surrealista d'intent de censura, on s'ha posat de manifest la importància de rescatar figures oblidades com la de Miquel Badia, però també la complexitat de parlar lliurement de política en espais institucionals controlats pel PSC-PSOE. L’acte, doncs, ha conclòs amb una mescla de reflexió i certa sorpresa, deixant la sala amb ganes de continuar investigant i recordant la història.