Per a la CUP, després de molts mesos de lluita, la gent de la Terres de l'Ebre, amb el suport de sectors amplis de la societat catalana, aconseguiren l'any 2003 aturar el Plan Hidrológico Nacional. Alhora, sorgia amb força un concepte ple de sentit, el de la «nova cultura de l'aigua», basada en la prevenció, la reutilització i la gestió racional dels recursos hídrics. Malauradament, segons la CUP, les mateixes forces polítiques que defensaven aquesta nova cultura de l'aigua quan eren a l'oposició, no
s'han decidit a impulsar-la quan han arribat al govern de la Generalitat i no han aprofitat els darrers 5 anys per implementar mesures que fessin realitat noves maneres d'utilitzar i valorar els recursos hídrics.
La CUP creu que no han fet la feina ni en matèria de modernització dels sistemes de rec, ni limitant la ploriferació d'urbanitzacions i habitatges unifamiliars amb un consum excessiu d'aigua, ni reparant les fugues a la
xarxa de distribució (que oscil·len entre el 30 i el 50 %), ni penalitzant les activitats econòmiques que malbaraten aigua de boca…
Així, mentre la pluja era relativament generosa, les conseqüències d'aquesta manca de previsió no es notaven, i és per això que ara, quan la
climatologia ens és adversa, se'ns imposen dues opcions: o la falsa solució dels transvasaments, que treuen aigua d'on no en sobra per portar-ne allà on la demanda és alta, o aprofitar la conjuntura difícil per impulsar d'una vegada les mesures necessàries per racionalitzar el
consum i la distribució de l'aigua disponible, i per replantajer-nos la sostenibilitat d'un model territorial desequilibrat. Ara potser és el moment de començar a pensar en fer possible que la gent pugui viure on hi
ha l'aigua, en lloc de portar l'aigua on s'acumula la gent.
És per tot això que la CUP creu cal passar de les paraules als fets i impulsar la nova cultura de l'aigua de la que tant s'ha parlat; per tant, rebutja les solucions basades en els transvasaments de la conca de l'Ebre
o del Roine.
