Dies abans del pregó, una vintena d’entitats i col·lectius de la ciutat van fer públic un manifest rebutjant la designació perquè consideren que el seu perfil “no respon als criteris de pluralitat i cohesió social” que hauria de representar aquesta figura institucional. Les entitats denunciaven que el suport explícit de Craviotto al 155 i a l’actuació policial durant l’1-O el converteixen en una figura divisiva per a una part de la ciutadania.
Entre els col·lectius signants hi havia Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, diversos CDR, el Jovent Republicà, Endavant, la PAH, la CUP o Intersindical.
La polèmica també es va traslladar al terreny institucional. Esquerra Republicana de Catalunya va qualificar el nomenament de “totalment inacceptable” i va anunciar que els seus regidors no assistirien al pregó. Junts per Catalunya també es va absentar de l’acte “per coherència amb els valors democràtics i respecte als lleidatans que l’1 d’octubre van defensar pacíficament les urnes”. Per la seva banda, el Comú va acusar el govern municipal de “reobrir ferides” i de generar una polèmica innecessària.
L’alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, ha defensat la decisió i ha assegurat que Craviotto és “un exemple de valors” i un referent per als joves. El nomenament també ha estat avalat per PSC, PP i Vox.
En el seu discurs al saló de plens de la Paeria, ple de públic però amb l’absència dels representants d’ERC i Junts, Craviotto va reivindicar el seu vincle emocional amb la ciutat. “Cap medalla pesa tant com l’orgull de dir d’on soc: de Lleida”, va afirmar. El piragüista també va recordar els seus inicis esportius al riu Segre i va apel·lar a viure la festa major “com una ciutat unida celebrant-se a si mateixa”.
La tensió política al voltant del pregó va continuar també a les xarxes socials, on diversos dirigents i col·lectius independentistes van criticar el que consideren un “blindatge” institucional de l’acte i van denunciar que una part important de la ciutadania no s’ha sentit representada amb aquesta elecció.
